La Comissió de la Dignitat denuncia que ni Tarradellas va rebre els honors de Samaranch a la Generalitat

La Comissió de la Dignitat ha reiterat el seu malestar per la ubicació de la capella ardent de Juan Antonio Samaranch al Palau de la Generalitat, uns honors que consideren il·legítims en un dirigent franquista com era el president honorari del COI. Segons el portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, els honors que està rebent Joan Antoni Samaranch per part de tota la classe política catalana són 'una vergonya' pel poble de Catalunya i afegeix que el Govern de Catalunya 'ha perdut els papers'. Fins ara, comenta Cruanyes, a ningú se li ha donat aquest tracte solemne per part de les institucions, 'ni al propi president Tarradellas quan va morir'.

Fins i tot en l'àmbit esportiu, creu, no ha estat un personatge important pel país pels nombrosos 'inconvenients jurídics' que va introduir per evitar que Catalunya pogués competir internacionalment mentre era president del COI. Els Jocs Olímpics De Barcelona 92 no han de fer oblidar, per Josep Cruanyes, la magnitud d'un personatge que 'mai' va donar explicacions al voltant del seu passat falangista i que es va mantenir fidel al règim 'fins al darrer moment'. En el mateix sentit s'expressa el coordinador de la Comissió, Antoni Strubell, que critica un model democràtic en què encara avui es té en consideració el llegat del franquisme: 'És molt trist que el senyor Samaranch sigui honorat al Palau de la Generalitat i encara no s'hagi anul·lat la sentència de mort al president Lluís Companys'.

Strubell parla d'una percepció de la figura històrica de Samaranch completament diferent a Catalunya, respecte a la que es té a l'estranger. Els elogis a la seva figura als rotatius catalans disten molts de l'opinió de la premsa mundial que, explica, 'està recordant moltes de les coses gravíssimes que va fer aquest senyor'.

Strubell recorda no només l'activisme de Samaranch durant el franquisme, sinó també els casos de corrupció en el si del COI que van veure la llum el 1999, i que acabarien amb el propi president del Comitè donant explicacions davant del Congrés dels Estats Units.