lo carrer del riu

lo carrer del riu

23 de maig, 2011

Mor la creadora de la casa de maternitat d'Elna

Ha mort un àngel. Elizabeth Eidenbenz va traspassar ahir a l'edat de 97 anys a Zuric, a la seva Suïssa natal. Desapareix la dona que va escriure una de les pàgines més boniques i tendres de la història recent d'aquest país quan, acabada la Guerra Civil espanyola, va convertir un vell i atrotinat palau d'Elna, al mig de la plana del Rosselló, en una blanca i lluminosa casa de maternitat on va donar acolliment i recer a les dones que, atrapades als camps de concentració francesos, anaven de part. La seva dedicació i la gran humanitat desplegada mentre va mantenir oberta la instal·lació, entre el novembre del 1939 i principi del 1944, li van valdre el reconeixement de la Generalitat, que el 2006 li va concedir la Creu de Sant Jordi.

A Eidenbenz li deuen la vida els sis-cents nens que van venir al món en aquell refugi. La majoria dels naixements, quatre-cents, van ser de dones espanyoles que havien passat la frontera fugint de l'avenç implacable de l'exèrcit franquista. La resta van ser jueus, fills de dones a qui Eidenbenz va acollir a partir de l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Precisament va ser la pressió dels alemanys sobre el govern col·laboracionista de Vichy el que va forçar el tancament de la casa de maternitat, un any abans de la fi del gran conflicte bèl·lic.

De Madrid al Rosselló

El primer contacte de l'Elizabeth amb la guerra espanyola es va produir el 1937, quan es va traslladar a Madrid i va estar treballant-hi com a infermera durant un any i hi va aprendre l'idioma. Va tornar a Suïssa i dos anys després va ser elegida per la Creu Roja per encapçalar una acció humanitària als camps de refugiats que França havia obert a les platges del Rosselló.

Allí les dones hi parien en condicions de gran insalubritat, en barracots infectes, damunt la sorra, exposant la seva vida i la dels fills que venien al món. Eidenbenz va veure clar que calia treure les dones dels camps i va localitzar l'edifici d'Elna. Se'n va reformar el sostre i la instal·lació elèctrica i ja va estar a punt.

A principi de desembre del 1939 hi va néixer el primer infant, i així es van anar succeint els parts de manera ininterrompuda. A les dones els semblava passar de l'infern al cel, encara més per les condicions de la casa triada; àmplia, banyada per la llum del Rosselló, amb un gran jardí al seu voltant. Un espai de pau. Les mares feien estada a l'edifici des d'uns dies abans de l'infantament i fins passat el temps suficient que garantís el retorn en condicions als camps de concentració.

L'edifici encara s'alça avui en un paratge especialment reposat, als afores d'Elna. Es dreça mirant, fit a fit, el Canigó; un gegant que fa honor a la ingent tasca duta a terme per Eidenbenz.

SÀPIENS: Mor la infermera de la maternitat d’Elna

Vespres Literaris:Elisabeth Eidenbenz

laVanguardia: La madre del oasis de vida en el exilio

Cap comentari: