El riu Ebre té una conca hidrogràfica superior als 83.000 quilòmetres quadrats i el 80% de la seva conca està controlada per embassaments –com ara el de Riba-Roja o el de Mequinensa–, que provoquen que només hi arribi un 5% dels sediments que abans hi arribaven de manera natural «i per tant, la progressió del Delta es veu fortament disminuïda». Joaquim Roset, enginyer geòleg de la URV, explica el procés de formació dels deltes: l'aigua de la pluja que no s'escola al subsòl produeix que es dreni cap al riu, i arrossega els materials que hi ha a la seva conca. Els sediments, doncs, són transportats per l'aigua i es dipositen al llarg del riu formant dipòsits de graves, sorres, llims i argiles, i «en rius amb cabals constants la velocitat de l'aigua va disminuint en apropar-se a la zona de la desembocadura i els sediments més fins són els que es dipositen als trams finals de rius o torrents fins a formar els deltes». Per tant, el que passa no és que el mar guanyi espai sobre el Delta, sinó que els sediments que hi fan cap no són suficients. Una solució seria que el procés s'invertís, i que els sediments que reomplen els embassaments hi fossin transportats, ja que llavors es podria alentir el procés de regressió del Delta «atès que aquest buscaria un nou estat d'equilibri entre la dinàmica fluvial i la dinàmica marina», concloïa Roset.
El Punt: Tarragona és un dels territoris amb més riscos comptant-hi els naturals i els industrials
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada