Avui fa cent anys, Barcelona va començar a viure una revolta popular sense precedents atiada per l'antimilitarisme i l'anticlericalisme. Uns quants motius socioeconòmics són a l'origen de la Setmana Tràgica, que durà del 26 de juliol a l'1 d'agost de 1909, però el detonant fou la política colonialista espanyola a la regió amaziga del Rif, a l'Àfrica. La intenció d'enviar-hi quaranta mil reservistes, molts del país, per mantenir-ne l'ocupació va indignar les classes baixes catalanes.
El 26 de juliol de 1909, les forces obreres van convocar una vaga general que, ràpidament, va derivar en la crema d'esglésies i convents. Vuitanta edificis religiosos de Barcelona (la meitat dels que hi havia) van quedar reduïts a cendra. De resultes de la setmana de violència van perdre la vida vuitanta-dos civils, tres militars i dos guàrdies civils.
Però la dura i arbitrària repressió posterior va agreujar el balanç: es van desterrar dos-cents anarquistes i republicans, es van processar dues mil persones i es van dictar moltes sentències de mort. Una de les cinc que finalment es van executar va ser la del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat el 13 d'octubre de 1909 al Castell de Montjuïc.
enciclopedia.cat: la Setmana Tràgica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada