lo carrer del riu

lo carrer del riu

14 d’agost, 2008

El suïcidi d'un jove malalt d'una afecció degenerativa reobre el debat sobre l'eutanàsia

Remy Salvat 150808 CATr El suïcidi de Rémy Salvat, un jove francès de 23 anys malalt d'una rara afecció degenerativa, ha rellançat el debat sobre l'eutanàsia a França. En un missatge gravat als seus pares, el jove els va comunicar que pretenia que "hi hagués un veritable debat sobre l'eutanàsia i el suïcidi".

Els grans diaris francesos recullen la notícia de la mort de Rémy, que havia escrit al president, Nicolas Sarkozy, per sol·licitar-li que el "deixessin morir". "Demano que em deixeu morir per alliberar-me del meu patiment", havia escrit el jove en la carta que va enviar el maig passat. Sarkozy va respondre amb una negativa al missatge del malalt amb un correu que Rémy i la seva família van rebre dimecres passat. El cap d'Estat s'hi negava. "Per raons filosòfiques, crec que no tenim dret d'interrompre voluntàriament la vida", havia escrit Sarkozy.

Segons el diari Le Parisien, l'advocada de la família Salvat, Caty Richard, que coneixia el jove des que tenia nou anys, ha afirmat que "Rémy ha volgut fer un gest militant".

Rémy Salvat es va suïcidar diumenge ingerint una sobredosi de medicaments. Aquesta dijous a la tarda se celebra el seu enterrament a la ciutat de Valmondois, al departament Val-d'Oise. Per part seva, el ministeri Públic va obrir ahir una investigació per aclarir les causes de la mort.

Le Parisien: Le suicide de Rémy relance le débat sur l’euthanasie

Blog Lunaro: RÉMY ES DUEÑO DE SU VIDA Y ASÍ HA EJERCIDO

2 comentaris:

yinyang mason ha dit...

Benvolgut amic,

Acabo de descobrir el teu blog amb documents i cartes sobre el suicidi que ha comès el francès Rémy Salvat. Sóc català, visc a Jaén, treballo a Canal Sur com a reporter del programa 'Andalucía Directo' i jo també tinc un blog. No sóc independentista, però sí crec en el federalisme, i et convido a participar al meu blog.

Sobre el tema que ens ocupa, jo crec que hauríem d'atendre el dret al suicidi assistit sempre que s'acrediti que els patiments són insuportables. En general, el dret a una mort digna hauria d'estar fora de dubte, perquè cadascú té dret a decidir sobre el seu propi cos.

Una abraçada.
www.javierlunaro.blogspot.com

lo llaguter ha dit...

Javier: No seré jo qui posi límit al suïcidi. Penso que no hi tinc cap dret i és un tema personal de cadascú.

Però també penso que aquestes persones han de morir en la solitud per culpa d'una legislació amb més connotacions morals que ètiques.

Recorda el cas de la Chantal Sébire:

http://locarrerdelriu.blogspot.com/2008/03/eutanasia-si-o-no.html

No tenia dret a morir envoltada de la seva família?

Tot això els porta a morir d'amagat. Al patiment per la malaltia se'ls suma el patiment a causa de la in-justícia.

lo llaguter