A Europa, d'exèrcit professional, n'hi ha a poc menys de la meitat dels països. A tots els altres, el servei militar hi és obligatori. Deu països del centre del continent i d'Escàndinavia (Alemanya, Àustria, Dinamarca, Noruega, Suècia, Suïssa, etc.), reconeixen l'objecció de consciència; en una dotzena més (Estònia, Finlàndia, Grècia, Polònia, Rússia, Ucraïna...) hi ha una opció substitutòria que l'Oficina Europea de l'Objecció de Consciència considera discriminatòria. A l'Azerbaitjan, a Bielorússia, Turquia i a la República Turca del Nord de Xipre, l'objecció no és ni reconeguda per la llei.
A escala planetària, la supressió del servei militar obligatori és una realitat a dues terceres parts dels països que tenen exèrcit. Als estats que el mantenen, el període de servei sol ser llarg, de dotze mesos a divuit o més.
La web de la xarxa Internacional de Resistents a la Guerra segueix l'actualitat i l'evolució del servei militar al món, i manté un banc de dades amb informació de la situació de cada país.
El bloc d'Ernest Benach: La lliçó que ens va deixar la supressió de la ‘mili’
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada