Puyal 270908
De penal i en l'últim minut. De penal polèmic i inexistent. Injust però que ha impartir justícia a la gespa, estrictament a la gespa. El Barça s'ha merescut guanyar un derbi crispat i violent a les grades, passional i volcànic a tots els racons, que h a provocat un extraordinari, majúscul i merescut empipament entre la parròquia de l'Espanyol. Emocionant, no obstant, amb un Barça que hauria d'haver guanyat sense problemes per poc que hagués estat fi davant la porteria i amb un Espanyol que es mereixia emportar-se l'empat per un magnífic exercici de supervivència.
El derbi del tancament de Montjuïc, el derbi dels jugadors del planter, el derbi sense tensió ha perpetuat la inacabable rivalitat barcelonina i ha derivat en un escàndol. Només han guanyat els esvalotadors, els violents, i també l'afany de notorietat de l'àrbitre, que ha fomentat la crispació amb les seves decisions, gairebé sempre errònies, com el penal transformat per Messi.
El xoc ha tornar el Barça al desert, com si ja hagués acabat el seu breu trànsit per l'oasi golejador dels últims partits. Ha xutat i ha xutat, una vegada i una altra. Han aparrgut un cos, unes cames o els llarguíssims braços de Kameni per impedir-ho. Els blaugranes juraran que fins i tot s'ha mogut el travesser per repel.lir un xut amb la dreta de Xavi i el pal dret de Kameni s'ha desplaçat per avortar un xut d'Henry. Haurien pogut sentenciar el partit molt abans de l'últim quart d'hora, quan per fi han encertat a la xarxa.
Messi s'ha colat per la dreta, sotmetent Chica a una verdadera tortura, Henry s'ha barallat amb Jarque en les pilotes aèries, ha desbordat Iniesta per l'esquerra. El Barça ho ha fet tot, recolzant-se en una encomiable pressió al centre del camp que li ha permès jugar sempre a la parcel.la local, mentre l'Espanyol, amb el paraigua obert, capejava el temporal com podia. Patint molt, en un meravellós exercici de supervivència davant el domini foraster, delmat com estava abans de començar per les nombroses baixes que patia.
La victòria és el fi i no importen els mitjans. Fins i tot valen les trampes, havia dit Tintín Márquez el dia abans, per endur-se el derbi. L'Espanyol no ha fet trampes. Ha estat murri i espavilat. Murri i espavilat com Luis García, que ha desequilibrat Valdés en la jugada del gol davant la ceguesa de l'àrbitre i el jutge de línia. Els pericos han intentat conservar el gol de Coro, l'home dels miracles blanc-i-blaus, amb 10 al camp després de l'expulsió de Nené al límit del descans, però han perdut 3 punts.
Agafats de la mà i atrinxerats enrere, formant una doble barrera davant Kameni, esperant les envestides de la cavalleria blaugrana. Així ha transcorregut tota la segona meitat. Guardiola ficava davanters i Márquez no ficava res perquè no tenia més defenses que els quatre del principi. L'exuberància blaugrana s'ha tornat excés, empatx, perquè ha atacat cada vegada pitjor fins que Guardiola ha pogut reunir els seus nois durant l'aturada per aclarir conceptes. Els han aclarit un rebot i un penal, amb l'Espanyol mig ofegat, sense poder arribar a la costa després de nedar 90 minuts a contra corrent.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
Puyal 270908
El derbi del tancament de Montjuïc, el derbi dels jugadors del planter, el derbi sense tensió ha perpetuat la inacabable rivalitat barcelonina i ha derivat en un escàndol. Només han guanyat els esvalotadors, els violents, i també l'afany de notorietat de l'àrbitre, que ha fomentat la crispació amb les seves decisions, gairebé sempre errònies, com el penal transformat per Messi.
El xoc ha tornar el Barça al desert, com si ja hagués acabat el seu breu trànsit per l'oasi golejador dels últims partits. Ha xutat i ha xutat, una vegada i una altra. Han aparrgut un cos, unes cames o els llarguíssims braços de Kameni per impedir-ho. Els blaugranes juraran que fins i tot s'ha mogut el travesser per repel.lir un xut amb la dreta de Xavi i el pal dret de Kameni s'ha desplaçat per avortar un xut d'Henry. Haurien pogut sentenciar el partit molt abans de l'últim quart d'hora, quan per fi han encertat a la xarxa.
Messi s'ha colat per la dreta, sotmetent Chica a una verdadera tortura, Henry s'ha barallat amb Jarque en les pilotes aèries, ha desbordat Iniesta per l'esquerra. El Barça ho ha fet tot, recolzant-se en una encomiable pressió al centre del camp que li ha permès jugar sempre a la parcel.la local, mentre l'Espanyol, amb el paraigua obert, capejava el temporal com podia. Patint molt, en un meravellós exercici de supervivència davant el domini foraster, delmat com estava abans de començar per les nombroses baixes que patia.
La victòria és el fi i no importen els mitjans. Fins i tot valen les trampes, havia dit Tintín Márquez el dia abans, per endur-se el derbi. L'Espanyol no ha fet trampes. Ha estat murri i espavilat. Murri i espavilat com Luis García, que ha desequilibrat Valdés en la jugada del gol davant la ceguesa de l'àrbitre i el jutge de línia. Els pericos han intentat conservar el gol de Coro, l'home dels miracles blanc-i-blaus, amb 10 al camp després de l'expulsió de Nené al límit del descans, però han perdut 3 punts.
Agafats de la mà i atrinxerats enrere, formant una doble barrera davant Kameni, esperant les envestides de la cavalleria blaugrana. Així ha transcorregut tota la segona meitat. Guardiola ficava davanters i Márquez no ficava res perquè no tenia més defenses que els quatre del principi. L'exuberància blaugrana s'ha tornat excés, empatx, perquè ha atacat cada vegada pitjor fins que Guardiola ha pogut reunir els seus nois durant l'aturada per aclarir conceptes. Els han aclarit un rebot i un penal, amb l'Espanyol mig ofegat, sense poder arribar a la costa després de nedar 90 minuts a contra corrent.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada