lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de setembre, 2008

Sporting de Gijón 1 - Barça 6

Puyal 210908 Hi ha gols made in Barça i altres made in Guardiola, tots valen per guanyar el primer partit a la Lliga i, sobretot, per guanyar temps amb una balsàmica golejada a El Molinón (1-6). El primer gol blaugrana a l'Sporting, el de Xavi, el petit, el millor jugador de l'última Eurocopa, el mateix que s'ha encapritxat a besar la xarxa cada cop que s'acosta de puntetes a l'àrea. Una delícia de jugada. Pur Barça. Sergio Busquets, el pivot que es va trobar Guardiola a Tercera Divisió fa un any i l'ha posat a Primera sense que li tremolés la mà, ha obert la pilota a la banda esquerra. Gairebé sense mirar. Ho té tan interioritzat Sergio que faria una passada així fins i tot al menjador de casa seva. Allà esperava Iniesta, un prodigi de futbolista. Ha agafat suaument la pilota i ha començat a traçar un sinuós eslàlom --"me'n vaig a la dreta, giro a l'esquerra", semblava dir Andrés--, burlant-se del pobre Sastre, el lateral dret de l'Sporting, fins que ha aixecat el cap i ha vist la diminuta i valuosa figura de Xavi. ¿Es pot fer conduint la pilota i corrent al mateix temps mentre es menja el defensa i l'herba? Si ets Iniesta, sí. Sergio ha passat, Andrés ha hipnotitzat i Xavi ha emergit per rematar subtilment de cap una jugada de cine. Sense necessitat de les estrelles, sense haver de recórrer al millor Messi o al majestuós Eto'o, el Barça ja guanyava un partit que ha començat amb aire hostil. Impulsat per un públic extraordinari --25.000 persones fan més soroll i animen més que 100.000 al Camp Nou--, l'Sporting ha arrencat a tot tren; el Barça, ha resistit. I dret. En poc més de 10 minuts han passat moltes més coses que en una hora a Sòria. Amb el bon futbol, l'equip blaugrana ha amansit el rival, ha silenciat la grada i ha marxat al descans amb un còmode 0-2 gràcies a una altra jugada d'estratègia. Xavi ha tret un córner, Puyol ha rematat de cap i Eto'o, gairebé agafat al pal esquerre, ha tocat de cap per a tranquil·litat de Guardiola. I de Tito Vilanova, el seu ajudant, el paio que dibuixa les fletxes a la pissarra i després surten perfectes al camp. Ha somrigut feliç i alleujat. Una altra acció a pilota parada, un altre gol del Barça. No és la solució miraculosa, però et dóna punts. Molts més dels que sembla. Tota l'energia que havia col·locat inicialment un atrevit Sporting s'ha diluit. Ha estat valent Manolo Preciado, el tècnic de l'equip asturià. Però el Barcelona no només li ha pres la pilota, cosa habitual amb tots els seus rivals, sinó que l'ha angoixat de tal manera que fins i tot Jorge s'ha marcat un autogol, el tercer blaugrana només començar la segona meitat. Un altre que neix de la pissarra de Vilanova. Però un minut després, l'orgull de l'Sporting li ha permès batre Valdés. Semblava que el Barça encara s'estava abraçant quan Maldonado ha afusellat i el partit s'ha tornat a agitar. Fins a l'expulsió de Gerard, el central català del conjunt blanc-i-vermell, que ha pagat un clamorós error de Sergio, el seu porter. No hi ha hagut cap pausa al partit. No han deixat de succeir coses, i moltes d'elles interessants. ¿Quines? Messi ha jugat més temps de davanter centre que Eto'o, condemnat a la banda dreta. Keita comença a entonar-se una mica, encara que tingui el punt de mira desviat i Xavi està immens. Sergio juga com si tota la vida hagués estat en el primer equip i per acabar amb tant debat setmanal Guardiola ha fet sortir Bojan abans que Pedro. D'extrem dret, això sí, perquè Leo era el nou. Per acabar un partit plàcid, guanyat amb bon joc, amb un futbol intens i ràpid, Bojan, Xavi, Messi i Iniesta s'han fos amb un gol made in Barça. El primer ha estat de Xavi, l'últim d'Iniesta, però ha arribat Leo i s'ha unit a la festa amb dos gols més. Un set a l'Sporting. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

2 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

a vegades penso que si no hi hagués futbol hi hauria molts assesinats

salutacions

lo llaguter ha dit...

Què hi ha al moll de l'os de la identitat catalana? És difícil destriar-ho.

Llengua? bandera? himne?

Gent? geografia? costums?

És des d'aquesta perspectiva que el Barça figura en aquest blog i no ho fa, per exemple, l'Español.

El Barça com a referent d'un poble, encara que embolcallat en un espectacle esportiu.