Les actuacions previstes a Aragó i a Catalunya que afecten el riu Ebre suposen, si s’acaben tirant endavant, «dos plans hidrològics de les dimensions del que havia dissenyat el PP de José María Aznar». Això ho afirma Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), entitat que, juntament amb un centenar llarg més d’organitzacions ecologistes i socials, ha convocat per a aquest diumenge, 30 de maig, una manifestació a Barcelona per denunciar que «s’està construint, d’amagat i molt ràpidament, el transvasament del riu Ebre cap a Barcelona i València».
Tomàs es refereix, en primer lloc, als canals Xerta - la Sénia i Segarra-Garrigues. L’un és «per portar l’aigua fins a València», i l’altre, «per acostar el Segre a la regió metropolitana de Barcelona». A aquests dos projectes se n’hi afegeix un tercer, encara més agressiu, que són els regadius previstos al Pacte de l’aigua d’Aragó –que estan incorporats a l’Estatut d’autonomia aragonès– i que ocuparien 300.000 hectàrees de terreny. La superfície afectada pels dos canals previstos a Catalunya hi suma 200.000 hectàrees més, és a dir, en total, 500.000. Tomàs hi afegeix que actualment ja hi ha 800.000 hectàrees que aprofiten l’aigua de l’Ebre i «la pressió sobre el riu podria acabar superant una superfície d’1,3 milions d’hectàrees».
El PHN redactat pel PP preveia un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. El Pla de regadius suposa una externalització de 2.800 hectòmetres cúbics, dels quals uns 600 es podrien recuperar, cosa que ho deixaria en uns 2.200, una mica més del doble del que suposava el Pla hidrològic d’Aznar. El portaveu de la PDE lamenta que «si dèiem que amb el PHN s’assecaria el riu, ara encara és pitjor». Tomàs denuncia que «Aragó, Barcelona i València s’han repartit l’aigua de l’Ebre sense tenir en compte la situació del Delta».
Les actuacions previstes a Aragó i a Catalunya que afecten el riu Ebre suposen, si s’acaben tirant endavant, «dos plans hidrològics de les dimensions del que havia dissenyat el PP de José María Aznar». Això ho afirma Manolo Tomàs, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), entitat que, juntament amb un centenar llarg més d’organitzacions ecologistes i socials, ha convocat per a aquest diumenge, 30 de maig, una manifestació a Barcelona per denunciar que «s’està construint, d’amagat i molt ràpidament, el transvasament del riu Ebre cap a Barcelona i València».
Tomàs es refereix, en primer lloc, als canals Xerta - la Sénia i Segarra-Garrigues. L’un és «per portar l’aigua fins a València», i l’altre, «per acostar el Segre a la regió metropolitana de Barcelona». A aquests dos projectes se n’hi afegeix un tercer, encara més agressiu, que són els regadius previstos al Pacte de l’aigua d’Aragó –que estan incorporats a l’Estatut d’autonomia aragonès– i que ocuparien 300.000 hectàrees de terreny. La superfície afectada pels dos canals previstos a Catalunya hi suma 200.000 hectàrees més, és a dir, en total, 500.000. Tomàs hi afegeix que actualment ja hi ha 800.000 hectàrees que aprofiten l’aigua de l’Ebre i «la pressió sobre el riu podria acabar superant una superfície d’1,3 milions d’hectàrees».
El PHN redactat pel PP preveia un transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics anuals. El Pla de regadius suposa una externalització de 2.800 hectòmetres cúbics, dels quals uns 600 es podrien recuperar, cosa que ho deixaria en uns 2.200, una mica més del doble del que suposava el Pla hidrològic d’Aznar. El portaveu de la PDE lamenta que «si dèiem que amb el PHN s’assecaria el riu, ara encara és pitjor». Tomàs denuncia que «Aragó, Barcelona i València s’han repartit l’aigua de l’Ebre sense tenir en compte la situació del Delta».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada