Josep-Lluís Carod-Rovira, ha destacat l’“encert positiu” que ha estat la posada en marxa del programa La Petjada Catalana al Carib per part de l’IRL i la Casa Amèrica Catalunya, ja que “despertarà en molts cubans la curiositat pels seus orígens catalans”. Durant l’acte ha recordat "els lligams històrics i culturals i la forta relació emocional” entre Catalunya i Cuba, que “ha estat terra d’emigració econòmica i d’exili polític”.
En el terreny històric, Carod ha recordat que “els catalans han tingut un paper d’implicació molt fort en la història de Cuba, com ho demostra el fet que més de 300 catalans van morir combatent a la guerra d’independència de l’illa el 1898 amb l’exèrcit d’alliberament cubà, o que 3 presidents cubans tinguessin ascendència catalana".
"Així mateix, la ciutat de L’Havana també va implicar-se amb Catalunya i amb la defensa de la seva llengua. Durant el franquisme es va convertir en la segona ciutat, només per darrere de Barcelona, amb el major nombre d’afiliats d’una associació clandestina de defensa de l’ensenyament de la llengua".
"Els vincles entre els dos territoris es fan palesos però sobretot en la història quotidiana de l’illa i els seus habitants". De fet, tal com ha explicat Josep-Lluís Carod-Rovira, “el 1948 la primera producció de sucre a l’illa la va fer un català, al segle XVI el primer metge que va actuar professionalment a cuba era català, al XVIII el primer cafè el va organitzar un català. I la primera gran fàbrica de cigars la va muntar un català”. "De fet, a L’Havana hi ha l’entitat catalana més antiga fora de Catalunya, fundada el 1840".
Actualment l’illa, on resideixen 800 catalans, compta amb sis comunitats catalanes a l’exterior reconegudes pel Govern de la Generalitat i un lectorat de català a la Universitat de La Habana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada