lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de març, 2009

Isabel-Clara Simó: Tornen els anys 70

Veient la manifestació i l'esbatussada policial de Barcelona crec que tots hem pensat el mateix: ja tornen els anys 70! Les imatges són clavades. El cas és que hi ha manifestacions a tot arreu, des de París a Múrcia, i que hi ha un sentiment generalitzat que ens estan estafant. Les notícies diuen que els culpables de la crisi han estat sumptuosament recompensats mentre els treballadors de Seat s'han de congelar els salaris (dos anys!) o anar al carrer. Veiem també partits polítics que no assumeixen mai la seva responsabilitat i governs que conculquen lleis orgàniques sense que els tremoli la veu. Veiem, en àmbits internacionals, pactar qui pot torturar i qui no, malgrat els tractats, signats per tothom, i malgrat que la tortura està tipificada com a delicte. Veiem uns cobejosos incompetents que ens han abocat a la més previsible de les crisis i llegim els guanys esplèndids de bancs que han estat compensats amb els nostres diners. És com si atropellessin un vianant i li clavéssim una puntada de peu al cul mentre li posem una medalla al conductor. Veiem la justícia sempre al costat dels qui manen i veiem el disbarat d'emetre bitllets com si fossin els diners falsos del Monopoly. I enmig d'aquest desori, d'aquesta manca d'orientació (i encara s'atreveixen a parlar de paradisos fiscals!), veiem Catalunya befada i estafada, i els vestits de Camps penjats del seu armari. I entre aplaudiments! Sóc dels qui creuen que quan hi ha aldarulls al carrer, independentment de les causes concretes que han mogut els manifestants, és que hi ha alguna cosa que no rutlla. I els primers a detectar-ho són sempre els estudiants. La història ho demostra. I és que alguna cosa no rutlla. Però gens de gens.