Luciano Pavarotti: "Nessun Dorma"

Lucciano Pavarotti (Mòdena, 12 d'octubre de 1935 - 6 de setembre de 2007) ha estat un tenor italià i un dels cantants més famosos, tant d'òpera com també de música popular. El seu pare fou un forner amant de l'òpera, qui el va empènyer a iniciar els seus estudis en el món del cant líric. Cursà els seus estudis a la "Scuola Magistrale", on treballà com a professor de primària després de graduar-se. Se'l sentí per primer cop al cor de Mòdena al costat del seu pare.

Realitzà el seu debut el 29 d'abril de 1961, com a Rodolfo a La Bohème de Puccini, al palau de l'òpera de Reggio Emilia. Això li féu guanyar molta popularitat, però molta més en guanyà encara quan cantà el paper de Tonio de "La filla del regiment" de Donizetti amb la seva difícil ària de nou 'Do de pit'. Amb això aconseguí ser portada del New York Times. Ha cantat amb Sting, Andrea Bocceli, Frank Sinatra, Michael Jackson, Sepultura i inèditament, Caetano Veloso i el grup de rock irlandès U2. Amb els seus col·legues i amics, Josep Carreras i Plácido Domingo, formà el trio Els Tres Tenors. Ha enregistrat un gran nombre d'òperes en disc, on destaca el seu treball amb Joan Sutherland i el director Zubin Mehta.

Durant diversos anys consecutius a partir de 1991 respongué a la crida de l'organització War Child, per recaptar fons per la construcció d'un centre de musicoteràpia a Mostar. D'aquesta forma, anualment s'organitzaren concerts a Mòdena sota el títol "Luciano Pavarotti and friends", on a més a més participaven altres personalitats de la música internacional, com Anastacia, on es recaptaren fons per diferents causes i beneficis per a nens i homes d'arreu del món. Pavarotti va estar molt sol·licitat a teatres d'arreu del món fins que es retirà a la Òpera Metropolitana de Nova York el març de 2004, on interpretà el paper del pintor Mario Cavaradossi a Tosca, de Giacomo Puccini.

El 7 de juliol de 2006 fou operat de càncer de pàncrees en un hospital de Nova York, malaltia que finalment li ha causat la mort aquesta matinada, 6 de setembre de 2007.

Luciano Pavarotti canta l'ària "Nessun Dorma" de l'òpera Turandot, de Puccini.

Com els bons vins, que amb els anys milloren !!!

Entrevista a Santiago Carrillo al Cafè de la República de Catalunya Radio el 5 de setembre de 2007. Carrillo 050907 CATr

Click To Play

Santiago Carrillo Solares (Gijón, Astúries, 18 de gener de 1915) polític espanyol, secretari General del Partit Comunista d'Espanya (PCE) des de 1960 fins a 1982 i figura rellevant de la Transició espanyola.

L'any 1977, després de la legalització del Partit Comunista d'Espanya, aconseguí l'acta de diputat al Congrés dels Diputats, abandonant l'escó l'any 1986.

Després de deixar el càrrec, ha col·laborat en diferents mitjans de comunicació, en programes com La Ventana de la Cadena Ser a la secció La tertulia de sabios.

Gent de l'Ebre.

Aurora Masip s'estrena avui com a portaveu del Govern de la Generalitat.

La periodista Aurora Masip Treig (Flix, 1971) s'estrena avui com a portaveu del Govern de la Generalitat en la conferència de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern, on exercirà de portaveu de l'executiu. Així ho han confirmat fonts de la Presidència després que el seu nomenament es fes efectiu la setmana passada. Amb això, s'aposta per donar un perfil professional a la comunicació diària del Govern, de mutu acord entre els tres socis de l'Entesa de Progrès (PSC, ERC i ICV).

Masip comunicarà avui els acords del Consell Executiu, però habitualment estarà acompanyada d'algun conseller que tractarà dels temes més destacats del dia.

Pujol insinua una "vaga fiscal" per la baixa inversió estatal

Jordi Pujol 030907 CATr

Click To Play

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha afirmat que "tindria sentit un tancament de caixes o una vaga fiscal" per part dels ciutadans catalans ja que, ha raonat en al·lusió al Govern estatal, "aquests senyors no compleixen amb les seves obligacions elementals" d'inversió a Catalunya.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Pujol ha recordat que l'Estat té l'"obligació" de pagar les infraestructures com l'AVE, l'aeroport de Barcelona o el port de la capital catalana "a canvi de res, només dels impostos" dels ciutadans.

En aquest sentit, Pujol ha subratllat que "si en comptes de democràcia hi hagués Franco també ho hauria de fer" ja que, ha afegit en referència a la contribució de les infraestructures catalanes per part de l'Estat, aquest aspecte no hauria de ser objecte de negociació, ja que "l'obligació primera d'un govern és complir els compromisos ètics que té amb el seu país i amb els seus ciutadans". -Ara els de la Lliga, ai perdó!, els de Ciu, volen fer com quan la setmana tràgica, no pagar impostos. . . Una miqueta mes de coherencia si us plau. L'objecció l'hagues tingut que fer el Sr. Pujol quan va pactar l'investidura de L'Aznar, qui despres quan va tenir majoria absoluta l'hi va donar pel sac.

-Sembla que hi ha gent que abans d'opinar i dir alguna cosa amb sentit els agrada pendre sobredosi de medicació barrejada amb vi barat. . . quina creu!!. . .

-Fa molts anys que ens prenen el pèl, quan el senyor pujol era President també i llavors no deia res. Aquí només hi ha una sol·lució. Estat sobirà dins la Unió Europea. Adéu-Siau Egspaña.

La RFEF no autoritza el Catalunya-Estats Units previst per al 14 d'octubre

Sotmesa a votació la celebració del Catalunya-Estats Units, la junta directiva de la RFEF va denegar el permís a la Catalana per 18 vots en contra, tres abstencions i tres vots a favor, segons fonts de la FCF.

El motiu del rebuig, segons ha explicat a EFE Jorge Carretero, portaveu de la junta de la RFEF, radica en la data elegida per la FCF, el 14 d'octubre, un dies després del dia previst per al Dinamarca-Espanya classificatori per a l'Europeu del 2008.

El motiu real és un altre. De tots és sabut que la Selecció egspañola de futbol és la candidata principal de tot i campiona de res.

Pinten bastos a Convergència !!!

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Artur Mas, ha fet un plantejament aquest dilluns a treballar per una "refundació" del catalanisme, sense tancar les portes a que això pugui acabar derivant en un moviment polític més ampli Mas proposa a ERC i PSC participar en un projecte liderat per CiU per "refundar el catalanisme".

-Quines penques !!! La cara d'en Pujol tot un poema !!!

Difusió internacional per al cas d'Èric Bertran

La campanya "El món ha de saber-ho" proposa un visionat massiu d'un reportatge sobre el cas de l'Exèrcit del Fènix

Èric and the Army of the Phoenix (1/5)

El reportatge ha estat penjat en cinc parts, i el que la campanya vol difondre és el primer de tots. Aquí teniu les altres quatre parts per veure'l tot.

Èric and the Army of the Phoenix (2/5)

Èric and the Army of the Phoenix (3/5)

Èric and the Army of the Phoenix (4/5)

Èric and the Army of the Phoenix (5/5)

Al llarg de tota aquesta setmana, els responsables de la crida, articulats a l'entorn de la Xarxa de Blocs Sobiranistes, fan una crida a fer tants visionats com sigui possible amb la intenció que el reportatge pugi als primers llocs del rànquing mundial, fet que a la vegada multiplicarà la seva difusió arreu del món.

Txoria txori (l´ocell) - Mikel Laboa

Mikel Laboa és el patriarca de la Cançó basca, un home que ha sabut unir la tradició literària i musical amb les recerques avantguardistes més agosarades.

Txoria Txori és un poema de Joxan Artze musicalitzat per Mikel Laboa amb una bellesa i una sobrietat impresionants.

Mikel Laboa-Txoria Txori

Hegoak ebaki banizkio

nerea izango zen,

ez zuen aldegingo.

Bainan, honela

ez zen gehiago txoria izango

eta nik...

txoria nuen maite.

Si li hagués tallat les ales

hauria sigut meu,

no hauria escapat.

Però així,

hauria deixat de ser un ocell.

I jo...

jo el que volia era un ocell.

Prendre la paraula: El que estimava era el moixó

Viquipèdia: Mikel Laboa

Més de 6.000 persones es manifesten entre Alcanar i Vinaròs contra el dipòsit i la planta de tractament de gas

La 'Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia' alerta dels importants riscos per a la salut i per a l'economia local que provocaria el dipòsit Més de 6.000 persones s'han manifestat entre els termes municipals d'Alcanar i Vinaròs per mostrar el seu rebuig al projecte Castor, que té previst construir un dipòsit submarí de gas i una planta de tractament al terme de Vinaròs, però a tan sols un quilòmetre i mig del nucli urbà d'Alcanar.

Des de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia, constituïda fa deu dies per intentar evitar el desenvolupament del projecte, s'ha alertat dels importants riscos per a la salut i per a l'economia local que consideren que provocarien el dipòsit i la planta de tractament de gas.

L'Ajuntament d'Alcanar ha estat plenament representat a la manifestació, però en canvi no hi ha assistit cap membre de l'equip de govern del consistori veí de Vinaròs.

Per fi!!! El Barça es recupera i guanya l'Athletic per 3-1

Puyal 010907

Click To Play

El Barça ha recuperat les seves senyes d'identitat i ha superat l'Athletic de Bilbao (3-1) en un partit condicionat per dues decisions arbitrals, un controvertit penal i un gol molt dubtós, que han permès a l'equip blaugrana arrodonir el resultat després de treure a escena la seva millor versió. El conjunt de Rijkaard ha jugat més i millor que l'Athletic, fins a assemblar-se al dels seus millors dies, però el resultat final ha quedat marcat per Megía Dávila, protagonista en els dos últims gols de l'equip local: un penal de Gorka a Henry que admet molts dubtes i un gol inexistent de Touré. Però més enllà de les decisions arbitrals, el Barça ha merescut de totes maneres la victòria davant un Athletic lluitador i que ha anat de menys a més. De tornada a casa, el Barcelona ha estat un equip més reconeixible que el de Santander. S'ha desplegat des de la rereguarda amb dos laterals amb pinta d'extrems, especialment un pletòric Abidal, ha recuperat un Deco molt lluitador i ha tornat a pressionar a l'àrea contrària, primer punt del decàleg de Rijkaard. En la línia d'atac, la mobilitat d'Henry, Ronaldinho i Messi és una assegurança de vida. Amb ànim d'esborrar la imatge oferta a Santander, el Barça ha buscat la meta de Gorka Iraizoz des del xiulet inicial per tancar almenys els debats sobre l'actitud de l'equip. La posada en escena ha semblat intimidar l'Athletic, un equip jove i en plena construcció que s'ha anat fent fort amb el pas dels minuts. Als bascos els ha intimidat l'arrencada de Ronaldinho, molt actiu en el primer partit del curs al Camp Nou. El brasiler ha demanat la pilota per executar una falta al límit de l'àrea. Amb la facilitat pròpia dels cracs, una pilota contundent i dibuixada a l'esquadra dreta d'Iraizoz ha obert el marcador. Amb el vent a favor, el Barcelona ha disfrutat dels seus millors minuts de joc. Davant un Athletic inofensiu, incapaç de mantenir la possessió de la pilota, l'equip de Frank Rijkaard ha recuperat la seva identitat. El Barça ha pressionat des de la frontal de l'àrea rival i s'ha mogut amb rapidesa. En una de les seves aproximacions, l'àrbitre ha assenyalat un penal més que dubtós. Gorka ha intentat tapar Henry, i els dos jugadors han xocat en la disputa de la pilota. El francès ha donat involuntàriament un cop a la cara al porter de l'Athletic, però Megía Dávila ha assenyalat el punt de penal. Ronaldinho s'ha presentat a la cita i ha aconseguit el 2-0 sense despentinar-se. El panorama del partit oferia indicis de golejada, però el Barcelona ha rebaixat el seu ritme en la represa. L'equip basc ha ressuscitat en una jugada a pilota parada. Valdés ha rebutjat malament i Susaeta ha rematat a gol. La irrupció del davanter basc, tot desvergonyiment, ha estat la millor notícia per al conjunt de Caparrós. Sense temps per disfrutar del gol, l'Athletic s'ha resignat a perdre el partit. Touré ha connectat un xut sec que ha picat el travesser i ha botat en la línia de meta. Ningú ha protestat, a penes un gest tímid de l'ivorià, però de manera sorprenent, un minut i mig després, l'assistent ha corregut cap al centre del camp i Megía Dávila li ha consultat. Gol. La decisió del col·legiat ha tancat el partit, per a desesperació d'un Athletic en ascens i per a alleujament del Barça, que s'ha embutxacat els punts amb ajuda arbitral en un partit en què no la necessitava. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

I ara, a putejar lo futbol sala català

Setge a la selecció catalana de futbol sala a tocar del debut.

L'estrena contra la selecció d'Equador, marcada per les crítiques estatals a la presència al Mundial. Els Segadors

Click To Play

Els segadors sonaran aquesta nit (a les 11 hora catalana) a la localitat argentina de Mendoza, on Catalunya debuta al Mundial de l’AMF davant l’Equador. El partit, clau per a l’expedició catalana per passar als quarts de final, ha quedat marcat per les crítiques des de Madrid a la presència de l’equip català en aquest torneig internacional.

Madrid ha alçat la veu contra la “usurpació” que l’equip català fa de la representativitat española, com ja va fer fa uns mesos en un torneig a Sibèria. El Mundo ha tornat a carregar contra la selecció catalana i, de retruc, contra el govern català. El rotatiu egspañol fins i tot ha desplaçat un periodista de Buenos Aires a Mendoza (1.100 km separen les dues ciutats) per seguir la delegació catalana. Altres mitjans editats a Madrid i via Internet també han criticat que Catalunya “pugui jugar un Mundial com si fos un Estat”.

En aquesta mateixa línia, el conseller d’Esports de la comunitat de Madrid, Alberto López Viejo, va assegurar ahir que no entén “què fa un equip català competint amb Itàlia, Noruega o l’Argentina” i va acusar el govern català de “gastar diners en coses que no valen la pena”. Viejo va anar més enllà i va afegir que “no hi ha honor i orgull més gran que vestir la samarreta d’Egspaña”. La Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS) també s’ha posicionat contra el campionat.

El cant dels maulets Al Tall - Obrint Pas

Al Tall-Obrint Pas-El cant dels maulets

Click To Play

Eixiu tots de casa que la festa bull, feu dolços de nata i coques de brull, polimenteu fustes i emblanquineu murs, perquè Carles d'Àustria ha jurat els Furs.

Enrameu de murta places i carrers, abastiu de piules xavals i xiquets, aclariu la gola amb vi moscatell, que no hi ha qui pare el pas dels maulets.

Vine Pilareta que et pegue un sacsó, els peixos en l'aigua i els amos al clot, i si no l'empara el Nostre Senyor, tallarem la cua a Felip de Borbó.

Si l'oratge es gira en mal dels maulets, vindran altres dies que bufe bon vent. Quan més curt ens lliguen, més perill tindran. Passeu-me la bota i seguiu tocant.

Jornada de portes obertes al Castell de Miravet

Des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament de Miravet, s'ha organitzat una jornada de portes obertes al Castell de Miravet, per a veïns i amics de la població. La jornada a més, ha comptat amb les visites guiades dels Arqueòlegs i Arquitectes que han estat treballant els darrers mesos al Castell, i que han redefinit els inicis històrics de l'emplaçament.

L'aturada d'Ascó I torna a deixar el país en un ai !!!

La central nuclear Ascó I va desconnectar-se de la xarxa elèctrica ahir a la matinada per la impossibilitat de reparar una avaria del circuit d'oli que abans-d'ahir ja havia obligat a reduir a la meitat la potència del reactor, en tancar-se una de les tres vàlvules d'aïllament de vapor principal a la turbina del generador de vapor A del circuit secundari. «Estem treballant en la reparació del circuit ara que està fred i tenim previst tornar a connectar la central a la xarxa aquest divendres», va dir ahir Eugeni Vives, portaveu de l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV), l'entitat que opera la central propietat d'Endesa i Iberdrola.

L'aturada d'ahir ha deixat el parc nuclear instal·lat a Catalunya a un terç de la seva capacitat de generació energètica, ja que només funciona Ascó II. (Vandellòs II està aturada per recàrrega). Una situació similar, amb Vandellòs II ja aturada, es va viure a principis de maig, per bé que en aquella ocasió va ser Ascó II la que es va haver de desacoblar de la xarxa per un problema al generador de vapor. Pel que fa a l'avaria d'ahir a Ascó, Vives va explicar que la reducció de potència fins a aturar la planta es va dur a terme perquè la reparació que s'hi fa «no es podia completar amb la central en operació» i va relativitzar els fets: «La planta ha funcionat adequadament, segons determina el seu disseny, i s'han aplicat els procediments establerts.»

Vives va voler destacar el fet que «Ascó I ha estat connectada a la xarxa 476 dies sense interrupció, des que el 10 de maig de 2006 va sortir de la recàrrega, és de les tres centrals la que ha estat més dies seguits en marxa, cosa que demostra la seva fiabilitat». Ascó I té prevista una aturada programada el 27 d'octubre d'aquest any per recarregar un terç del combustible, operació que es du a terme cada 18 mesos. Si peta, tots a córrer !!!

Igualada rebutja la bandera egspañola

Multitudinària campanya local per treure-la del consistori

D'ençà de principis del mes d'agost, diferents col.lectius i persones a títol individual de la ciutat d'Igualada estan duent a terme la campanya "A l'Ajuntament les nostres banderes!", per mostrar el rebuig a la presència de la bandera egspañola al terrat de l'Ajuntament d'Igualada. Des de feia uns anys no onejaven banderes al consistori igualadí, però d'uns mesos ençà el govern de l'Entesa per Igualada crispat a la població fent onejar novament la bandera egspañola al terrat de l'Ajuntament després de les obres de remodelació de l'edifici. La web Bonrotllo.cat ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics, seguida per més de 650 igualadins, així com diversos actes de protesta que continuaran fins que el consistori recapaciti.

El diari ‘The Times’ revela un augment del descrèdit de la monarquia egspañola

No se sap quan guanyen, ni què fan amb els seus diners, que són els de tots els contribuents de l’Estat. El prestigiós diari anglès The Times ha publicat una notícia en que compara la situació de les monarquies a Egspaña i a Anglaterra i conclou que, en el cas dels Borbons, existeix una més que preocupant opacitat informativa, amb episodis de censura, que estan allunyant aquesta institució privilegiada de la societat a la qual diuen representar. “Ha estat idolatrat durant 30 anys", diu The Times sobre el rei, "navegant en cars iots, corrent en motocicletes, gaudint d’un excels estil de vida i rebent un tracte reverencial que la Reina Elisabet ni tan sols podria imaginar” sosté el rotatiu que afirma posteriorment que “ara hi ha signes que l’estàtus de Joan Carles I pot caure a ulls dels seus súbdits”. The Times, que cita el cas de censura patit per la revista El Jueves, com a exemple de persecució contra les idees crítiques amb la monarquia, descriu el rei egspañol com un “àvid caçador” -recordant l'episodi de cacera d'óssos drogats a Rússia- i posa l’accent en les continues campanyes dels sectors republicans de l'Estat per a “posar llum sobre les despeses de la Família Reial”. “Les finances reials son avui un gran forat negre”, cita el diari, fent referència a les paraules del diputat d’ERC Joan Tardà. El rotatiu revela les dificultats que tenen els partits que defensen la instauració d’una República per a forçar una “auditoria sobre els comptes de la monarquia”. “S’han fet campanyes infructuoses per a intentar revelar com es gasten els 8 milions d’euros que li corresponen anualment a partir dels impostos” remarca The Times. “Ha estat la darrera indignitat del rei, que va ser coronat per un general dictador com Franco”, informa. La tesi de l’article és que la visió de la societat envers l’actual rei egspañol ha anat variant al llarg dels temps. Al 1975 per a la majoria era “l’hereu de Franco”. Però l’efecte va canviar el 23 de febrer de 1981, quan Joan Carles I va escenificar per televisió l’ordre de retirada dels colpistes, que pretenien tornar a instaurar una dictadura feixista. “Amb aquesta actitud es va guanyar l’admiració d’una generació d’editors de premsa egspañola”, afirma la noticia. “Ara els tabús desapareixen”, diu l’article, que sosté, seguidament, que “una generació de residents de Madrid” han patit les “inconveniències” de la boda entre el príncep Felip i la princesa Letizia, i han criticat el preu de la mateixa. Finalment, The Times destaca les paraules del senador del PNB Iñaki Anasagasti que va dir que “a la Gran bretanya la Família Reial encaixa la crítica perquè allà hi ha una veritable democràcia; Aquí són intocables”. La institució de la premsa britànica conclou que “la Reina (d’Anglaterra) costa més, però se sap on van a parar (aquests diners)”: sou oficial (gairebé 20 milions d’euros), despeses del Duc d’Edimburg i de les propietats reials, donacions, viatges, expenses i deutes amb el Govern i amb l’Estat...