Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no descarta tornar a convocar un referèndum sobre l'Estatut si el Tribunal Constitucional espanyol (TC) retalla el text i l'altera substancialment. El secretari general, Joan Ridao s'ha pronunciat en aquest sentit arran de la darrera filtració a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatutció a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut. Ridao ha recordat que per Esquerra ‘sigui quina sigui la sentència la resposta ha de ser unitària’ de tots els partits parlamentaris catalans i també del conjunt de la societat civil organitzada. Dins d’aquesta estratègia unitària, el dirigent independentista no descarta que es pugui plantejar una nova consulta ‘si la sentència és ofensiva o desdibuixa de forma clara el contingut de l’Estatut’.
Ridao ha recordat que ‘és un pacte polític entre el Parlament i les Corts’ i que ‘el poble de Catalunya el va referendar a les urnes per amplíssima majoria’. Els republicans es basen en l'article 152 de la Constitució espanyola que especifica que les modificacions dels Estatuts ja sancionats i promulgats només es poden modificar en referèndum.
Home! I per què el PSOE ha pactat amb el PP al País Basc?
Els partits que formen part del Govern han coincidit avui afirmant que veuen possible que CiU accepti la proposta del PP d'abandonar les tesis sobiranistes per arribar a un pacte que desbanqui el tripartit del Govern després de les properes eleccions. Tant Zaragoza com Ridao i Herrera estan convençuts que Convergència acceptarà aquesta oferta si d'aquesta manera aconsegueix tornar al Govern. En aquest sentit, els socialistes creuen que CiU i PP tenen 'nostàlgia' del pacte del Majestic. Convergència ha condicionat el pacte a la retirada per part del PP del recurs contra l'Estatut, és per això que Joan Ridao els pregunta quina condició posaran un cop el Constitucional hagi dictat sentència. En aquest sentit, Herrera ha qualificat PP i CiU de 'dretes complementàries'.
La consellera d'Acció Social, Carme Capdevila, considera 'insuficient' els diners que retornen a Catalunya dels fons recaptats a partir de la casella d'altres fins socials. La consellera ha explicat que l'any 2007 es van recaptar 257 milions d'euros a tot l'Estat espanyol a partir de la casella del 0,7% de l'IRPF. Catalunya és el territori que més marca la casella per a fins socials i, tot i això, el 2007 només van retornar 17 milions d'euros. Capdevila ha tornat a demanar que sigui la Generalitat qui gestioni aquests fons, perquè és qui coneix millor les necessitats del seu territori. La consellera ha recordat que si no es marca la casella per a fins socials a la declaració de la renda, els diners van a parar directament als pressupostos generals de l'Estat.
El senador per Girona de l'Entesa Catalana de Progrés, Miquel Bofill, ha registrat una moció per poder utilitzar el català, el basc i el gallec en les sessions de control del Senat al govern espanyol. El text, que es debatrà en el proper ple de la cambra alta, també reclama al govern espanyol que elabori en tres mesos un pla d'actuació per impulsar l'ús de les llengües cooficials a l'administració general de l'Estat.
Bofill ha presentat la iniciativa després de demanar-ho al vicepresident tercer del govern i ministre de Política Territorial, Manuel Chaves. L'objectiu és que el Senat mostri el suport al català i el reconeixement de la realitat plurilingüística de l'Estat espanyol.
La moció també reclama que el govern espanyol elabori abans de tres mesos un informe sobre l'evolució de l'ús de les llengües oficials a RTVE en els darrers cinc anys. A més, l'insta a elaborar un pla de difusió i protecció de les llengües cooficials en l'àmbit educatiu i a intercedir perquè es normalitzi l'ús del català, del basc i del gallec en els òrgans constitucionals.
En aquest context, també demana al govern espanyol que aprofiti la presència espanyola a la UE per impulsar el compliment de l'Estatut en el que es refereix a la protecció i foment de la llengua catalana a Europa.
El sector de l'energia eòlica a Catalunya viurà els propers anys una embranzida important. El govern té clar que vol complir les previsions del pla de l'energia de Catalunya, que marca que al 2015 s'ha d'arribar als 3.500 megawatts de producció eòlica –actualment només se'n produeixen 420–. De fet, la direcció general d'Energia i Mines confia arribar l'any que ve als 1.575 megawatts i ja té autoritzats a tot Catalunya una cinquantena de parcs eòlics nous amb una previsió de producció de 1.451 megawatts a curt termini, que si s'afegixen als que hi ha en marxa sumarien 1.871 megawatts. Més d'una quart part d'aquesta energia –493,9 megawatts– provindria de la Terra Alta i més de la meitat –998 megawatts– del total de les comarques de Tarragona.
Els parcs més polèmics són el dels Pesells a Horta, on l'Ajuntament i el 80% dels veïns s'hi oposen, i els de Prat de Comte, qüestionats pel seu impacte paisatgístic. Però el cert és que la seua tramitació està molt avançada i ni tan sols la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que qüestiona la instal·lació de parcs eòlics en sòl rústic, podrà aturar-los, perquè el govern hi ha presentat un recurs.
Li agradava caminar endarrere, deia que el seu pare era un pirata i sempre estava navegant pels oceans. Òrfena, vivia sola amb el seu mico, el Senyor Nilsson, i un cavall, Pequeño Tío i vivia grans aventures amb els seus amics Tommy i Annika. Anava esparracada i amb unes mitges llargues i, sobretot, duia dues trenes pèl-roges com dues antenes al cap.
Va ser l'enveja de tots els infants dels anys setanta, un autèntic mite que ha perdurat fins al segle XXI. Malgrat les innombrables sèries posteriors, la Pippi Langstrum, o Pippi Calzaslargas, manté inalterable l'estima dels qui van créixer amb ella. Inger Nilsson, l'actriu que li va donar vida, fa avui cinquanta anys.
Va començar la seva carrera molt aviat, quan tenia deu anys, interpretant Pippi Langstrum, que li donaria fama mundial (fins i tot es van fer segells de correu amb la seva imatge) però estancaria la seva carrera.
Després de protagonitzar aquella sèrie, obra de l'escriptora Astrid Lindgren, només va aconseguir interpretar tres papers més al llarg de la seva carrera.
Però malgrat aquest fracàs post-Pippi, Inger Nilsson mai va renegar del paper que la va catapultar a la fama. Al contrari, sempre que ha estat entrevistada l'ha recordat amb estima i agraïment. A Suècia ella mateixa va posar veu a la cançó de la sèrie.
També la va interpretar amb finès, idioma que domina des de ben petita. Tampoc la seva faceta de cantant va prosperar i un únic disc que va gravar el 1978 no va tenir gaire èxit. Ha estat dona d'un sol paper, però un paper tan gran que li ha omplert la vida. I part de la nostra!
Wikipedia: Inger Nilsson
Xeics, que jo també vull sortir!
Joan Carretero ha concretat una mica més el camí que seguirà des d'ara Reagrupament.cat: el d'una formació que representi els independentistes, 'siguin de centre-dreta, de centre-esquerra o de centre', que aspiren a assolir l'estat català; el d'una alternativa electoral a CiU i ERC, l'any 2010 mateix. Talment ho ha dit en una entrevista que publica l'Avui. També hi diu que, si cal, ell mateix es posarà al davant d'aquest projecte polític.
El propòsit de Carretero és d'obtenir una majoria al parlament i proclamar la independència. Per això vol aplegar els vots de tots els independentistes, perquè 'seria una tragèdia nacional que CiU guanyés les eleccions o que es repetís el tripartit'.
Segons ell, el debat no s'ha de centrar en l'eix dretes-esquerres, sinó en l'eix unionisme-independentisme. 'En un país que no té cap dels atributs d'un estat no es pot fer ni política de dretes ni d'esquerres. Allò que cal és que hi hagi aquest terreny de joc, que siguem un país normal, que tinguem la capacitat de decidir quines polítiques volem fer. Tots els qui volem que hi hagi terreny de joc, allò que hem de fer és trobar-nos i proposar aquesta alternativa electoral perquè els milers de ciutadans que són orfes de referent polític en tinguin un', explica.
Carretero espera que l'única solució sigui de votar Reagrupament. 'El partit ha de ser l'eina que ens serveixi per als nostres propòsits. Si fa falta fer un partit, el farem, però la clau és que hi hagi una alternativa que es pugui votar a les eleccions al parlament. Com s'articula és una qüestió logística', precisa.
De moment, Reagrupament s'ha constituït en associació i convida els simpatitzants a vincular-s'hi a la seva web.
Que no mos donaran més que engrunes. I amb lo d'ahir, pitjor!
El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC), ha assegurat que l'estabilitat del Govern està garantida sigui quin sigui el resultat de la negociació sobre el finançament autonòmic i que no hi haurà sortides "unilaterals" per part de cap dels socis del tripartit.
En una entrevista a Europa Press, el dirigent republicà ha explicat el compromís d'ERC, PSC i ICV d'"acceptar o rebutjar en bloc" el nou sistema de finançament, i ha considerat que la Generalitat ja s'ha "plantat" al rebutjar les propostes del Govern central, perquè no eren "ni justes ni suficients" per a Catalunya. "Això ja és un gest de fermesa i valentia", ha opinat.
"El futur de l'actual Govern està garantit", ha assegurat, perquè els tres socis s'han posat d'acord per "defensar els interessos de Catalunya abans que els de partit". Segons ell, el principal partit de l'oposició, CiU, ja hauria acceptat el model proposat per l'Estat.
Sí, però només la punteta!!!
El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha dit aquest diumenge que qualsevol esperança del Partit Popular a participar decididament en la política catalana passa per retirar el recurs contra l'Estatut.
D’aquesta manera, responia a la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, que en entrevista a l’ACN afirmava que si la seva força política és determinant en les pròximes eleccions al Parlament podria donar suport al president de CiU, Artur Mas, si aquest es modera i fuig del sobiranisme. Puig també ha subratllat que si el PP té algunes expectatives de pacte està demostrant que amb qui més i millor s'entén és amb el Partit Socialista.
Les dretes, amb les dretes? Doncs perquè us queixeu del tripartit?
La presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, afirma que si la seva força política és determinant en les pròximes eleccions al Parlament, podria donar suport al president de CiU, Artur Mas, si aquest es modera. Per contra, Sánchez-Camacho ha assenyalat en una entrevista a l'ACN, que ara la federació nacionalista ha donat passes endavant dirigides 'cap a la independència' i el sobiranisme. 'Si el tripartit no suma' per formar el pròxim Govern, 'el PP ha de ser determinant per un futur executiu a Catalunya', que aplicarà 'polítiques de moderació, de centralitat, eficàcia i progrés pel país'. També ha recordat que quan era diputada al Parlament va donar suport a Mas com a conseller en cap.
Pete Seeger, el rastrejador del folk que va marcar el camí a Bob Dylan; l’activista que va cantar a les Brigades Internacionals i que va inspirar una part de la Nova Cançó, compleix avui 90 anys. Una efemèride venerable que celebrarà avui al Madison Square Garden de Nova York, on centrarà un homenatge en el qual intervindran més de 50 artistes, entre ells Bruce Springsteen, Joan Baez, Kris Kristofferson, Eddie Vedder (Pearl Jam) i Silvio Rodríguez.
Seeger es va afiliar el 1942 al partit comunista i, en anys de mccarthysme, el Comitè d’Assumptes Anti-nord-americans el va censurar i va empresonar, però no va poder evitar que seguís convocant multituds en els seus recitals. Als 60, passat el temporal, va tenir un programa de televisió propi, Rainbow quest, amb vocació didàctica i que va acollir Johnny Cash, Donovan, Judy Collins i Tom Paxton.
La seva obra va tenir una influència en la Cançó, especialment en Xesco Boix i el Grup de Folk, així com en Raimon, que el va conèixer el 1970 a Nova York i el va portar a actuar. El seu recital a Barcelona va ser prohibit, però finalment va poder cantar a Terrassa, el 7 de febrer de 1971, davant gairebé 5.000 persones bolcades en el seu cant compromès. Com apunta Raimon a La construcció d’un cant, d’Antoni Batista, Pete Seeger «és un exemple de com usar la cançó».
Viquipèdia: Pete Seeger
El Barça és virtual campió de la Lliga d'una forma somniada, amb exhibició futbolística al Bernabéu, 2-6, elevant a la màxima essència un estil de joc virtuós, per abocar el Real Madrit a un any negre, rendit davant el poder del seu etern enemic.
Puyal 020509
La fantasia feta futbol ha vençut la fe. El coratge d'un Madrit infinitament inferior pel que fa a qualitat al millor Barça de la història. Per números, joc, sensacions. Per la seva capacitat de fer inferior qualsevol rival. De minimitzar les seves qualitats per convertir-lo en un boxejador a un pas del KO, que rep cops sense possibilitat d'aixecar el cap.
La piconadora blaugrana ha passat pel Bernabéu per destrossar la il·lusió de la remuntada i treure les carències blanques amb un Leo Messi espectacular. Guardiola ha ubicat l'astre argentí allunyat de la banda, on tots l'esperaven, i l'ha col·locat al centre per enviar al psiquiàtric els centrals madridistes. Samuel Eto'o ha jugat al costat dret i Thierry Henry s'ha exhibit a l'esquerre.
Amb la batuta de Xavi, la simfonia blaugrana ha destrossat en uns segons totes les especulacions de plantejaments tàctics. Als 25 segons, el cervell culer ja havia xutat a la porteria d'Iker Casillas, el millor del Madrit en el ball.
El Madrit no ha trobat mai la manera de superar el Barça. Juande ha apostat per extrems --Marcelo i Robben-- i ha perdut la pilota des del xiulet inicial, amb Fernando Gago desaparegut i Lass disfressat de guerrer en una lluita on tenia poc a guanyar.
Però l'ímpetu, l'escut i l'empenta d'un Bernabéu que ha començat il·lusionat han guiat al gol el Madrit en la seva primera acció de perill. El centre mesurat de Sergio Ramos des de la dreta l'ha picat de cap amb l'ànima Higuaín a la xarxa. La Lliga es posava en un punt. S'alimentava un somni que ha trigat dos minuts a convertir-se en malson.
Dues accions d'Henry, que ha rescatat la seva millor versió per rememorar vells temps de l'Arsenal al coliseu blanc, han aixecat immediatament el Barça. Amb Sergio Ramos superat, Eto'o no ha arribat per mil·límetres a la primera i Henry ha decidit jugar-se la segona. Pilota a la xarxa i comença la festa.
En un tancar i obrir d'ulls, en cinc minuts, el líder ha capgirat el marcador amb un poder incontestable. En un partit marcat pels errors defensius, Puyol s'ha elevat davant la defensa rival per picar de cap a plaer ajustat al pal i donar al barcelonisme el primer trago amb gust de títol.
S'ha imposat el monòleg culer, amb Xavi i Iniesta llançant un futbol d'alts quirats. Dos futbolistes d'or que marquen un estil de parets infinites que acabaven en ocasions de Messi, desencertat en les tres primeres, però que no ha desaprofitat un regal de Lass.
Un jugador bàsic perquè la Lliga no se sentenciés fa dos mesos, no ha trobat Gago (absent per la seva discussió amb Robben), Messi li ha robat la cartera i a plaer entre el desconcert local ha superat Casillas. Faltaven 10 minuts per al descans i el Madrit demanava a l'àrbitre que més que el descans assenyalés el final del partit.
En la represa el nou impuls de coratge que ha conduït el Madrit a escurçar distàncies no ha servit de res. Sergio Ramos, assenyalat pel seu discret partit defensiu pel Bernabéu, que l'ha xiulat, i pel seu entrenador, que l'ha substituït, ha picat de cap a la xarxa una falta picada per Robben.
Quedaven 35 minuts per buscar una nova remuntada en un escenari acostumat a les heroïcitats. No era el dia. L'abismal diferència de futbol ho ha impedit. De nou Henry. Un altre error defensiu blanc en una passada llarga mesurada i un toc subtil per superar Casillas, a mitja sortida.
Era la fi de la Lliga. Al davant mitja hora de passejada del Barça a casa de l'etern enemic. D'eufòria culer davant d'un equip ensorrat, que ha deixat espais aprofitats sempre per Messi, per marcar el cinquè, i fins i tot per Piqué, que s'ha sumat a la festa anotant el sisè a la mitja volta a penes sense espai.
L'última exhibició del Barça al Bernabéu va acabar amb l'aplaudiment a Ronaldinho. Andrés Iniesta ha agafat el relleu. Substituït per Guardiola, ha escoltat des de la grada més aplaudiments que xiulets.
El madridisme ha acabat rendit a un estil de futbol del qual està a anys llum.
SPORT: Chorreo histórico: ¡'Set', partido y Liga!
El Madrit ha marcat primer però el Barça no s'ha immutat i en tres cops directes ha tombat el Real Madrit, al Bernabeu, on quedava mitja part per a confirmar si els blaugrana esdevenen guanyadors de la Lliga, si no matemàticament sí futbolísticament. Tres gols d'Henry, Puyol i Messi han fet callar, de moment, un camp molt agressiu contra el Barça i els catalans. Potser per això Puyol ha celebrat el gol traient-se el braçalet amb la senyera i besant-la de forma repetida.
A la segona part el Madrit ha fet un segon gol però immediatament Henry ha contestat amb un nou golàs i Messi i Piqué han fet dos gols més. La superioritat blaugrana és absolutament impressionant.
El secretari general d'ERC i portaveu al Congrés dels Diputats, Joan Ridao, ha afirmat aquest dissabte que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, "es juga el seu futur polític" amb l'acord de finançament i el pròxim debat de política general, i ha considerat que a Catalunya perilla "el benestar de tota una generació".
Ridao ha dit que "es desconfia de Zapatero perquè ara per ara l'únic llenguatge que entén, amb vista al debat de política general, és que s'evidenciï la seva soledat parlamentària". "Cal que s'agenolli i després, quan hagi complert amb Catalunya, ja l'ajudarem a aixecar-se", ha remarcat.
Segons la seva opinió, el president del govern espanyol té "presses renovades per resoldre el tema del finançament", a causa de les "urgències electorals" pels comicis europeus i per la falta de suports parlamentaris.
Ridao ha remarcat que Catalunya té un 16% d'aturats i 300.000 persones sense cap tipus d'ingrés, xifra que podria augmentar fins al milió a finals d'any.
In, inde...
El pastís independentista és cada vegada saborós i gruixut. L’ incompliment de l’Estatut, la previsible retallada del text des del Tribunal Constitucional i l’espoli fiscal crònic de Catalunya han fet de llevat i han donat més consistència i textura al pastís. Almenys això diu un estudi publicat pel Cercle d'Estudis Sobiranistes el setembre del 2008, segons el qual el 35% dels catalans desitgen la independència de Catalunya, és a dir, dos milions d’electors potencials. A més, un 20% no tenen un criteri format al respecte.
Tradicionalment, només ERC ha ofert obertament aquest plat a l’electorat amb l’etiqueta d’independentisme d’esquerres. CiU i ICV mai no l’han exhibit, tot i que en tenen algunes racions amagades per si en algun moment els convé vendre-les.
El líder de la federació nacionalista, Artur Mas, ha dit per activa i per passiva que el projecte de CiU no és independentista, però en la seva militància de base el sentiment independentista és creixent.
Pel que fa a ICV, mai no ha fet bandera de l’independentisme com a producte propi, però molts dels seus dirigents s’han pronunciat a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya. I el seu eurocandidat, Raül Romeva, va contradir el partit respecte a la manifestació 10Mil a Brussel·les i va donar-hi suport, si bé no hi va assistir.
L'escriptor nord-americà Sam Abrams, gran defensor de la cultura de Catalunya, on hi viu des de 1970, ha demanat que es respecti la Constitució espanyola, cosa que "mai" s'ha fet, per avançar en el reconeixement que mereixen les llengües cooficials de l'Estat.
"A Espanya les llengües cooficials es veuen com a alguna cosa folklòrica" i "mai s'ha complert al peu de la lletra" la legalitat, ha afirmat l'escriptor, ja que als tribunals s'ha de parlar en castellà, ha assegurat.
Abrams va arribar a Barcelona al 1970 amb una beca per estudiar castellà i amb el convenciment, perquè així li havien dit als Estats Units, que a l'Estat espanyol només hi havia una llengua i diversos dialectes. "Em vaig trobar amb una cultura feta i dreta, amb una tradició i una literatura pròpies", ha recordat.
"És una cultura mil·lenària i totes mereixen un respecte. A Espanya hi ha una falta de respecte per la cultura catalana, i qui som nosaltres per dir que aquests no compten?" ha indicat l'escriptor.
Ja li tornen a donar a l'ampolla!!!
La dictadura franquista no va ser una època feixista ja que el règim de Francisco Franco es va caracteritzar per l'absència d'una ideologia que no fos la de perpetuar-se en el poder, segons la Fundación FAES, que presideix José María Aznar.
En l'última edició dels Cuadernos de pensamiento político de FAES, el catedràtic de Dret Polític, Manuel Ramírez, publica un article en el qual afirma que el règim autoritari de Franco no va ser "un conjunt estàtic", sense canvis ni variacions, sinó que s'hi poden distingir fins a tres etapes unides pel nexe comú de la "fidelitat política" al cap de l'Estat d'aleshores.
L'article, titulat Hace setenta años. El régimen político y su mentalidad, i publicat amb motiu del 70è aniversari del final de la Guerra Civil, Ramírez defineix que el franquisme no va tenir una base ideològica, sinó aportacions de diverses i variades fonts, a vegades "retallades" i a vegades "estimades" segons les circumstàncies.
Així, recalca que en aquesta etapa de la història d'Espanya no hi va haver "una ideologia forta plena de veritats absolutes que impregnés en la societat", com sí que va passar en l'Alemanya de Hitler o en l'Itàlia de Mussolini, i afegeix que, precisament, va ser aquesta absència d'ideologia la que va facilitar la caiguda del règim franquista, una vegada mort el seu creador.
La notícia és tan sensacional que crec que, mirada tan de prop, no acabem de veure'n la transcendència: el canal de televisió Al-Jazira, de Qatar, ja es pot captar als Estats Units. De moment a Washington, però de seguida s'estendrà a tot el país. Recordem que aquest canal és el que va trametre els missatges d'Ossama bin Laden reivindicant atacs com ara el tan dolorós de les Torres Bessones i exposant les intencions d'Al-Qaida. Ha calgut només un president que no sigui un fanàtic -jo no m'atreviria a denominar-lo d'esquerres- perquè la informació torni a ser un dret col·lectiu que cap poder que s'autoanomeni democràtic pot arrabassar-nos.
Esclar que en un altre país, en considerar l'emissora, injustament, aliada amb els terroristes, s'hauria mogut un escàndol perquè Al-Jazira no arribés a les llars dels ciutadans. La paraula terrorisme és performativa: ella mateixa terroritza. O en alguns casos és una simple coartada per collar-nos.
Mira Patxi López: va declarar que no podia dir el nom dels seus consellers perquè corrien perill de ser amenaçats. L'excusa és visiblement il·lògica, perquè tard o d'hora els haurà de nomenar i, segons ell mateix, estarà posant-los en perill.
Però el que m'ha vingut al cap és l'actitud del govern de Camps, que ha prohibit TV3 al País Valencià. Ho ha fet de la manera més barroera i salvatge: desconnectant els repetidors, que a sobre no havia pagat ell sinó el poble valencià. Aquest escàndol, inèdit al món anomenat lliure, continua impertèrrit.
Té por que els "catalans" contaminin els honestos valencians, com si es tractés d'un virus. El govern de Madrid també va tancar un diari honest, Egunkaria. I és que són cacics; somrients, però cacics.
El candidat ERC a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha dit que l'"espoliació fiscal" de l'Estat provoca una tercera crisi als treballadors de Catalunya, que se suma a la crisi econòmica i a la paràlisi de les institucions que afecten Europa.
Junqueras, que ha participat aquest divendres en la manifestació del Primer de Maig convocada per UGT i CCOO, ha dit que la crisi immobiliària ha portat al govern espanyol a posar 9.000 milions per a la Caixa Castella-la Manxa, mentre que només posa sobre la taula una proposta de "1.400 milions per a Catalunya, insuficient per al nou finançament".
Segons Junqueras, l'Estat demostra amb aquests fets que "respecta més a una sola entitat bancària que a tots els ciutadans de Catalunya".
La manifestació del Primer de Maig de Barcelona ha aplegat a prop de 40.000 persones, segons els organitzadors, que han marxat rere l'eslògan 'Plantem cara a la crisi: treball estable i protecció social'. Els líders sindicals Joan Carles Gallego i Josep Maria Àlvarez han aprofitat la festivitat del treballador per advertir al govern de l'estat espanyol que no estan disposats a què la crisi serveixi com excusa per fer una reforma laboral que retalli els drets dels treballadors. Els dos secretaris generals de CCOO i de la UGT, Joan Carles Gallego i Josep Maria Álvarez, han defensat la unitat sindical com una estratègia essencial.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no descarta tornar a convocar un referèndum sobre l'Estatut si el Tribunal Constitucional espanyol (TC) retalla el text i l'altera substancialment. El secretari general, Joan Ridao s'ha pronunciat en aquest sentit arran de la darrera filtració a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatutció a la premsa sobre la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut. Ridao ha recordat que per Esquerra ‘sigui quina sigui la sentència la resposta ha de ser unitària’ de tots els partits parlamentaris catalans i també del conjunt de la societat civil organitzada. Dins d’aquesta estratègia unitària, el dirigent independentista no descarta que es pugui plantejar una nova consulta ‘si la sentència és ofensiva o desdibuixa de forma clara el contingut de l’Estatut’.
