lo carrer del riu

lo carrer del riu

13 d’octubre, 2009

El govern espanyol lliura a la néta de Lluís Companys un document de reparació i de reconeixement

Quan manquen dos dies per al seixanta-novè aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el ministre de Justícia espanyol, Antonio Caamaño, és avui a Mèxic per a lliurar a Maria Lluïsa Gally, néta de Companys, un document de reparació i de reconeixement de la figura del seu avi, que el govern català i Gally mateix van sol·licitar fa un any. La Generalitat de Catalunya es vol agafar a aquest document per avançar cap a la nul·litat, tant del procés contra Companys com de la condemna a mort. Per això sol·licitarà aquesta mateixa setmana al fiscal general de l'estat espanyol que reclami al Tribunal Suprem l'anul·lació. El govern considera que amb el document de reparació com a víctima de la guerra del 1936-1939, lliurat avui per Espanya a la néta, juntament amb la llei de memòria històrica, es pot incoar un procés per a anul·lar el consell de guerra que va culminar amb l'afusellament de Companys.

Romeva demana a la Comissió Europea aclariments sobre el vaccí de la grip A

L'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, ha demanat a la Comissió Europea que aclareixi qui té la responsabilitat dels possibles efectes secundaris de l'administració del vaccí del virus de la grip A. Romeva ho ha fet mitjançant una carta, que reprodueix en el seu bloc, en què es fa ressò del vídeo de la doctora Teresa Forcades, que qüestiona la política de vaccinació prevista. Justament ahir els ministres de Sanitat de la UE en van acordar un protocol.

Romeva tampoc veu clars altres aspectes del procés de vaccinació, com ara l'absència d'assajos clínics sobre nens i nenes i dones embarassades, segons que es desprèn de l'informe de l'Agència Europea de Medicaments; l'opinió favorable, diu Romeva, 'es deriva de les extrapolacions fetes a partir d'un vaccí prototip'.

La reunió dels ministres de Sanitat de la UE també coincidir amb l'anunci per part de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) segons el qual una única dosi de vaccí és suficient per a garantir la protecció d’aquesta malaltia.

Santiago Fisas es desmarca del PP i reivindica l'oficialitat del català a la UE

L'eurodiputat del PP, Santiago Fisas, ha reivindicat aquest dilluns l'oficialitat de la llengua catalana a la Unió Europea i s'ha compromès a fer front comú amb la resta de parlamentaris catalans per aconseguir-la. 'Si Andorra formés part de la UE, el català evidentment seria una llengua oficial, per això no veig per què ha de ser un inconvenient que ho sigui ara', ha defensat Fisas, tot i que el PP, i molt especialment el vicepresident de l'Eurocambra i company de Fisas, Alejo Vidal-Quadras, rebutja de ple aquest reconeixement. Fisas s'ha desmarcat del PP en la presentació de la Xarxa d'Entitats Europeistes Catalanes (XEEC), tot assegurant que donarà suport 'amb molt de plaer' a la resta d'eurodiputats catalans per aconseguir l'oficialitat.

eldebat.cat: Santiago Fisas a favor que el català sigui oficial a la UE

La policia espanyola deté Arnaldo Otegi

La policia espanyola ha detingut l'ex-portaveu de Batasuna, Arnaldo Otegi, i, com a mínim, quatre persones més en una operació a Sant Sebastià contra una suposada nova direcció de l'esquerra independentista basca, segons fonts policíaques. Les detencions han tingut lloc per ordre del jutge Baltasar Garzón a la seu del sindicat LAB a Sant Sebastià. Entre els altres detinguts hi ha Rufi Etxebarria, Rafa Díez, Arkaits Rodríguez, Sonia Jacinto.

A hores d'ara, la policia registra el local i també alguns domicilis particulars.

Poc després de les eleccions al País Basc, Otegi va anunciar que l'esquerra independentista basca començaria una ronda de contacte amb forces polítiques, socials i sindicals per tal de construir 'un estat i una estratègia independentista eficaç' i va reclamar un canvi polític i treball comú entre totes les forces.

Avui: Detenen Otegi i sis membres més de la suposada nova cúpula de Batasuna

Una Catalunya independent seria el quart Estat de la UE en renda per capita

D'aconseguir la independència, Catalunya seria el quart Estat de la Unió Europea en renda per capita, només superat per Luxemburg, Irlanda i Holanda. Aquestes dades, extretes d'estadístiques europees, les recull la presentació 'Avantatges de tenir un Estat propi', que ha presentat aquests dies el Cercle Català de Negocis (CCN). A l'estudi s'explica que, de ser independents, els catalans disposaríem d'una renda per capita de 32.600 euros, però pel fet de continuar dins l'Estat espanyol la renda actual per català disminueix fins els 29.700. La documentació del CCN també demostra que, si deixéssim de dependre de Madrid, la Generalitat tindria un 60% més de pressupost i tindríem una economia més competitiva, capaç d'aconseguir unes quotes de creixement més elevades. L'estudi cita els casos de Croàcia i Eslovènia, que després d'independitzar-se han multiplicat per tres i per set el seu PIB en només divuit anys.

Els liberaldemòcrates d'Escòcia ja no tanquen la porta a un referèndum sobre la independència

El partit liberal demòcrata escocès ha decidit d'organitzar una conferència a porta tancada el 30 d'octubre per debatre la seva postura sobre el referèndum que vol fer el govern d'Escòcia sobre la independència. En un principi, s'havien oposat a la consulta, però després que alguns membres del partit hagin donat suport a la convocatòria, finalment han decidit de fer una reunió interna per exposar el parer de tots i decidir una postura comuna.

Entre els qui s'han mostrat favorables a fer una consulta sobre la independència hi ha el candidat dels liberaldemòcrates per Edimburg Nord i Leith, Kevin Lang, que va dir el referèndum permetria 'resoldre una qüestió que plana sobre la política escocesa'. La seva crida a favor de la consulta va tenir el suport de l'ex-ministre de George Lyon, actualment diputat al parlament europeu.

12 d’octubre, 2009

Joan Ridao: 'A Carod, els seus, no li han fet cap bé'

El secretari general d'ERC i portaveu del partit al Congrés espanyol, Joan Ridao, assegura que amb la filtració als mitjans de comunicació de l'absència de Carod a les llistes dels republicans per a les properes eleccions 'és evident que a Carod, els seus, no li han fet cap bé'. Creu que Carod és 'el Cruyff d'Esquerra' i 'un referent institucional' del partit que hi ha de continuar. Quant al pacte amb el PSC creu que 'mai com fins ara no s'havia parlat tant de nació i d'independència' arribant a afirmar que ERC 'ha arrossegat el PSC a la primera línia del catalanisme' perquè si no hi haguessin pactat 'ara serien lerrouxistes'. L'home d'ERC a Madrid acusa Zapatero de ser 'un mentider compulsiu' però assegura que l'actitud ha canviat i que ara ja no volen 'ser la llebre de l’esquerra espanyola'.

En una entrevista al diari Avui, assegura que les seves aspiracions polítiques 'estan satisfetes', que se sent 'coresponsable' amb Puigcercós del present i del futur d'ERC i que ara només li preocupa 'ser secretari general del partit i preparar les eleccions nacionals de 2010'.

Joan Ridao: “Zapatero és un mentider compulsiu, però molt simpàtic”(Avui)

Anna Simó troba 'pornogràfic' haver de recórrer a l'article 150.2 per salvar l'Estatut

La portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, creu que recórrer a l'article 150.2 de la Constitució en cas que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) tombés l'Estatut és 'pornogràfic'. S'ha preguntat perquè 'calia fer un Estatut per tornar on érem'. De tota manera creu que l'Estatut 'va ser l'últim intent de canviar les regles del joc del pacte Estat-Catalunya' i que una vegada referendat a Catalunya 'havia d'anar a missa'. Ha afirmat que ERC treballa per aconseguir una majoria social que vulgui 'superar les cotilles del que representa l'estat de les autonomies', segons ella 'una via morta'. Simó ha fet aquestes declaracions en un acte de les JERC contra el Dia de la Hispanitat.

Una estelada de 30 metres de llargada contra la hispanitat a la Seu Vella de Lleida

Les joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) han penjat un any més una estelada gegant per mostrar el seu rebuig a la celebració del dia de la Hispanitat. La bandera, de trenta metres de llargada i quinze metres d'amplada, ha estat penjada a la vessant sud de la Seu Vella i és visible des de la part baixa de la ciutat. El portaveu de les JERC a Lleida, Gabriel Ramon, ha explicat que aquest acte es fa com a rebuig a la celebració del que consideren un dels majors genocidis de la història i per les connotacions racistes i excloents que diuen que té el dia de la Hispanitat. En aquest sentit, Ramon, afirma que un estat que no reconeix el dret a l'autodeterminació no és democràtic.

Les JERC denuncien el "genocidi" del 12-O

Les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) planten cara a la Hispanitat -“el día de la raza”- amb diversos actes arreu del territori. Pel jovent independentista la Hispanitat "és una diada espanyola que lluny de commemorar la llibertat, com fan els països normals, celebra el genocidi del poble americà i la repressió als Països Catalans".

Per aquest motiu, les JERC "s’oposen un any més a una festa que és una vergonya per les connotacions racistes i excloents amb què està vinculada. Així, el jovent independentista planta cara als feixistes arreu del territori amb botifarrades i actes destacats a Alella, Badalona, Barcelona, Canet de Mar, Cerdanyola del Vallès, Lleida, Malgrat de Mar, Manlleu, Rubí, Santa Susanna, Tordera i Torelló".

"Contra la Hispanitat la millor resposta és la independència dels Països Catalans. Espanya és crisi!", sentencien.

300 antifeixistes es manifesten contra la Hispanitat al centre de Barcelona

300 antifeixistes s'han manifestat a Barcelona contra els actes que es fan per celebrar la Hispanitat. S'han concentrat a la plaça Urquinaona a les dotze i han anat amb banderes independentistes, comunistes i republicanes fins l'Avinguda Diagonal pel carrer Pau Claris. Han passat pel costat d'un ampli desplegament policial a la delegació del govern espanyol, i no hi ha hagut incidents. Han cridat consignes com 'qui sembra la misèria, recull la ràbia' i '12 d'octubre, res a celebrar'. A la plaça Joan Carles I han parat el trànsit i han llegit un manifest. Posteriorment han fet un minut de silenci 'per les víctimes de la massacre genocida que ja dura 500 anys' i han acabat amb aplaudiments.

VilaWeb: Uns 300 anti-feixistes han participat en la manifestació contra la Hispanitat al centre de Barcelona

Àligues imperials, mans alçades i camises blaves celebren la Hispanitat a Montjuïc

La plaça Sant Jordi de Barcelona ha acollit un any més l'acte convocat per moviments d'extrema dreta en motiu del dia de la Hispanitat. Unes 200 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han concentrat a Montjuïc lluint símbols feixistes com banderes espanyoles amb l'àliga imperial, camises blaves de La Falange amb el jou i les fletxes i saludant amb el braç alçat, cosa que en alguns països com Alemanya o Itàlia no està permès. Falangistes i ultres d'extrema dreta han llançat proclames contra el Governs i l'executiu espanyol. Els assistents han cantat l'himne espanyol en dues ocasions, han dedicat un minut de silenci als 'caiguts' i s'han acostat fins a l'escenari per besar la bandera.

Avui: Uns 350 ultres celebren el 12-O a Montjuïc amb banderes espanyoles preconstitucionals i mans alçades

Avui: "L'exhibició de simbologia franquista" a l'Estat espanyol "preocupa" el Consell d'Europa

Puig-reig constitueix la comissió que promourà la consulta per la independència

Persones, entitats i col·lectius de Puig-reig (Berguedà) han constituït la comissió ciutadana que promourà la consulta per la independència al municipi. La comissió, anomenada 'Puig-reig decideix', està integrada per nou persones que assumiran les diferents tasques de l'organització. Al mateix temps, fins a setze associacions del poble han expressat el seu suport a la consulta. L'Ajuntament de Puig-reig va ser el segon consistori berguedà després de Berga en acordar per ple donar suport a una consulta d'aquestes característiques. ERC va portar al ple la moció després que una plataforma a través del Facebook reclamés que Puig-reig se sumés als municipis catalans amb consulta independentista.

La comissió ciutadana la formen Salvador Moles, Moisès Rial, Josep Altarriba, Marcel Ratera, Jordi Soler, Antoni Pérez, Ferran Vilà, Ramon Sanz i Josep Clotet. Pel que fa a les entitats que hi donen suport n'hi ha de culturals, veïnals, esportives i del món del lleure i el folklore.

L'alcalde d'Arenys de Munt demana unitat per a les consultes alhora que carrega contra 'algun partit'

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, demana unitat en el procés d'organització de les noves consultes independentistes en una crida a la participació de Decidim.cat, després que els darrers moviments hagin distanciat les entitats de la societat civil de les posicions dels càrrecs electes sobiranistes. Tot i aquesta petició inicial continua amb una dura càrrega contra 'algun partit' -sense esmentar-lo de forma explícita però amb referències prou clares- acusant-lo de voler tenir l''exclusivitat' de l'independentisme però que 'han decebut i han entronitzat precisament els qui no desitgen aquests plebiscits, argumentant que 'està prohibit' o que 'és una aventura arriscada', en una al·lusió directa al discurs de Montilla en el debat de política general.

Carles Móra: Endavant les consultes! (Avui)

El govern farà servir la llei de la memòria per anul·lar el judici contra Companys

Perquè el Suprem accedeixi a la revisió del cas, cal aportar noves dades. El govern farà servir la llei de la memòria històrica en l'argumentació jurídica, aprovada el 2007. En un dels articles, concretament el tercer, aquesta norma declara il·legítims, entre altres tribunals, els consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creences religioses durant la Guerra Civil i la dictadura. De la mateixa manera, declara il·legítimes les condemnes per qualsevol tribunal de la dictadura franquista contra els que van defensar la legalitat institucional anterior. El govern ha recordat a l'Estat en més d'una ocasió que Companys, afusellat al castell de Montjuïc el 1940, és l'únic president europeu democràticament escollit que va ser executat pel feixisme. En la sentència del consell de guerra d'oficials generals se l'acusava d'adhesió a la rebel·lió.

Obama reconquereix el moviment gai

El president dels EUA, Barack Obama, es va comprometre dissabte a la nit (ahir a la matinada a Catalunya) a treballar per les llibertats que reclama el moviment gai i, en aquest sentit, a acabar amb les discriminacions encara existents a l’exèrcit. Obama va assegurar que posarà fi a la política del Don’t ask, don’t tell (No ho preguntis, no ho diguis), una llei vigent des del 1993 que permet que els homosexuals puguin servir a les forces armades amb la condició de no revelar la seva orientació sexual. “Aquest és el meu compromís amb vosaltres”, va remarcar en un sopar a Washington organitzat pel grup de defensa dels drets dels homosexuals Human Rights Campaign per recaptar fons. Milers de manifestants van desfilar ahir pels carrers de Washington per reivindicar la implicació a fons de l’administració Obama, que els va demanar paciència: “No dubteu dels avenços que assolirem. Estic amb vosaltres en aquesta lluita”.

Una coral nord-catalana per a rebre el polèmic president regional Georges Frêche

Els segadors

El polèmic president de la regió Llenguadoc-Rosselló, el socialista Georges Frêche, és conegut sobretot per les seves habituals sortides de to contra algerians, musulmans, subsaharians i també catalans. El maig de 2009, per exemple, va tractar d'esclaus els perpinyanesos. Davant d'això, la formació nacionalista Unitat Catalana s'ha empescat una idea: crear una coral anti-Frêche, que li cantarà 'Els segadors', 'L'estaca' i més cançons 'en la llengua que aquest home gosa qualificar de patuès' cada vegada que visiti la Catalunya Nord.

Els assajos de la coral comencen avui al vespre, a la seu del partit al centre de Perpinyà.

Fa cent vint anys que un català va fundar el mític Moulin Rouge de París

Offenbach - Galop Infernal

Aquesta setmana fa cent vint anys que l'empresari terrassenc, Josep Oller va obrir el cabaret més famós del món: el Moulin Rouge de París. La fundació d'aquesta mítica sala d'espectacles es va fer just després de l'exposició Universal del 1889 i va ser tot un esdeveniment a l'època. El Moulin Rouge és conegut per ser el lloc de naixement del can-can i encara avui és una de les principals atraccions turístiques de la capital francesa.

11 d’octubre, 2009

La Moncloa assegura que buscarà altres vies per desplegar l'Estatut si el TC el retalla

Això és la cabosse!!*!! El govern espanyol garantirà el desenvolupament de l'Estatut malgrat que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en dicti una sentència adversa. Fonts de la presidència del govern de l'Estat han assegurat que la Moncloa acatarà totalment la sentència però que hi ha vies per garantir que l'Estatut tiri endavant. El conseller d'Interior, Joan Saura, considera suficient aquesta opció i veuria bé buscar 'vies jurídiques' per aplicar-lo. En canvi, Joan Ridao s'hi oposa perquè seria 'tornar a l'autonomisme tronat dels anys 80'. 'Jo crec que estaríem davant d'un fracàs no del catalanisme sinó de l'estat autonòmic', ha assegurat.

Avui: El govern espanyol garanteix el desplegament de l’Estatut en cas que el TC el retalli

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha llançat aquest diumenge un missatge de 'tranquil·litat' davant les informacions que apunten que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut s'endarrerirà fins al Nadal o fins i tot l'estiu del 2010. Tot i que ha reiterat que al seu executiu li agradaria que les decisions dels jutges 'fossin més ràpides', ha recordat que el recurs sobre l'Estatut és 'complex' i ha demanat 'respecte' pels temps del TC espanyol. En tot cas ha destacat que, mentre no hi ha sentència, l'Estatut s'aplica 'amb absoluta normalitat'.

Avui: De la Vega assegura que no la "preocupa" que el TC retardi més la seva decisió sobre l'Estatut

Foment incompleix la inversió prevista en Rodalies i autovies

Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.

Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782'7 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255'8 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment. El suposat impuls que havia de donar a les inversions a Catalunya el número 2 del PSOE, Pepe Blanco, ha quedat només en una declaració d'intencions.