Josep Antoni Duran Lleida ha trobat en la renúncia del president del PNB, Josu Jon Imaz, un torrent d'inspiració per a la pugna que manté amb Artur Mas en el si de CiU. Enarborant l'exemple d'Imaz, el líder d'Unió va tibar ahir una mica més la corda al suggerir que si ell i el dirigent de Convergència no són capaços de posar fi a les hostilitats i inaugurar una entesa sòlida i estable en el si de la federació nacionalista, el millor seria que dimitissin tots dos i deixessin pas a un nou lideratge.
El pols cada vegada menys soterrat entre Mas i Duran amenaça d'interferir en la campanya electoral de CiU. El dirigent d'Unió està cada vegada més molest perquè CDC no li concedeix el protagonisme ni la llibertat de moviments que ell voldria com a cap de llista.
Duran Lleida va llançar el repte en l'últim paràgraf de la carta que setmanalment fa arribar als militants d'Unió, unes frases espesses i a la vegada d'una ambigüitat calculadíssima: "I passant del país als partits, a Catalunya necessitem lideratges forts, sòlids, no qüestionats permanentment i que en el moment que són qüestionats, sobretot si és per motius o capritxos personals, és cert que d'entrada s'ha de tenir paciència, molta paciència... Tanta com calgui. Però si arriba un moment en què ja no es pot més, cal deixar-ho per buscar un altre lideratge amb el desig que el deixin treballar en pau".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada