lo carrer del riu

lo carrer del riu

20 de març, 2008

València 3 - Barça 2. Això és una passió !!!

Puyal 200308 El València ha enterrat el Barça i l'ha fet fora de la Copa del Rei. No només l'ha privat d'arribar a la final sinó que ha assistit feliç a l'autoimmolació d'una manera dramàtica. Al final de la primera meitat, amb un desastre defensiu indigne d'un equip gran, els de Rijkaard ja perdien 2-0, amb el golàs de Baraja, un xut d'esquerra imponent, i el de Mata, aprofitant un altre lamentable error blaugrana. I això que el rival no ha fet res de l'altre món, perquè el Barça l'hi ho ha posat fàcil, molt fàcil. Després, en una volcànica segona meitat, i gràcies als gols d'Henry i Etoo, ha pensat que arribaria a temps. Doncs, no. No ho ha aconseguit. I el retrat que queda és el d'un equip fragilíssim, incapaç de governar un partit, que els posa a tots sota sospita. Començant per Rijkaard. Al principi, el joc del Barça semblava invitar a l'optimisme perquè en els primers 10 minuts ha tingut la pilota i ha creat un parell d'ocasions. Però no les ha sabut materialitzar. I, és clar, el València s'ha cregut l'amo del partit. Amb raó o sense. El que no s'imaginava és que una fallada infantil de Zambrotta acabaria a la bota esquerra de Baraja per aconseguir un golàs que ha posat Mestalla dret. El Barça, mentrestant, estava agenollat. Sense entendre què dimonis li havia passat. Era molt senzill. El València, sense fer res, guanyava. Tenia el bitllet per a la final en una mà. Només ha faltat que la defensa blaugrana protagonitzés una acció còmica en el gol de Mata per deprimir definitivament l'equip de Rijkaard. Això estava decidit. Però, ves per on, el gol d'Henry, que havia començat de suplent, ha reanimat un Barça moribund. Un Barça que feia pena. Però víctima de la seva fragilitat ha protagonitzat una altra acció còmica. No havia passat ni un minut, quan la banqueta blaugrana celebrava el gol del francès, que apareix Mata i liquida la semifinal amb el 3-1. Doncs, no. Tampoc ha quedat així perquè ha arribat Etoo i ha insuflat oxigen, respiració artificial, creient que encara hi havia vida. I n'hi ha hagut durant uns minuts finals volcànics, amb Mestalla amb l'ai al cor, i el Barça, sense energia gairebé, ha acabar mort a la vora. S'ha quedat, una altra volta, sense Copa. Per errors propis, sense que ningú pugui entendre com un equip que semblava destinat a realitzar grans coses acaba sempre derrotat. FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit

Cap comentari: