En la seva definició clàssica, la república és una forma de govern representativa en què el càrrec de cap d'Estat no és hereditari, sinó resultat d'una elecció. I, en un sentit més ampli, la república designa el conjunt de la societat i, per tant, acaba sent un sinònim d'Estat.
En l'època contemporània, la república està vinculada al concepte de sobirania nacional, consolidat a partir de la declaració d'independència nord-americana (1776) i de la Revolució Francesa (1789). Sobirania nacional entesa com el dret de decidir d'una comunitat humana que no està sotmesa a cap altre poder. Així, per exemple, per als catalans, la república es contraposa a la monarquia espanyola, que tants cops ha menyspreat els nostres drets. I, per tant, s'entén com a sinònim de llibertat personal i d'independència nacional.
El pensament republicà, doncs, gira al voltant d'una societat organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i de la comunitat d'interessos. El republicanisme es percep com la garantia de la meritocràcia enfront dels privilegis. I, per tant, la virtut civil (o l'ètica) dels ciutadans és fonamental per a la mateixa existència de la república, en què l'interès individual ha de formar part del bé comú. Només així arrelarà en els ciutadans el sentiment de resistència contra l'egoisme i l'arrogància. Així és com l'amor a la pàtria esdevé l'essència de la república, perquè implica el compromís dels ciutadans amb les institucions que els garanteixen la llibertat. En altres paraules, l'autèntica pàtria esdevé sinònim d'una república de ciutadans lliures i iguals.
Aquests són els principis que demà haurien de tenir presents els militants d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada