Pompeu Fabra va escriure la seva obra cabdal, el Diccionari General de la Llengua Catalana, a Badalona. Tot i que va néixer al barri de Gràcia de Barcelona, el lingüista i gramàtic hi va viure durant trenta anys, fins que el 1939 es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, perseguit pel franquisme. Aquesta situació, considerada una injustícia històrica per a molts badalonins, és el punt de partida d'una campanya que en reclama la dignificació de la memòria i la presència pública a la ciutat. La Comissió Pompeu Fabra demana que es bategi amb el seu nom la futura plaça prevista entre l'avinguda Martí Pujol, el carrer de la Creu, la Via Augusta i Sant Ignasi de Loiola, i també l'estació de metro que s'hi construirà, un espai que serà la futura porta d'entrada a la ciutat.
La causa té el suport de divuit institucions, entre les quals l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), l’Institut d’Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Universitat Pompeu Fabra, a més de personatges de la cultura, la política i la societat civil.
Les autoritats municipals van declarar Fabra Fill Predilecte el 1934 i li van concedir la Medalla d'Or de la Ciutat. Però el franquisme esborrà el seu nom de la vida pública, i no només això, n'espolià el domicili, i en destruí els papers i la biblioteca. El 1939, Fabra es va haver d'exiliar a Prada de Conflent, on s'hi va morir, el 1948.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada