La idea era aquesta: salvar una llengua moribunda, perquè així ho volien els seus parlants (he assistit a un munt d'enquestes), i, alhora, procurar per tots els mitjans que, davant l'allau d'immigració de l'interior de l'Estat, no es produïssin guetos; és a dir, anar cap a la integració (que no vol dir assimilació). I per a això calia la immersió lingüística. Els mateixos immigrants deien sí al català amb entusiasme; la prova és que, quan van començar les eleccions lliures, les zones immigratòries van votar, lògicament, immigrats, i els ajuntaments del cinturó de Barcelona estan regits quasi del tot per immigrats; doncs bé, aquests consistoris han fet tot el possible per afavorir el català. Però una minoria espanyolista (les urnes han estat contundents) fa molt de soroll i ens diuen "nazis" (marededeusenyor! aquests que sempre tenen el mot nazi a la boca és que el porten clavat a foc al fons del cor) i no paren de dir que "imposem" el català i que les famílies no poden triar; haurien de pensar, si no és demanar massa: en quin país els pares poden triar la llengua de l'escola? Malgrat tantes campanyes i tants diners esmerçats, a quantes famílies han convençut contra el català? ¿Recorden que la llengua espanyola és obligatòria, és a dir, imposada, sense dret a rèplica?
Doncs ara el Consell d'Europa ens ha donat la raó i amb escreix; llegir-ne l'informe és emocionant: desmunta el tòpic del bilingüisme, que fa riure els sociolingüistes (bilingües ho són les persones, no els pobles), i aplaudeix la immersió fins i tot més enllà de com l'apliquem. I com que s'ha acabat l'època de l'autarquia franquista i pertanyem a la Unió Europea, com a mínim hauríem d'escoltar-ho, no?
La idea era aquesta: salvar una llengua moribunda, perquè així ho volien els seus parlants (he assistit a un munt d'enquestes), i, alhora, procurar per tots els mitjans que, davant l'allau d'immigració de l'interior de l'Estat, no es produïssin guetos; és a dir, anar cap a la integració (que no vol dir assimilació). I per a això calia la immersió lingüística. Els mateixos immigrants deien sí al català amb entusiasme; la prova és que, quan van començar les eleccions lliures, les zones immigratòries van votar, lògicament, immigrats, i els ajuntaments del cinturó de Barcelona estan regits quasi del tot per immigrats; doncs bé, aquests consistoris han fet tot el possible per afavorir el català. Però una minoria espanyolista (les urnes han estat contundents) fa molt de soroll i ens diuen "nazis" (marededeusenyor! aquests que sempre tenen el mot nazi a la boca és que el porten clavat a foc al fons del cor) i no paren de dir que "imposem" el català i que les famílies no poden triar; haurien de pensar, si no és demanar massa: en quin país els pares poden triar la llengua de l'escola? Malgrat tantes campanyes i tants diners esmerçats, a quantes famílies han convençut contra el català? ¿Recorden que la llengua espanyola és obligatòria, és a dir, imposada, sense dret a rèplica?
Doncs ara el Consell d'Europa ens ha donat la raó i amb escreix; llegir-ne l'informe és emocionant: desmunta el tòpic del bilingüisme, que fa riure els sociolingüistes (bilingües ho són les persones, no els pobles), i aplaudeix la immersió fins i tot més enllà de com l'apliquem. I com que s'ha acabat l'època de l'autarquia franquista i pertanyem a la Unió Europea, com a mínim hauríem d'escoltar-ho, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada