lo carrer del riu

lo carrer del riu

29 de gener, 2009

Barça 3 - Aspanyol 2. Uiiiiiiiiiiiiiiii !!!

Puyal 290109 Quan el derbi ja semblava mort, l'Espanyol ha ressuscitat i ha deixat el Camp Nou a un pas de l'infart. I en això s'ha quedat, però els culers n'han passat de tots colors quan ja s'anaven passejant camí de les semifinals. Al final, han acabat fent aquest pas, que els portarà a enfrontar-se al Mallorca, però ho han fet enmig d'un inesperat patiment. Dos gols periquitos han deixat en no-res el 3-0 del Barça, que ha passat de ballar entre "olés" a mirar desesperadament el rellotge. Tota una lliçó per als uns i els altres. Si l'Espanyol jugués cada setmana contra el seu veí no tindria res a témer a la Lliga. Si el Barça comença a mirar-se el melic, ho acabarà pagant car. La Copa ha despertat el Camp Nou com només ho havia fet el Madrid fins ara. Just ahir, quan una enquesta entre els aficionats britànics de Barclays el qualificava com la segona meravella esportiva del món --la primera és el circuit de Mònaco-- per davant, entre altres, de l'Estadi Olímpic de Pequín, Maracaná i el Bernabéu, el coliseu blaugrana ha presentat un aspecte envejable. Gairebé 79.000 espectadors, la tercera millor entrada de la temporada, propiciada per la venda massiva de localitats a bon preu. En aquest escenari imponent, l'Espanyol, lluny d'acovardir-se, ha sortit amb el pit inflat, disposat a plantar cara a pesar que Pochettino ha posat en dansa un equip de reserves. Un equip amb què no pensava jugar-se la salvació a la Lliga --potser ara canviarà d'idea-- , un calvari que els culers no han deixat de recordar-los des del principi fins al final, amb crits de "a Segona, a Segona". Sánchez Llibre s'ha estalviat el mal trangol i no ha aparescut per la llotja, en un gest més del divorci que viuen els dos presidents. No es poden ni veure. Com el partit per TV-3. Ni rastre. Ha estat el primer pas de la guerra oberta pel club contra la Corporació pel contenciós que mantenen sobre el pagament d'uns drets televisius de la temporada de Lliga (2007-2008). Hi ha una demanda i 29 milions d'euros ballant. El Barça ha exercit avui la màxima pressió. No ha permès la retransmissió, que sí que ha pogut oferir Tele 5, i els jugadors no han lluit el logo de TV3 a la màniga de la samarreta. Un doble senyal que el club està decidit a anar a fons en aquest pols. Si no es resol el conflicte, tot just és el principi. El pols al camp ha tingut color blaugrana, tot i que l'Espanyol no s'ha arronsat. És inferior, però s'ha resistit a rendir- se i, quan més mort semblava, s'ha aixecat en una reacció que hauria de servir-li d'exemple a la Lliga. La mà de Pochettino es nota almenys en qüestió d'actitud i autoestima. Res a veure amb els temps de Mané. Quan tot estava perdut, l'equip ha continuat lluitant. Ara, a més a més, tindrà algun reforç. Oscar Ahumada, centrecampista del River Plate, i el davanter uruguaià Iván Alonso, del Múrcia, són els primers de la llista. Amb 3-0, després de dos gols de Bojan i Piqué, un gol de rebot de Torrejón i un altre de Callejón, amb l'ajuda de Pinto, han provocat un calfred al Camp Nou. El Barça s'havia anat trencant a poc a poc i, sense adonar-se'n, s'ha trobat en una situació tremendament incòmoda, que ha portat Guardiola a aixecar de la banqueta Iniesta i Etoo. S'han acabat els olés i el passeig s'ha convertit en un suplici, amb els culers mirant el rellotge i creuant els dits cada vegada que l'Espanyol atacava. El record del gol de Tamudo i aquella Lliga perduda han planat per la grada, com una inquietant amenaça que creixia amb el pas dels minuts. Lluny d'asserenar-se, el Barça ha temut perdre-ho tot. I així fins a l'últim sospir. Com un derbi de veritat. La Copa segueix per al Barça. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit.

Cap comentari: