El que està passant a Gaza és un dels més sagnants i estúpids actes del darrer mig segle, i mira que hem comès estupideses en tant de temps. Les mentides que s’hi han vessat són d’antologia. Vaig sentir una ministra israeliana que deia que els palestins volen matar nens, i que en canvi els israelians els maten com a víctimes col·laterals. De moment hi ha 400 morts palestins i 4 d’israelians. Crida l’atenció que el nombre de ferits, que sempre són molts més, siguin la meitat, 200. També diuen que la massacre és per causes defensives, però, si és així, la desproporció és tan gegantina que ho fa difícil de creure, com també passa amb l’argument que és la resposta als coets casolans que ha llançat Hamàs contra Israel. Un altre argument: la superpoblada Gaza (on és impossible disparar míssils sense matar població civil) està plena de terroristes i cal ser contundents contra el terrorisme. I tanmateix, ¿hi ha algú que dubti que la terrorífica intervenció a Gaza produirà més terrorisme a tot arreu?
Recordo quan l’absurda guerra de l’Iraq que deien que era pel petroli i/o contra la dictadura. Discrepar equivalia a crear-te molts enemics –us en puc donar testimoni–, i sempre justificat pels horribles atacs a les Torres Bessones. Era però un acte de poder, de fatxenda amb míssils, era un acte de prepotència, no de justícia, i les disculpes actuals, l’augment del terrorisme, la misèria i els disturbis no ho desmenteixen. A Gaza hi ha de teló de fons unes eleccions i l’ambició de guanyar vots sent el més dur de la pel·lícula. En un bombardeig han matat un líder de Hamàs, Nizar Rayyan. I també quatre dones, vuit fills i els seus veïns. Quin preu té un vot? ¿És il·limitat, aquest preu?
Avui: L'exèrcit israelià envaeix Gaza
e-noticies.cat: ERC, l'únic partit que condemna els atacs
El que està passant a Gaza és un dels més sagnants i estúpids actes del darrer mig segle, i mira que hem comès estupideses en tant de temps. Les mentides que s’hi han vessat són d’antologia. Vaig sentir una ministra israeliana que deia que els palestins volen matar nens, i que en canvi els israelians els maten com a víctimes col·laterals. De moment hi ha 400 morts palestins i 4 d’israelians. Crida l’atenció que el nombre de ferits, que sempre són molts més, siguin la meitat, 200. També diuen que la massacre és per causes defensives, però, si és així, la desproporció és tan gegantina que ho fa difícil de creure, com també passa amb l’argument que és la resposta als coets casolans que ha llançat Hamàs contra Israel. Un altre argument: la superpoblada Gaza (on és impossible disparar míssils sense matar població civil) està plena de terroristes i cal ser contundents contra el terrorisme. I tanmateix, ¿hi ha algú que dubti que la terrorífica intervenció a Gaza produirà més terrorisme a tot arreu?
Recordo quan l’absurda guerra de l’Iraq que deien que era pel petroli i/o contra la dictadura. Discrepar equivalia a crear-te molts enemics –us en puc donar testimoni–, i sempre justificat pels horribles atacs a les Torres Bessones. Era però un acte de poder, de fatxenda amb míssils, era un acte de prepotència, no de justícia, i les disculpes actuals, l’augment del terrorisme, la misèria i els disturbis no ho desmenteixen. A Gaza hi ha de teló de fons unes eleccions i l’ambició de guanyar vots sent el més dur de la pel·lícula. En un bombardeig han matat un líder de Hamàs, Nizar Rayyan. I també quatre dones, vuit fills i els seus veïns. Quin preu té un vot? ¿És il·limitat, aquest preu?
Avui: L'exèrcit israelià envaeix Gaza
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada