Fa pocs dies policies marroquins van interrogar una noia de setze anys a Al-Aaiun. Al-Aaiun és la capital de la República Àrab Democràtica Sahrauí, i els abusos policials hi són freqüents: de vegades hi ha gent que mor, o que desapareix, o que és torturada pel simple fet de ser sahrauí. Les denúncies que fan diverses organitzacions no serveixen de res. L'Estat espanyol, el més implicat en aquest afer de tot Europa, calla i continua fent la farina blana al govern de Rabat. Però els fets que conto són especialment repugnants. La noia va ser interrogada a propòsit d'unes banderes del Front Polisario.
La van segrestar quan sortia de casa, sense tenir cap ordre de detenció ni cap indici de cap delicte. Un cop interrogada, la van violar, analment, amb una porra. Les protestes de l'Organització de Defensors dels Sahrauís (ODS) no han servit de res, car la impunitat dels policies marroquins és total. El fet ha merescut un curtíssim comunicat de premsa a la secció de successos internacionals. I cap dels abrandats defensors dels drets humans que menen països amb l'ample somriure de posseir la justícia i la veritat no mourà ni un pèl de la cella per l'adolescent sahrauí. El ministre Moratinos, si de cas, enviarà una tendra abraçada al rei del Marroc reiterant la fervorosa amistat del govern espanyol i l'emocionada amistat de la Corona.
Aquestes coses fa dècades que duren. I els juristes més conspicus aixequen el dit i ens adverteixen que els drets humans són individuals i no col·lectius, i que no afecten els drets dels pobles. L'adolescent violada és, però, una persona concreta. Una persona humiliada, destrossada i aterrida de qui es devien riure molt els seus torturadors. Impunement.
Fa pocs dies policies marroquins van interrogar una noia de setze anys a Al-Aaiun. Al-Aaiun és la capital de la República Àrab Democràtica Sahrauí, i els abusos policials hi són freqüents: de vegades hi ha gent que mor, o que desapareix, o que és torturada pel simple fet de ser sahrauí. Les denúncies que fan diverses organitzacions no serveixen de res. L'Estat espanyol, el més implicat en aquest afer de tot Europa, calla i continua fent la farina blana al govern de Rabat. Però els fets que conto són especialment repugnants. La noia va ser interrogada a propòsit d'unes banderes del Front Polisario.
La van segrestar quan sortia de casa, sense tenir cap ordre de detenció ni cap indici de cap delicte. Un cop interrogada, la van violar, analment, amb una porra. Les protestes de l'Organització de Defensors dels Sahrauís (ODS) no han servit de res, car la impunitat dels policies marroquins és total. El fet ha merescut un curtíssim comunicat de premsa a la secció de successos internacionals. I cap dels abrandats defensors dels drets humans que menen països amb l'ample somriure de posseir la justícia i la veritat no mourà ni un pèl de la cella per l'adolescent sahrauí. El ministre Moratinos, si de cas, enviarà una tendra abraçada al rei del Marroc reiterant la fervorosa amistat del govern espanyol i l'emocionada amistat de la Corona.
Aquestes coses fa dècades que duren. I els juristes més conspicus aixequen el dit i ens adverteixen que els drets humans són individuals i no col·lectius, i que no afecten els drets dels pobles. L'adolescent violada és, però, una persona concreta. Una persona humiliada, destrossada i aterrida de qui es devien riure molt els seus torturadors. Impunement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada