Per primera vegada des de les primeres eleccions autonòmiques a Euskadi del 1980, el PNB es veu a l'oposició. El partit que va ser fundat pel creador de la ikurriña, Sabino Arana, i del qual formava part el lehendakari del primer govern basc, José Antonio Aguirre, serà oposició a Vitòria.
"Ens estem fent a la idea, seguim amb la irritació que provoca guanyar uns comicis i no poder governar, però caldrà adaptar-se i fer una oposició responsable", afirma un dels membres de l'executiva biscaïna. La perplexitat és comprensible. L'1-M, a Biscaia el PNB va ser el partit més votat en 104 dels 111 municipis que hi ha a la província; a Guipúscoa, en 79 de 88; i a Àlaba, en 40 de 51. Amb aquestes dades a la mà, els penabistes discrepen sobre optar per aquesta oposició responsable o per una de dura que faci insostenible un govern socialista. "Dependrà dels acords que signi López amb el PP", apunten.
El sector més sobiranista de la formació aposta per una oposició ferma, que evidenciï la total dependència de López al PP. Els més pragmàtics, entre els quals l'empresariat, creuen que en temps de crisi és necessària una eventual coalició amb el PSE, i recorden que, si els socialistes s'ho proposen, els deixaran sense les diputacions de Guipúscoa i Àlaba, on el PNB governa en minoria. No s'estan de citar l'exemple a evitar, és a dir, la "travessia pel desert que a Catalunya està protagonitzant CiU". I els que esperen realment preocupats el pas a l'oposició del PNB són els més de 600 alts càrrecs -dels 40.500 treballadors que depenen del govern basc- que hi ha a l'administració. Hisenda, Interior o els mitjans públics han estat sempre en mans penabistes. "Hi ha molts nervis, sí", confirma un funcionari biscaí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada