Gràcies al meu bon amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, he recordat els infames fets d'ara fa cinquanta anys, exactament el 21 de juny del 1959. En aquella data, l'aleshores director de La Vanguardia Española, Luis Martínez de Galinsoga, va assistir a missa a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, i va entrar a la sagristia per protestar perquè la missa era en català. La missa, de fet, era en llatí, però, en efecte, la homilia era en català. Això va posar molt nerviós aquest lacai de Franco (autor de l'epítet "Vigía de Occidente"), i va dir que el capellà i els feligresos eren "una mierda". Aleshores encara va repetir, cridant, una frase que s'ha fet famosa en la història recent de Catalunya: "¡Todos los catalanes son una mierda!".
Així és com va començar una campanya contra Galinsoga, menada en bona part per Jordi Pujol, Jaume Casajuana i Xavier Polo, i secundada per una immensa majoria de catalans. La consigna que es feia servir a les octavilles que aquests patriotes llançaven arreu deia: "El català que anunciï, llegeixi, compri o no es doni de baixa [de La Vanguardia], si està inscrit, és un renegat". El rebombori va ser tan intens, i el boicot tan contundent que el 28 de desembre del 1960 l'editor del diari va comunicar a les autoritats franquistes (que controlaven tots els directors de diaris) que sol·licitava el relleu del director, i el 7 de febrer el nom de Galinsoga ja no figurava a la capçalera del diari.
Aquest èxit (com havia passat amb la vaga de tramvies) va encoratjar l'antifranquisme, i, de retruc, el catalanisme. Crec que aquest esperit continua viu, però em pregunto si reaccionem només amb l'insult directe. Seria lamentable que fos així, oi?
Gràcies al meu bon amic Josep Miquel Bausset, monjo de Montserrat, he recordat els infames fets d'ara fa cinquanta anys, exactament el 21 de juny del 1959. En aquella data, l'aleshores director de La Vanguardia Española, Luis Martínez de Galinsoga, va assistir a missa a la parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, i va entrar a la sagristia per protestar perquè la missa era en català. La missa, de fet, era en llatí, però, en efecte, la homilia era en català. Això va posar molt nerviós aquest lacai de Franco (autor de l'epítet "Vigía de Occidente"), i va dir que el capellà i els feligresos eren "una mierda". Aleshores encara va repetir, cridant, una frase que s'ha fet famosa en la història recent de Catalunya: "¡Todos los catalanes son una mierda!".
Així és com va començar una campanya contra Galinsoga, menada en bona part per Jordi Pujol, Jaume Casajuana i Xavier Polo, i secundada per una immensa majoria de catalans. La consigna que es feia servir a les octavilles que aquests patriotes llançaven arreu deia: "El català que anunciï, llegeixi, compri o no es doni de baixa [de La Vanguardia], si està inscrit, és un renegat". El rebombori va ser tan intens, i el boicot tan contundent que el 28 de desembre del 1960 l'editor del diari va comunicar a les autoritats franquistes (que controlaven tots els directors de diaris) que sol·licitava el relleu del director, i el 7 de febrer el nom de Galinsoga ja no figurava a la capçalera del diari.
Aquest èxit (com havia passat amb la vaga de tramvies) va encoratjar l'antifranquisme, i, de retruc, el catalanisme. Crec que aquest esperit continua viu, però em pregunto si reaccionem només amb l'insult directe. Seria lamentable que fos així, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada