No m'agrada fer profecies, però crec que Francisco Camps sortirà il·lès, jurídicament i moralment, del cas Gürtel. Sabeu per què? Perquè és president autonòmic, i faria lleig fins i tot portar-lo a declarar, i sobretot perquè és "uno de los nuestros". A Ibarretxe el vam veure, per una niciesa, en el banc dels acusats, i era president autonòmic, però no era "uno de los nuestros". I no cal dir què li van fer al nostre president democràtic i legítim, Lluís Companys, que el van afusellar rere una caricatura de procés, que encara no ha anul·lat ningú, però no era "uno de los nuestros".
És que és injusta, la justícia? Sí, senyora. Als partidaris de la pena de mort (que solen coincidir amb els qui declaren un amor encès a la vida i estan a favor dels embrions humans), l'argument que més ràbia els fa és que, ho miris com ho miris, condemnen negres, pobres i analfabets. O, en general, aquells qui pertanyen al lumpen. Les excepcions són escasses. Però no hi fa res, continuen dient, cristians com es declaren, que ho fan en nom de la víctima, és a dir, per venjança. Qui sigui el delinqüent condiciona la justícia, malgrat els enormes canvis jurídics que va aportar la Revolució Francesa, rere la qual, diuen els manuals d'història, es va canviar la societat estamental per la societat de classes, amb igualtat jurídica per a tothom.
El mateix passa amb Manuel Zelaya, president democràtic d'Honduras, víctima d'un cop d'Estat que "tothom" ha condemnat. Ara diuen, amb la boca petita, que, de fet, el colpista Roberto Micheletti, és "un de los nuestros", i que l'altre és -eccss- amic de Chávez. Així doncs, Camps en sortirà il·lès. I amb l'armari ple, sobretot ara que hi té més lloc en haver-ne sortit ell.
No m'agrada fer profecies, però crec que Francisco Camps sortirà il·lès, jurídicament i moralment, del cas Gürtel. Sabeu per què? Perquè és president autonòmic, i faria lleig fins i tot portar-lo a declarar, i sobretot perquè és "uno de los nuestros". A Ibarretxe el vam veure, per una niciesa, en el banc dels acusats, i era president autonòmic, però no era "uno de los nuestros". I no cal dir què li van fer al nostre president democràtic i legítim, Lluís Companys, que el van afusellar rere una caricatura de procés, que encara no ha anul·lat ningú, però no era "uno de los nuestros".
És que és injusta, la justícia? Sí, senyora. Als partidaris de la pena de mort (que solen coincidir amb els qui declaren un amor encès a la vida i estan a favor dels embrions humans), l'argument que més ràbia els fa és que, ho miris com ho miris, condemnen negres, pobres i analfabets. O, en general, aquells qui pertanyen al lumpen. Les excepcions són escasses. Però no hi fa res, continuen dient, cristians com es declaren, que ho fan en nom de la víctima, és a dir, per venjança. Qui sigui el delinqüent condiciona la justícia, malgrat els enormes canvis jurídics que va aportar la Revolució Francesa, rere la qual, diuen els manuals d'història, es va canviar la societat estamental per la societat de classes, amb igualtat jurídica per a tothom.
El mateix passa amb Manuel Zelaya, president democràtic d'Honduras, víctima d'un cop d'Estat que "tothom" ha condemnat. Ara diuen, amb la boca petita, que, de fet, el colpista Roberto Micheletti, és "un de los nuestros", i que l'altre és -eccss- amic de Chávez. Així doncs, Camps en sortirà il·lès. I amb l'armari ple, sobretot ara que hi té més lloc en haver-ne sortit ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada