...Més que presidents de Catalunya, en un moment determinat han estat, ells mateixos, Catalunya. A tots dos es podria aplicar aquella sentència de Montaigne en el seu llibre primer: «El vertader mirall dels nostres raonaments és el curs de les nostres vides», perquè les cròniques escrites de Pujol i de Maragall són les cròniques del país, i així és com passaran a la història. Vaig voler aturar-me, però, en la referència que els dos presidents fan a les Terres de l'Ebre en els seus llibres. Maragall* no en parla en cap moment, tot i que, de paraula, fou un destacat defensor de la Vegueria de l'Ebre; el seu és Barcelona.
Pujol diu sovint que l'Ebre ha estat sempre un dels punts d'interès de la seva tasca i esmenta que a la cel·la en què va estar empresonat durant dos anys a Saragossa hi tenia un pòster del Delta de l'Ebre, però durant els anys de la seva presidència no ho va demostrar. Tots dos, però, en moments concrets han fet ús de l'Ebre com a argument dels seus raonaments polítics, i fins i tot s'han passejat per aquí entre paella de militants i mariscada d'admiradors; però poca cosa més. L'Ebre queda lluny i ells, barcelonins d'origen, de vocació i d'interès electoral, perquè allí és on hi ha els vots, escriuen des de Premià de Dalt o des de Rupià...
Josep Bayerri Raga: Pujol, Maragall i l'Ebre (El Punt)
*L'única referència que Maragall fa de les terres de l'Ebre al seu llibre és la signatura del pacte per l'Estatut que tingué lloc al castell de Miravet el 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada