Males i agres hores passa el ministre Corbacho. Ha triat el pitjor moment de la història recent d’Espanya per responsabilitzar-se del Treball i de la Immigració. No debades es queixava fa mesos, entre amics, que ell s’hauria quedat alguns anys més d’alcalde i de president de la Diputació. Les diputacions, sobretot, donen aquestes alegries: una escassa responsabilitat inversament proporcional a un gran pressupost, que es pot reduir en moments magres sense escaldar ningú. Ara el ministre Corbacho ni viu ni dorm. Potser per això l’altre dia va declarar amb inconsciència estival que la banca és la causant de la crisi. No seríem on som, segons Corbacho, si les hipoteques no s’haguessin concedit amb tanta alegria i amb tanta alçada. “Avarícia financera”, en va dir el ministre. Convé adjudicar-li una part de raó. Però no tota. La culpa és lletja i no la vol ningú.
No seríem tampoc on som si els ajuntaments no haguessin perpetrat també l’avarícia pressupostària. És a dir, si no s’haguessin llançat com bojos a requalificar per omplir el pressupost municipal. Ni si el govern de l’Estat no n’hagués estat còmplice absolut rient les alegries a la banca i les eufòries als ajuntaments.
“Tenim el millor sistema financer del món”, va dir, si fa no fa i no fa tant, el president Zapatero. El president de vostè, ministre Corbacho.
Males i agres hores passa el ministre Corbacho. Ha triat el pitjor moment de la història recent d’Espanya per responsabilitzar-se del Treball i de la Immigració. No debades es queixava fa mesos, entre amics, que ell s’hauria quedat alguns anys més d’alcalde i de president de la Diputació. Les diputacions, sobretot, donen aquestes alegries: una escassa responsabilitat inversament proporcional a un gran pressupost, que es pot reduir en moments magres sense escaldar ningú. Ara el ministre Corbacho ni viu ni dorm. Potser per això l’altre dia va declarar amb inconsciència estival que la banca és la causant de la crisi. No seríem on som, segons Corbacho, si les hipoteques no s’haguessin concedit amb tanta alegria i amb tanta alçada. “Avarícia financera”, en va dir el ministre. Convé adjudicar-li una part de raó. Però no tota. La culpa és lletja i no la vol ningú.
No seríem tampoc on som si els ajuntaments no haguessin perpetrat també l’avarícia pressupostària. És a dir, si no s’haguessin llançat com bojos a requalificar per omplir el pressupost municipal. Ni si el govern de l’Estat no n’hagués estat còmplice absolut rient les alegries a la banca i les eufòries als ajuntaments.
“Tenim el millor sistema financer del món”, va dir, si fa no fa i no fa tant, el president Zapatero. El president de vostè, ministre Corbacho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada