El rescat amb ajuts directes de dos dels grans bancs britànics, amb seu central a Escòcia, que han estat i encara són al centre de la tempesta financera desfermada l’any passat, el Royal Bank of Scotland (RBS) i el Halifax Bank of Scotland (HBOS), aquest darrer ja part de Lloyds Banking Group, ha costat a cada llar del Regne Unit 2.197 euros. Si Escòcia fos independent, el cost per llar s’ha calculat en 14.287 euros. ¿Escòcia hauria pogut fer front a una factura tan elevada?
És la pregunta que molts detractors del projecte sobiranista del Partit Nacionalista Escocès (SNP) han fet en veu alta des de la tardor del 2008 per tirar terra damunt les expectatives dels independentistes.
És la pregunta que, de nou, com una mena de tsunami polític, s’ha formulat durant bona part de la setmana arran de dos fets: el primer, la publicació dilluns passat del Llibre blanc sobre la independència que el primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar en la diada nacional del país; el segon, arran de la difusió divendres de la dada de l’Oficina Nacional d’Auditories, que el Tresor britànic ha aportat als bancs, entre ajudes directes i garanties d’inversions i crèdits, 937.000 milions d’euros.
Mike Russell, conseller de l’SNP a Edimburg per a Temes Constitucionals, Afers Exteriors i Cultura, el conseller que ha de trencar el Regne Unit, com se’l coneix a Westminster, considera que la fórmula utilitzada per salvar l’RBS i l’HBOS hauria pogut ser una altra si Escòcia fos independent. “Potser s’hauria fet d’una altra manera, en col·laboració amb altres països”.
John Mason, diputat de l’SNP per Glasgow Est, proposa un escenari de política-ficció: “És possible que si haguéssim estat independents, ni l’HBOS ni l’RBS s’haurien trobat en aquesta situació, no haurien estat tan grans i ara no tindrien tants problemes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada