lo carrer del riu

lo carrer del riu

07 de febrer, 2010

Xavi Tedó: Arenys queda lluny

La candidatura d’Ascó a acollir el cementiri nuclear o la llei de vegueries permeten entendre per què la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i l’Aran són les úniques comarques que no han celebrat ni segurament celebraran cap consulta sobiranista. La singularitat nacional de l’Aran s’ha fet més visible que mai amb l’amenaça del seu síndic, Francés Boya, de desvincular-de de Catalunya si els inclouen a la vegueria de l’Alt Pirineu.

A les dues comarques ebrenques, la llei de vegueries és dels pocs projectes del govern que avalen. Tanmateix, el sentiment d’indefensió i d’enuig amb el model de país dissenyat pels diferents governs s’han vist agreujats amb el magatzem nuclear. L’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, gran coneixedor d’aquestes contrades com a expert de la Batalla de l’Ebre, explica que “la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, a diferència del Baix Ebre i del Montsià, no poden suplantar la crisi amb el turisme”. L’historiador lamenta que se les hagi tingut “poc en compte amb les inversions” i que “acullin les infraestructures que la resta del país no vol”. Tot plegat provoca que “se sentin menystinguts i ignorats, com si no se’ls reconegués la seva catalanitat, superior a la de bona part de les altres comarques”.

En aquest context, no és estrany que el 13 de desembre cap poble de l’Ebre convoqués referèndums sobre la independència. El primer municipi que ho farà serà Xerta (Baix Ebre) el 28 de febrer i en la tercera onada s’hi sumaran Alcanar i Ulldecona (Montsià) i l’Aldea i Camarles (Baix Ebre). Lluc Ulldemolins, portaveu de la Coordinadora per a les Consultes a l’Ebre, deixa clar que “la catalanitat se sent, però històricament les Terres de l’Ebre s’han vist marginades”. A la Ribera d’Ebre i la Terra Alta sí que es parla de referèndums, però d’un altre tipus. ERC està promovent, amb entitats ecologistes, consultes a les quatre comarques per aturar el cementiri. A la Terra Alta es plantegen fer referèndums per segregar-se de Catalunya i unir-se al Matarranya, més sensible a les seves reivindicacions. Gervasi Aspa, president d’ERC de l’Ebre i alcalde de Deltebre, remarca que “hi ha molts municipis afectats pel cementiri i tots els esforços s’han concentrat en aturar-lo”. L’alcalde de Rasquera, el també republicà Bernat Pellisa, corrobora que ara per ara les “prioritats de la població són les mediambientals i econòmiques”.

La Terra Alta, en peu de guerra A la Terra Alta, l’incendi d’Horta de Sant Joan no és el seu únic maldecap. L’explotació d’una mina als Ports i sobretot la proliferació de parcs eòlics ha provocat que la comarca estigui en peu de guerra. La Plataforma en defensa de la Terra Alta planteja fer consultes per independitzar-se temporalment de Catalunya perquè el govern modifiqui la seva actitud i deixin de ser “la part oblidada de Catalunya”. Un dels seus promotors, Txus Carbó, regidor independent d’Horta, assenyala que “la consulta no està oblidada, sinó aparcada per l’allau de conflictes mediambientals que tenim, però no volem estar amb un govern que no ens fa cas i que ens menysprea”. Xavi Fortuño, president de la Plataforma d’Horta, sentencia que “les Terres de l’Ebre són el femer de Catalunya i no ens sentim identificats amb aquest model de país”. L’activista afirma que “ens sentim catalans i amb orgull, però les agressions mediambientals fan que no hi hagi sensació de país”.

Òmnium de l’Ebre considera que hi ha un clima de pessimisme col·lectiu per la crisi industrial i les mobilitzacions contra el tancament de Lear a Roquetes han frenat el conreu del sobiranisme. Tot plegat no amaga el conservadorisme d’unes terres amb una important tradició de centredreta i la inexistència d’un moviment independentista organitzat. Sense cap nucli de la CUP, només ERC ha aconseguit arrelar-hi per la seva oposició al transvasament de l’Ebre, que va comportar que el PP perdés un dels seus feus històrics, però el corrent republicà no és prou madur. Fortuño subratlla que “la gent ja no sap a qui votar”. Ho demostra que la Plataforma en Defensa de l’Ebre demanés el vot nul a les eleccions europees. Al sud, on la catalanitat és latent, el catalanisme es va marcint.

Cap comentari: