lo carrer del riu

lo carrer del riu

11 de juliol, 2010

El TC del Canadà també va voler retallar la nostra llei de la llengua francesa

L'exdelegada del Quebec a Barcelona entre els anys 2002 i 2005, Michelle Bussières, ha assegurat que «no va ser fàcil» aconseguir que al Quebec es reconegués el francès com a única llengua oficial. Bussières ha explicat que la Cort Suprema del Canadà va voler retallar el text, malgrat que al final només va poder invalidar les disposicions que obligaven a retolar els comerços només en francès.

Bussières, jurista i professora de la Universitat de Laval, ha reconegut que des de sempre Catalunya s'ha interessat pel model lingüístic quebequès i ha lamentat que la sentència del TC estipuli que el català no pot ser l'única llengua vehicular en l'ensenyament a Catalunya.

La Carta de la Llengua francesa va ser aprovada pel parlament quebequès el 1977 i estableix el francès com a llengua oficial del Quebec. Abans d'aquesta data, era l'única província canadenca que aplicava el bilingüisme anglès-francès a les administracions públiques. El 1988 la Cort Suprema del Canadà va invalidar les disposicions de la llei que obligaven a retolar els comerços només en francès.

El text quebequès declara el francès com a llengua oficial del poder legislatiu, de la justícia, de l'administració, del mercat de treball, dels comerços, dels negocis i de l'ensenyament.

Segons la professora, des del Quebec han seguit «la modificació enorme que ha fet Madrid de l'Estatut» i el que més els ha sorprès és veure com un sol partit polític podia contestar l'Estatut davant del TC després d'haver estat aprovat per dos parlaments i després per referèndum. 'Això és inimaginable al Canadà', ha assegurat.

«En el moment en què les corts espanyoles van aprovar l'Estatut es dóna per suposat que van verificar-ne la constitucionalitat!», expressa Bussières, «per nosaltres és bastant impensable una situació semblant», afegeix. Amb tot, per l'exdelegada del Quebec a Barcelona, davant la sentència del TC cal que «la societat civil faci agrupar la classe política catalana» per tal de trobar una veu comuna contra la retalla i aconseguir resultats factibles.