Aquest ha estat un curs frenètic. No recorde res comparable, sinó el primer any després de mort Franco. El vam començar al setembre amb un referèndum festiu a Arenys de Munt i l'hem acabat el juliol a Barcelona amb una manifestació que parla tota sola i que ens diu que anem bé, molt bé.
És clar que tenim pressa i que la perspectiva de proclamar la república en cosa de mesos, a les eleccions, és molt excitant. Podria passar, però no sabem si passarà, depèn de la política i no és aquest l'espai en què anem millor precisament. Es nota la decepció i la llunyania, el cansament i la impaciència envers els partits. Veurem a la tardor de quina intensitat és. Però, siga quin siga el resultat, no hauríem d'oblidar que anem bé i que aquest ha estat un curs extraordinari. Un curs que ha posat les bases del futur: serem allò que vulguem ser; una cosa que no sabíem el setembre del 2009 i de què ja ningú no dubta el juliol del 2010.
Manuel Castells ha recordat, parlant d'això, que en la societat contemporània els gran canvis s'esdevenen dins el cap dels individus. I que, després, les institucions s'adapten o són superades i no tenen la capacitat d'aturar allò que la gent reclama i vol. La independència és un procés que necessita molta voluntat i també habilitat. D'habilitat, avui ningú no sap si en tindrem, però la voluntat ja ningú no la pot negar. Aquesta és la gran victòria d'aquest curs que s'acaba, una victòria que compartim molta gent i de la qual ningú no és propietari en exclusiva.
Bon estiu a tothom. Ens espera un altre curs per a la història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada