Els cares de Bélmez

Fa quaranta anys la premsa va dedicar pàgines i més pàgines a un presumpte fenomen paranormal conegut com les cares de Bélmez, a la província de Jaén.

Que a Bélmez hagin fet d'aquest superxeria un modus vivendi o que la regidoria de Turisme aprofiti l'empenta de les cares per incrementar el turisme és comprensible. El que no té raó de ser és que es vulgui invertir en un centre dedicat a la investigació de les cares i que la UE i la Diputació de Jaén hagin de posar diners per crear un museu d'aquest fenomen paranormal de dubtosa credibilitat. En total destinaran més de tres quarts de milió a aquesta ocurrència.

L'alcalde de la localitat considera que té tot el sentit del món posar en marxa un centre per donar a conèixer aquest fenomen. Hi haurà sala d'exposicions, de psicofonies i de projeccions. El centre es dedicarà a la "conservació i difusió del patrimoni etnogràfic". No obstant això, des del camp de la ciència han sortit veus que adverteixen de l'absurd que resulta aquest monument a la ignorància.

Sorprèn que la UE sigui la principal subministradora de fons al projecte pseudocientífic de Bélmez. Són temps en què els ciutadans exigeixen el màxim rigor dels seus impostos i encara que és legítim que la localitat 'jienense' vulgui treure profit d'aquesta història, costa creure que a Brusel·les un comissari hagi posat la seva signatura a una superxeria a la qual alguns denominen els cares de Bélmez. Màrius Carol: "Los caras de Bélmez" (laVanguardia)