Les injúries a la Corona surten per 2.730 euros

Jaume Roura-Enric Stern 201107 CATinfo

Click To Play

Antoni Bassas 211107 CATr

Click To Play

El jutge de l'Audiència Nacional, José María Vázquez Honrubia, ha condemnat Jaume Roura i Enric Stern a pagar 2.730€ cadascun en considerar-los culpables d'un delicte d'injúries greus contra la Corona espanyola. La defensa ja ha anunciat que recorrerà aquesta sentència. Durant aquest primer judici per la crema de fotos dels Reis, el jutge Vázquez Honrubia ha hagut de suspendre, durant deu minuts, el judici després que els imputats, Roura i Stern, hagin demanat un traductor per poder declarar en català. Finalment, el jutge ha permès que declaressin en català perquè ha assegurat que els entenia, però no ha accedit a proporcionar-los un traductor i el judici ha prosseguit amb els joves declarant en català.

El franquisme va deixar 150 fosses comunes a Catalunya

El Govern traurà aquesta setmana a informació pública l’Avantprojecte de Llei de Fosses perquè les entitats, els particulars i les administracions que ho desitgin puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes. Fins al 10 de desembre, els departaments de la Generalitat també podran fer les aportacions que considerin oportunes. Després, l’avantprojecte de llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista serà aprovat pel consell tècnic i durant el mes de gener de 2008, es preveu que serà aprovat pel govern. Quan el Parlament hi doni el vistiplau, Catalunya serà la primera comunitat de l’Estat a dotar-se d’una llei com aquesta.

Associació per a la recuperació de la memòria històrica de Catalunya

La meitat del Delta de l'Ebre podria desaparèixer al final del segle

L'Estat preveu construir un dic de contenció entre el Trabucador i els Alfacs Segons el director de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics (UEAIRTA), Carles Ibàñez, al final del segle la meitat del delta de l'Ebre podria desaparèixer per l'entrada del mar a la costa. Ibàñez va fer aquestes declaracions en el decurs de la jornada de portes obertes de l'Observatori de l'Ebre. En la conferència també es va dir que Riumar podria desaparèixer el 2045 i que es faran uns dics de contenció de 2 metres entre els Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita, i el Trabucador.

El delta de l'Ebre està entre zero i tres metres per sobre del nivell del mar, i els científics calculen que al final del segle el mar podria augmentar entre 60 centímetres i un metre. Això provocaria, segons el director de la UEA-IRTA, Carles Ibàñez, la desaparició del 50% del Delta.

Més de 35.000 belgues, sobretot francòfons, es manifesten a Brussel·les a favor de la unitat de Bèlgica

Desenes de milers de belgues, majoritàriament de la comunitat francòfona, s'han manifestat a favor de la unitat de Bèlgica, aquest diumenge a Brussel·les. Més de 35.000 persones, segons les dades de la policia, han format un riu negre, groc i vermell que ha recorregut la capital comunitària per rebutjar la independència de Flandes i reclamar un acord polític que posi fi al rècord històric de 161 dies que Bèlgica porta sense govern: més de cinc mesos han passat des de les eleccions del 10 de juny sense que flamencs i valons es posin d'acord per formar el nou executiu.

Molts més valons que flamencs han sortit al carrer per participar en una marxa en què s'han pogut escoltar molts més crits en francès, tot i que també es llançaven algunes consignes i es podien llegir algunes pancartes en neerlandès –la capçalera, amb el lema Per la unitat, fins i tot estava en alemany, que també es llengua oficial. Però queda clar que la possibilitat que els més de cinc mesos de crisi acabin en trencament, en la secessió de Flandes, preocupa molt més a la comunitat francòfona, que reclama solidaritat, que a la flamenca, més rica i nombrosa, que vol més competències.

És curiós que avui tota la premsa s'ha fet ressò d'aquesta manifestació unionista dels valons, en canvi mai donen informació dels flamencs sobiranistes. I quan informen dels flamencs, ho fan de forma distorsionada i els presenten com a violents quan es totalment fals. Volen la independència perque estan pagant i donant molts diners a l'altra part de país. Us sona oi?

Com pot ser que aquell que reclama unitat és el que margina, vexa i humilia el que no se sent igual que la resta I QUE DISPOSA DELS MITJANS QUE LI ATORGA L'ESTAT? Tan difícil és comprendre-ho? Tan difícil ens és?

La capital europea i els funcionaris de la UE veuran davant seu com se separen. Ja hi haurà un precedent important. Qui deia que a l'Unió Europea ningú es podria separar ?

Amaia Montero abandona La Oreja de Van Gogh

Amaia Montero, cantant de la Oreja de Van Gogh des de fa 11 anys, deixa el grup per iniciar una carrera en solitari. Segons ha informat ella mateixa està treballant en un nou àlbum que sortirà al mercat l'any que ve. "Això no vol dir que el grup se separi", ha assegurat la cantant, "ells seguiran el seu camí sense mi". La resta de membres del grup, Pablo Benegas (guitarra), Haritz Garde (bateria), Xabi San Martín (teclats) i Álvaro Fuentes (baix), han confirmat també la marxa d'Amaia Montero. En onze anys de trajectòria, La Oreja de Van Gogh s'ha convertit en un dels grups més populars i exitosos del pop cantat en castellà, amb unes vendes d'uns sis milions de discos. La Oreja de Van Gogh - Puedes Contar Conmigo

Ricardo Blázquez demana perdó pel paper de l'Església a la Guerra Civil

El president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Ricardo Blázquez, ha demanat perdó pel paper de l'Església durant la Guerra Civil, en el discurs d'obertura de la XC Assemblea Plenària. Aquesta és la primera vegada que un president de la CEE fa una declaració d'aquest tipus. Blázquez, però, també s'ha referit a la Llei de la Memòria Històrica i ha afirmat que "no és encertat tornar al passat per a reobrir ferides i alimentar les desavinences".

Les bases d'ERC tomben el candidat oficial per Lleida

El candidat oficial a encapçalar les llistes d'Esquerra al Congrés per Lleida a les properes eleccions generals, Jordi Ramon, ha perdut enfront el candidat alternatiu, Antoni Bertran, que no tenia el suport de la direcció del partit. Bertran, que havia estat regidor de Juneda, s'ha imposat per un estret marge de vots: 91 a 83. La votació de les bases del partit suposa un toc d'atenció per a la direcció perquè Ramon havia rebut el seu suport i comptava amb el vistiplau tant del president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, com del diputat al Parlament Carmel Mòdol. La derrota de la direcció pot esperonar, a més, altres candidats alternatius com és el cas de Jaume Renyer a les comarques de Tarragona, que disputa també l'elecció al candidat oficial, Lluís Aragonès.

Si guanya les eleccions ...

el PP garantirà per llei el dret al castellà a tot l'Estat. El president del PP, Mariano Rajoy, ha anunciat avui que si guanya les pròximes eleccions generals farà una llei per garantir l'ús del castellà a tot el territori de l'Estat espanyol. "Cal defensar per llei el dret a utilitzar i aprendre el castellà en totes les etapes de l'educació", ha afirmat Rajoy. Aquesta proposta ha provocat una gran ovació i el públic s'ha aixecat de la cadira per aplaudir.

Rajoy ha fet aquesta afirmació en el discurs que ha pronunciat en l'acte de clausura de la Conferència Política que el Partit Popular ha celebrat durant tres dies a Madrid.

Quin iuiu !!!

Què en farem de tanta merda ?

L'abocador de Tivissa admetrà l'arribada de part dels residus municipals generats de les comarques del Baix Penedès, Alt Camp i Tarragonès mentre no entri en funcionament, l'any 2009, la planta de tractament projectada a Botarell dels residus que no s'han recollit de forma selectiva.

Aquesta és la principal novetat del nou conveni de gestió de l'abocament signat dijous en el transcurs d'una reunió al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre entre l'Agència Catalana de Residus (ACR), el Consorci de Residus de la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, l'Ajuntament de Tivissa i els propietaris del dipòsit, l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SA. El conveni estaria vigent fins al 31 de desembre de 2009.

En el mateix acord, s'inclou la voluntat de l'ACR de construir a la Ribera d'Ebre una planta de compostatge i una planta de triatge similar a la de Botarell però de menors dimensions per reduir l'entrada de residus municipals a l'abocador. Finalment, el conveni estableix el pagament en tres anualitats de 180.000 euros per part de l'empresa propietària del dipòsit al Consorci de Residus per a millorar la gestió de la recollida selectiva en els municipis integrants del consorci. D'altra banda, s'està negociant un segon ajut pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Més del 80% dels militants d'ERC a l'Ebre donen suport a les candidatures dels representants territorials pel Congrés i Senat

El Congrés Regional que la Federació de l'Ebre d'ERC que ha celebrat aquest dissabte al Perelló ha ratificat la presentació a les llistes electorals de la formació al Congrés dels Diputats dels alcaldes de l'Aldea, Daniel Andreu, amb un 88,2% dels vots favorables, i l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, amb un 83,5%.

La presència de l'actual alcalde de Flix, Pere Muñoz, a les llistes de l'Entesa (ERC, PSC, ICV-EUiA) per al Senat ha superat el 95% de vots favorables. La federació de l'Ebre ha acordat amb la del Camp de Tarragona tenir dos dels sis representants de la demarcació, renunciant al primer lloc de la llista.

S'ha quedat, però, amb l'únic representant republicà al Senat per la circumscripció, l'únic que tindria opcions reals de sortir elegit. El congrés també ha servit per anunciar que la federació d'ERC a l'Ebre ha superat per primer cop el miler d'inscrits al partit, entre militants, simpatitzants i amics.

Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà.

Emigdi Subirats i Josep Maria Sáez guanyen el XIII Premi Artur Bladé i Desumvila.

L'assaig Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà, de l'ampostí Emigdi Subirats i el miravetà Josep Maria Sáez, es va endur ahir el premi d'assaig Artur Bladé i Desumvila. El veredicte es va fer públic en el sopar d'entrega de premis al centre cultural que porta el nom de l'escriptor, a Benissanet.

El guanyador es va conèixer ahir pels volts de les 11 de la nit. Roc Llop i convalia. L'exili d'un poeta miravetà va guanyar els 2.200 euros del XIII Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila.

A més del premi en metàl·lic, Subirats i Sáez també aconsegueixen, com a guardó, que es publiqui l'obra guanyadora dins la col·lecció Daliner.

A l'acte també hi va assistir el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va arribar-hi pels volts de les nou del vespre. Un membre del CERE, Albert Pujol, va ensenyar al vicepresident l'exposició sobre l'Artur Bladé i Desumvila que hi ha al centre cultural que porta el nom de l'escriptor. A més, Carod-Rovira es va endur quatre punts de llibres que el centre cultural ha fet sobre Bladé i Desumvila i va saludar cordialment el fill de l'escriptor, Artur Bladé. L'alcalde de Benissanet va regalar a Carod-Rovira l'obra completa de l'escriptor de Benissanet, que ha estat publicada recentment.

Al lliurament de premis també hi van assistir el delegat del govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó; el president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, Josep Solé; l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran, i el de Flix, Pere Muñoz.

Viquipèdia: Roc Llop i Convalia

Carod-Rovira demana a Zapatero que 'prengui nota' de la petició de cessament de la ministra de Foment

Carod-Rovira 171107 CATr

Click To Play

El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha demanat aquest dissabte a Manlleu al president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que "prengui bona nota" de la petició de cessament de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, aprovada aquest divendres pel Parlament.

Carod-Rovira ha assegurat que la decisió del Parlament és "legitima", però també "poc habitual". El número dos del govern català ha demanat al president del govern espanyol que s'abstingui de fer "certes bromes" amb la situació que viu la xarxa de rodalies a Catalunya.

Si no ho dic, rabento !!! (2)

Maragall explica que González li va oferir inversió en els Jocs Olímpics a canvi del seu suport al TGV Madrid-Sevilla Maragall 171107 CATr

Click To Play

Maragall, acompanyat del president del màxim òrgan executiu del PNB, Josu Jon Imaz, ha parlat del futur d'Europa, de la globalització a la Mediterrània i de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol. Parlant del tema d'infraestructures amb Imaz i de les deficients connexions viàries i ferroviàries, "herència d'una concepció centrípeta de l'estat", l'expresident català ha insinuat que una de les explicacions del retard de l'arribada del TGV a Catalunya es deu a un acord, "una mena de pacte no escrit", amb el llavors president Felipe González.

"Ho vaig trobar una mica xocant perquè la línia Madrid-Barcelona era cantada però, clar, González era molt astut i les reflexions que em va fer tenien la seva lògica i el seu pes", ha continuat l'expresident Maragall."'Perquè així s'arribaria a Àfrica", ha comentat amb ironia que va ser una de les raons que li va esgrimir el president del govern espanyol en aquell temps. Tot i això, Maragall ha reconegut que finalment aquesta "equació" del 92 va anar bé per Barcelona, per Catalunya i també per Espanya. No obstant, els problemes amb l'arribada del TGV van continuar amb la presidència de José Maria Aznar. "També li vaig preguntar pel TGV Madrid-Barcelona però ell va dir que l'alta velocitat havia de ser de Madrid a cada capital de província", ha afirmat l'expresident de la Generalitat. "Ja hi tornàvem a ser. Sempre amb Madrid com a centre", ha lamentat en veu alta.

Segons Maragall, fins fa pocs anys a l'estat no s'entenia que la línia de tren Bilbao-Barcelona era molt més important que no pas la Madrid-Zamora. "I em sembla que ara tampoc s'entén del tot", ha puntualitzat.

L'expresident de la Generalitat ho ha recordat en la cloenda de la 12a Trobada d'Economia a s'Agaró d'avui dissabte.

Ha mort Gregorio López Raimundo, líder del PSUC durant el franquisme

"...i en som molts més dels que ells volen i diuen..." Raimon-T'he conegut sempre igual

Click To Play

Gregorio López Raimundo (Tauste, Aragó, 1914-Barcelona, 2007) va iniciar al 1934 la seva militància política a les joventuts socialistes. Al 1936 va participar en la creació de les Joventuts Socialistes Unificades i es va afiliar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Després, durant la Guerra Civil Espanyola, va ser comissari polític al front d'Aragó, i es va exiliar a Mèxic al finalitzar el conflicte.

De tornada a l'estat espanyol, al 1947, va participar en l'organització del PSUC fins que va ser empresonat, al 1951, per haver participat en la vaga general de Barcelona. Al 1956 va ser designat màxim responsable de l'organització del PSUC i al 1965 va ser escollit secretari general. La Internacional

Click To Play

Després de la legalització del partit el 3 de maig de 1977, López Raimundo va ser escollit President del partit i diputat per Barcelona a les eleccions generals del juny de 1977 i març de 1979. Des del seu càrrec va recolzar les tesis eurocomunistes del secretari general del PCE Santiago Carrillo. López Raimundo es va retirar de la política el 1985. Es va casar amb l'escriptora catalana i militant del PSUC Teresa Pàmies. Un dels seus fills és l'escriptor català Sergi Pàmies.

A l'any 2005 va ser condecorat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

Al llarg de la seva vida, López Raimundo va publicar diversos llibres i articles. "Cinquanta anys d'acció (1937-1988)" al 1989 i les seves memòries "Primera clandestinitat" al 1993.

Viquipèdia: Gregorio López Raimundo

La Plataforma en Defensa de l'Ebre ja planta el monument del nus

L'adhesió de Tortosa al consorci del CAT, amb l'objectiu de tenir un abastament de reserva per al polígon Catalunya Sud, va ser criticada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) fa gairebé dos anys, ja que «reforçava i legitimava» el minitransvasament. Però sobretot, perquè incrementava la pressió sobre la totalitat de la concessió que té el CAT.

En aquesta línia, el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, va aprofitar dilluns la seua participació en una reunió a Saragossa per reclamar que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) declari el riu en situació de «sequera permanent». Segons va manifestar a Ràdio Ebre, Tomàs va recordar que l'increment de regadius a tota la conca, però també els efectes del canvi climàtic, obligaran a replantejar «a mitjà termini» que l'Ebre és un riu que no tindrà prou recursos hídrics. De fet, el portaveu va celebrar que la CHE acceptés iniciar una línia d'estudi sobre el tema, però va mostrar-se pessimista sobre l'acceptació dels cabals ecològics aprovats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. D'altra banda, la PDE ha començat a instal·lar els nusos metàl·lics del monument d'homenatge al moviment social, a la rotonda de l'eix de l'Ebre.

López Bofill fa una crida a "destruir" l'Estat espanyol

Espanya busca la nostra aniquilació com a país López Bofill 141107 COMr

Click To Play

El professor de dret Hèctor López Bofill s'ha mostrat partidari de la "destruir" l'Estat espanyol en la presentació de la Crida Nacional a ERC que s'ha celebrat al Col·legi de Periodistes, un projecte per a rellançar la formació amb l'ingrés de nous militants tal i com va fer Josep-Lluís Carod-Rovira ara fa vint anys. Lopez Bofill ha constatat, en la seva opinió, que "no tenim cap possibilitat de col·laboració amb una comunitat política espanyola que busca la nostra aniquilació com a país". "Hem de ser la punta de llança d'un catalanisme polític que ha de protegir aquesta comunitat política diferenciada, Catalunya".

López Bofill ha denunciat també el "pacte estèril" del catalanisme perquè "no hem de buscar mai més reformar l'Estat espanyol, sinó destruir-lo" per a esdevenir "un Estat propi en el marc de la Unió Europea".

Bot canvia d'alcalde amb una moció de censura que arracona CiU a l'oposició

Lluís Agut és des d'ahir el nou alcalde de Bot, després que prosperés la moció de censura que van presentar contra Andreu Martínez (CiU) els grups d'Alternativa per Bot (APB-PM) i d'Entesa per Bot (EPB-AM), vinculats al PSC i ERC.

En un ambient tens però contingut, uns 200 veïns van presenciar un ple extraordinari en què no va haver incidents remarcables, tot i que la justificació de la moció de censura no va acabar de convèncer ni Martínez ni els simpatitzants de CiU, que fins ara governava Bot en minoria. Agut va assenyalar que la situació de «paràlisi» i la «falta d'inversions al municipi» feien necessari el canvi.

«Els programes de les dues forces són concordants, i després de les eleccions municipals ja vam intentar fer un pacte de govern, perquè Bot necessitava un canvi», va afirmar Lluís Agut. Abans de prendre possessió, el nou alcalde també va afegir-hi que «la pèrdua de pes de CiU a la Terra Alta» feia recomanable la presentació de la moció de censura.

Agut va lamentar la «paràlisi» de l'Ajuntament i va revelar que els regidors de l'oposició havien hagut de fer gestions per aconseguir algunes inversions, com la partida de 150.000 euros per a la millora de l'estació de Bot, un dels espais de la Via Verda de la Terra Alta. «Pensem que podrem fer més feina des del govern que a l'oposició», va remarcar Agut, que va garantir que el nou govern de Bot tindrà més «capacitat» per aconseguir inversions «importants i extraordinàries» per al municipi. Agut va detallar que apostaran per les infraestructures de serveis, l'atenció a la gent gran, l'impuls a l'agricultura i les entitats, la recuperació del patrimoni i la renovació de l'urbanisme i dels serveis, per «millorar la imatge de Bot». Lluís Agut (APB-PM) ocuparà l'alcaldia tres anys i serà substituït per Francesc Fidel (EPB-AM) a l'abril del 2010.

Harley-Davidson celebrarà el seu 105è aniversari entre els propers 10 i 13 de juliol a Barcelona

Els amants de les motos podran assistir de forma gratuïta a la festa europea de Harley-Davidson al recinte firal de Montjuïc, on hi haurà proves de motos, desfilades, concursos i concerts organitzats per a l'ocasió.

L'esdeveniment està obert a tots els públics, però s'espera una gran quantitat de ciutadans amb les seves Harleys, a més de la presència d'aficionats a les motos en general vinguts de tot Europa.

Zapatero se'n fot de Catalunya

ZP-Buenafuente 161107 RAC1

Click To Play

El portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, Gerard Fernandez, ha considerat una burla a la societat catalana les paraules que José Luis Rodríguez Zapatero, va pronunciar dijous en una entrevista al programa Buenafuente, de la Sexta. Fernandez, ha dit, que el president del govern ha intentat fotre-se'n d'una societat que en aquests moments diem prou, i ho demostrarem al carrer.

El portaveu de la Plataforma pel Dret a Decidir, també ha parlat de la votació a favor de demanar la dimissió de la ministra de Foment, Magdalena Alvarez, dient que "respectem el que diu la majoria del nostre Parlament, que és qui ens representa". "No creiem en un canvi de ministra, demanem que les coses es gestionin des d'aquí, per tant un canvi de ministra no solucionarà res, tot i que entenem que els partits catalans demanin la dimissió, pel caos provocat a Rodalies, i pel menyspreu a Catalunya".

Quan el riu torna al niu

Les inundacions a la comarca de la Marina Alta han posat en qüestió un model de creixement, el de tota la conca de la Mediterrània, on els abusos urbanístics col·lideixen amb la dinàmica natural del medi. La construcció desaforada i la permissivitat de l’administració ens fan més vulnerables.

Als milers de persones de la comarca de la Marina que el 12 d’octubre proppassat es van veure sorpresos per les inundacions causades per la pluja intensa, segurament els semblarà una broma que la vigília del dia en què començà a ploure se celebrara el Dia Internacional per a la Reducció dels Desastres Naturals. A ells, que s’afanyen a rescatar del fangar alguna fotografia i s’arriben als ajuntaments a informar-se sobre les ajudes promeses, poc els importaran les celebracions institucionals quan tenen la catàstrofe a la porta de casa. Només saben que entre la matinada dels dies 11 i 12 va arribar a ploure 400 litres per metre quadrat, que van causar desbordaments de rius i inundacions a tota la comarca.

La crescuda del riu Girona, que va colpejar els pobles de Beniarbeig, els Poblets i el Verger, i deixà darrere una llengua de fang, simbolitza la destrucció d’una comarca que ha sofert danys per 50 milions d’euros i on centenars de cases hauran d’ésser enderrocades. “Per què?”, és la pregunta que sura aquests dies entre el fang que ho embolcalla tot a la Marina Alta.

Article sencer a El Temps

El jutjat d'Alacant fa tancar el repetidor de TV3 de la Carrasqueta al país valencià

Acció Cultural del País Valencià ha fet una crida pública al conjunt de la societat perquè es mobilitzi i manifesti.

El jutjat d'Alacant ha autoritzat el tancament del repetidor de TV3 de la Carrasqueta després que la Generalitat hagi demanat permís judicial per precintar les instal·lacions de TV3 al país valencià. Segons Acció Cultural del País Valencià (ACPV) "malgrat les declaracions polítiques dels últims dies que apuntaven a una solució negociada de la recepció de TV3 al país valencià" la Generalitat valenciana ha demanat autorització judicial per a executar forçosament la clausura dels repetidors propietat d'ACPV i impedir la recepció dels programes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió al país valencià (TV3, C33, 300,3/24).

Acció Cultural del País Valencià ha fet una crida pública al conjunt de la societat perquè "es mobilitzi i manifesti pacíficament i públicament per evitar el tancament del repetidor de la Serra Carrasqueta quan se sàpiga el dia en què s'intentarà procedir a l'execució forçosa de l'ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l'apagada i precinte dels equips corresponents”.