Berga reivindica la cultura del foc en un acte multitudinari

Jaume Vima, regidor Patum de Berga 060209 CATr

Click To Play

Berga acull aquest dissabte al vespre l'acte reivindicatiu a favor de la cultura del foc, que s'ha organitzat per protestar contra la nova directiva europea que regula els materials pirotècnics i que podria fer perillar la participació dels diables i bèsties de foc en actes populars i tradicionals, com la mateixa Patum. Més de 400 entitats d'arreu dels Països Catalans han omplert de foc la capital del Berguedà contra una normativa que, entre d'altres coses, restringeix l'accés al material pirotècnic als menors de 12 anys. Segons un comunicat de premsa de l'Ajuntament de Berga, la transposició de la directiva europea per part del govern espanyol s'ha traduït en un document que limita de manera important l'ús dels artificis pirotècnics, ja que no fa distinció entre l'ús privat i l'ús per a elements festius de cultura popular i tradicionals. La normativa, per exemple, també prohibeix la celebració de correfocs si no hi ha una distància mínima de 30 metres amb els edificis. La preocupació davant una possible modificació de les festes populars, com la mateixa Patum, ha fet mobilitzar les colles de diables d'arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears. De fet, la reivindicació també ha arribat al País Valencià i a Mallorca, on s'han celebrat actes reivindicatius com els de Berga. VilaWeb/ElPunt: Centenars de colles reivindiquen a Berga les festes tradicionals amb foc

Oriol Junqueras: La fórmula que ha utilitzat Raimon Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa no ha donat resultats gaire esplèndids

El senyor Obiols és un polític molt rellevant en la història del nostre país, les seves opinions em mereixen tot el respecte i li agraeixo molt que em doni consells. Dit això, ja li avanço que aquest és un consell (“contenció”, “no alçar massa la veu” i “unitat” dels catalans a Brussel·les) que no seguiré perquè la fórmula que tradicionalment han utilitzat el senyor Obiols i el PSC per fer amics a l'Estat espanyol i a Europa és una fórmula que no ha donat resultats gaire esplèndids. Em sembla que el debat sobre l'Estatut, sobre el finançament, sobre les infraestructures, sobre les necessitats socials dels catalans en són la prova més evident del món. Per tant, amb tot el respecte i tot l'agraïment, intentarem seguir un altre camí que sigui més rendible. Si expliquem a l'Europa democràtica a la qual nosaltres pertanyem que, per exemple, l'Estat espanyol continua sense eliminar o corregir bona part de les disfuncions històriques creades per la dictadura franquista, em sembla que és evident que la immensa majoria dels diputats alemanys i italians o de qualsevol altre país democràtic quedaran francament impressionats. Crec que si expliquem això, trobarem molts amics.

Si anem a Europa i expliquem que mentre a Alemanya el land que aporta més diners al conjunt de la república federal pateix un dèficit fiscal de poc més del 4%, i el Principat de Catalunya i el País Valencià pateixen un dèficit fiscal del 10%, crec que per poca sensibilitat econòmica, social i democràtica que tinguin, ens entendran. I espero que a més ens facin costat i, com a mínim, que facin pujar els colors de la vergonya en aquells que fan les coses tan mal fetes.

Avui: "Pottëring ens ha convidat a avançar cap al reconeixement de Catalunya com a Estat a Europa" (Entrevista a Oriol Junqueras i Vies)

Montilla assegura que encara no hi ha acord sobre finançament

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, ha afirmat avui que el govern està "negociant, el que vol dir que no hi ha acord, de moment", amb el govern espanyol sobre el nou sistema de finançament autonòmic.

Montilla ha fet aquestes declaracions després de reunir-se aquest matí amb el delegat del president francès per a les feines de la Unió pel Mediterrani, Henri Guaino, i un dia després d'aparèixer informacions que parlen d'un acord imminent de finançament i altres que apunten a un nou retard del model fins després de les eleccions autonòmiques de Galícia i El País Basc.

Ridao augura una "negociació llarga" sobre el finançament perquè Catalunya "no acceptarà qualsevol acord"

Ridao ha expressat aquest dissabte que "tot fa pensar que ens aboquem a una negociació llarga" perquè Catalunya "no acceptarà qualsevol acord i difícilment Zapatero pot forçar un acord en el Consell de Política Fiscal i Financera sense Catalunya, tenint en compte el seu pes específic i econòmic".

"En cas contrari, Catalunya haurà de quedar al marge i continuar negociant bilateralment, perquè tothom és conscient, govern i oposició, que es preferible un no acord a un mal acord", ha assegurat el dirigent independentista. Ha afirmat també que no cal lamentar-se "perquè la fermesa de la Generalitat en el procés de negociació pot provocar que aquest s'allargui".

En aquest sentit, el secretari general d’Esquerra ha apuntat que el govern espanyol "està executant amb diligència i a la perfecció una estratègia consistent en fer veure que estem a la recta final, que amb la crisi econòmica no hi ha recursos i deixant que les comunitats autònomes s'enfrontin entre elles amb tal de tancar la carpeta de la negociació quan abans millor i confiant que Catalunya 'baixi del burro". Pel que fa al nou "incompliment" del termini fixat per Zapatero, Ridao ha assegurat que aquestes alçades "la novetat seria que el govern espanyol complís alguna de les seves promeses i compromisos".

Per tant, "després de quatre successius incompliments pel que fa als terminis, ara ja qui té pressa és Zapatero no Catalunya, perquè malgrat les dificultats financeres de la Generalitat i el dèficit fiscal que es dispara, i que el 2009 pot arribar als 22.000 milions d'euros, ens estem jugant el futur i el benestar de tota una generació de catalans i catalanes".

Isabel-Clara Simó: Mossèn Dalmau

Malgrat que s'han fet alguns esforços per pal·liar el dèficit, la producció bibliogràfica catalana té, entre d'altres, dues mancances: el memorialisme i les obres completes. Ens calen memòries, sobretot aquelles que, en explicar-se, expliquen una part del nostre passat immediat, perquè aquests convulsos, amargs i contradictoris Països nostres -de vegades magnífics, de vegades salvatgement covards- necessiten explicar-se a si mateixos. El nostre cas de vegades és d'una ingenuïtat paralitzadora, com ara ser els primers a sustentar Madrid com a seu olímpica i a sobre rebre'n les burles (ja els ho va dir Machado "desprecian cuanto ignoran"), i de vegades d'una tossuderia que no sempre ens convé, com ara continuar produint tot i saber que la mamella la munyirà un altre. Aquest és el nostre país, amb els seus defectes i les seves grandeses, i lamentar-se'n o estarrufar-se és estèril. He llegit, però, unes memòries valuoses -de fet, el primer volum-: les que mossèn Dalmau, el capellà de Gallifa, ha escrit per fer-nos una sacsejada i que no ens paralitzi la inanició a què ens veiem abocats. El passat és per a això: per explicar el present i per dissenyar el futur. I mossèn Dalmau ha viscut, en primer rengle, les trifulgues polítiques catalanes del darrer mig segle. Des de les protestes per la Guerra del Vietnam fins a l'afer Galinsoga, des de l'acostament del cristianisme al marxisme fins a la influència de l'Opus Dei, des del valent l'antifranquisme fins al servilisme abjecte. I ens ho diu un home que ha estat a la presó, que s'ha enfrontat a bisbes i a jutges, que ens coneix bé, que defensa la llibertat sobre totes les coses. Unes grans memòries que ens pessiguen l'ànima.

El president de la república d'Itàlia atura el decret que pretenia frenar la mort d'Eluana

El president de la república Italiana, Giorgio Napolitano, no firmarà el decret-llei urgent aprovat pel govern de Silvio Berlusconi, que pretenia impedir la mort d'Eluana Englaro, la dona que està en estat vegetatiu des que va tenir un accident de trànsit l'any 1992. Napolitano al·lega que el decret podria ser inconstitucional, per la qual cosa considera que no l'ha de ratificar, segons informa un comunicat de la presidència de la República. Sense la signatura de Napolitano, el decret no es pot aplicar, i la clínica on ha ingressat Eluana podrà continuar amb la retirada de l'alimentació artificial fins que la noia mori, un procés que durarà uns quinze dies. Eluana Englaro 060209 RAC1

Click To Play

VilaWeb/ElPunt: El president de la república d'Itàlia atura el decret que pretenia frenar la mort d'Eluana

Avui: i... Berlusconi insisteix en impedir la mort d'Eluana

Benach multimèdia

Ernest Benach, president del Parlament i membre de l'executiva nacional d'ERC, estrena aquest divendres la seva nova web, que incorpora totes les eines 2.0 que utilitza reunides en un mateix portal.

Aquesta nova pàgina conté enllaços a les aplicacions del blog institucional, el blog personal, el Twitter, el Twitxr, el Flickr i el YouTube.

Ernest Benach explica la filosofia d'aquest nou projecte en aquest videobloc. VilaWeb/ElPunt: Ernest Benach estrena web

www.ernestbenach.cat

La llei catalana de consultes, a punt

Està previst que el govern aprovi la normativa en les pròximes setmanes Fa mesos que alguns partits catalans plantegen com a pla B la possibilitat de convocar un referèndum si finalment el Tribunal Constitucional es carrega l’Estatut. O de sotmetre a consulta de la ciutadania, per exemple, la conveniència o no de posar damunt la taula el concert econòmic. Però primer cal que hi hagi l’instrument. I, si no hi ha canvis d’última hora, el govern aprovarà en les pròximes setmanes l’avantprojecte de llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya, que permet a l’executiu –però també al Parlament, si ho demanen un mínim de dos grups, i als municipis– promoure un consulta popular. La llei és fruit del desplegament de l’Estatut, que en l’article 29 reconeix el dret de participació i de promoure consultes, i és una de les normatives insígnia d’Esquerra, que després de mesos de negociacions amb els socis del PSC –que han reconegut públicament que no tenien pressa per tirar endavant la llei– veurà com un dels projectes estrella de la conselleria de Governació veu la llum. Jordi Ausàs, que va agafar el relleu de Joan Puigcercós al capdavant del departament, ha manifestat en diverses ocasions que la llei ha de ser un “instrument per a l’aprofundiment de la democràcia i que promou el dret a decidir”. El conseller ha mantingut nombroses reunions al si del govern, amb els grups parlamentaris i en l’àmbit local perquè la norma arribi al Parlament amb consens. Un cop entri a la cambra, s’iniciarà el debat d’esmenes.

El govern espanyol dóna per fet que no hi haurà acord de finançament abans de l'1 de març

Aquest mateix dilluns es compleixen sis mesos des que s'esgotés el termini que marcava l'Estatut per modificar el sistema. La vicepresidenta de l'executiu de Zapatero, María Teresa Fernández de la Vega ha reconegut aquest divendres "cert retard" respecte la data marcada per l'Estatut de Catalunya en la negociació del finançament, però manté que "no hi ha cap problema" i que només queden alguns serrells. "No hi ha problemes, hi ha els passos i les negociacions que calen, que a vegades avancen i a vegades s'aturen, com en tots els temes complexos com aquest. Hi ha cert retard respecte la data de l'Estatut, però continuem treballant. Les negociacions han avançat molt, falten tancar serrells i el tema està molt, molt avançat", ha assegurat De la Vega en la compareixença posterior al consell de ministres.

Dilluns farà mig any que es va superar la data límit marcada per l'Estatut per a l'aplicació del nou model de finançament establert per la llei catalana, aprovada a les Corts espanyoles com a llei orgànica. El 9 d'agost de 2008, quan es complien dos anys de l'entrada en vigor de l'Estatut, s'acabava el termini. Posteriorment, Joan Saura, com a president d'ICV, va pactar amb De la Vega una moratòria que s'acabava a final d'any. El termini del pacte de Vilanova tampoc s'ha respectat.

El president del PNB diu que no li agrada que la bandera espanyola onegi al Parlament basc

Iñigo Urkullu assegura que "només se sent basc" i no espanyol El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha assegurat que no li agrada ni se sent orgullós que la bandera espanyola onegi des d'aquest dijous a l'exterior del Parlament basc perquè "només se sent basc" i ha demanat que la insígnia no s'utilitzi com a símbol per ferir sentiments.

En un esmorzar informatiu a Madrid i responent a la pregunta de si estaria content davant una possible retirada de la bandera després de les eleccions del pròxim 1 de març, Urkullu ha respost: "Per descomptat".

"Jo em sento només basc, respecto aquells que senten una altra cosa, aquells que a Euskadi se senten espanyols", ha remarcat el dirigent del PNB, que ha explicat que al País Basc "hi ha un sentiment majoritari que és la suma dels que se senten només bascos o bascos més que espanyols". El president del PNB ha dit que al seu partit estan "farts de complir amb la legalitat, la mateixa legalitat que d'altres no compleixen en relació a l'Estatut o a la Constitució".

"Imposar un emblema per sobre dels sentiments i en base a la legalitat", ha afegit Urkullu, no aconseguirà "en absolut" una més gran acceptació dels emblemes estatals, sinó "ferir les sensibilitats", i s'ha preguntat si no seria millor "deixar les coses com estan".

El Parlament basc va acatar ahir una sentència del Tribunal Suprem que obligava la cambra a hissar la bandera espanyola de "forma permanent" a l'exterior de l'edifici i al costat de la ikurriña i la bandera europea.

La Federació Nord-americana de Natació suspèn Michael Phelps durant tres mesos per haver fumat marihuana

L'última gran estrella de la història olímpica, Michael Phelps, ha estat sancionat amb tres mesos d'inhabilitació per fumar marihuana. Phelps ha acceptat la sanció i ha assegurat que no ho tornarà a fer.

La Federació Nord-americana de Natació ha castigat així el plusmarquista mundial, guanyador de vuit medalles en els Jocs de Pequín de l'estiu passat, després de la difusió d'una fotografia on apareixia fumant amb una pipa de vidre.

A més de la sanció, Phelps també ha perdut el suport de diversos patrocinadors, a més del finançament econòmic de la mateixa Federació.

Barça 2 - Mallorca 0

Puyal 050209

Click To Play

D'aquí a un mes exacte, el 4 de març, caldrà fer el segon pas. El definitiu. Però el Barça ja ha col.locat un peu a la final de Copa que es jugarà a mitjans de maig a València. Aclarit el panorama en una de les tres competicions, el 2-0 sobre el Mallorca permet als blaugranes centrar-se en les altres dues i seguir cultivant les seves opcions d'èxit. Només un partit catastròfic apartaria l'onze de Pep Guardiola de la finalíssima: a penes ha perdut tres partits dels 36 que ha disputat aquesta temporada i en tots tres va caure per la mínima. És clar que, fa dos anys, es podia dir el mateix quan el planter de Rijkaard va golejar el Getafe a l'anada (5-2) i després va escriure el seu epitafi. Henry i Márquez han firmat un triomf gris, treballat, en els dos millors remats d'un Barça que, com a Santander, a penes ha mirat cap a la porteria. Sort n'ha tingut que el Mallorca tampoc creia de fer res més que conservar el zero a la porteria de Lux. No figurava en els seus plans lluitar per aconseguir la quarta final de la seva història, distret i preocupat per la seva agonitzant situació a la Lliga. El resultat ha estat el millor que ha aconseguit el Barça, espès i travat.

Fidel al seu costum, Guardiola ha apostat pels homes que solen actuar a la Copa, com Sylvinho, Gudjohnsen, Bojan i Hleb. L'equip segueix tirant cap endavant, però no tira tant com el de la Lliga. No amb la mateixa fluïdesa i contundència. No amb la mateixa velocitat en l'organització del joc. L'únic que ha corregut amb la cinquena posada és Dani Alves, que no distingeix cap competició, i de qui Guardiola no vol prescindir perquè, en aquest sentit, és únic. A través del brasiler l'equip s'ha anat ficant en el partit, però és lateral i la seva influència a l'àrea contrària és escassa. Alves ha aportat vivacitat i força, i ha intentat espavilar Hleb, el seu nou soci a la banda dreta, amb poca fortuna. El bielorús encara processa amb massa lentitud el joc blaugrana i això ha frenat l'ímpetu del seu company. Ha frenat, en part, l'equip, necessitat de futbolistes que aportin velocitat per obrir la defensa visitant, tancada com un meló. Tampoc és un model de rapidesa Gudjohnsen, ni Touré, i Iniesta ha estat molt desatès en l'organització del joc. Xavi ni tan sols ha entrat a la convocatòria. A Andresín també li ha costat agafar l'ona i no ha sigut estrany: aquesta nit jugava en la quarta posició diferent en els últims quatre partits. Amb molt poc ritme, el Barça s'ha estavellat una vegada i una altra davant un Mallorca molt ben posicionat i que ha pogut insuflar al partit el sopor que volia amb constants pèrdues de temps. Era la seva estratègia i l'ha mantingut fins al descans. Quan ha forçat a dalt, quan ha pressionat Márquez i Piqué, molt imprecisos traient la pilota des del darrere, ha allunyat els blaugranes de Lux. Obrir la llauna li ha costat moltíssim al Barça; tant que només ho ha pogut fer una vegada de jugada. La magnífica centrada de Bojan i l'espectacular remat d'Henry --no se sap amb què, si el cap, l'espatlla o les dues coses a la vegada-- ha esgotat la inspiració local fins a la falta que ha transformat Márquez. De l'estratègia ha tret una vegada més petroli el quadro blaugrana, que viatjarà a Son Moix amb l'única preocupació de no cometre una errada imperdonable. Eren tan evidents els problemes del Barça que Guardiola ha fet entrar de cop Messi i Busquets als 10 minuts del segon temps. Hauria necessitat fer quatre o cinc canvis per retocar amb més profunditat la pinta de l'equip, que s'ha mostrat sempre sincopat, a cop d'impulsos sorgits d'alguna iniciativa individual. Busquets ha posat la força i Messi ha aportat la verticalitat amb les seves carreres. L'argentí s'ha fet seu el paper de salvador i ha volgut ser el de Santander, però totes les seves intervencions han començat i han acabat aquesta nit massa lluny de la porteria. Però Messi ha intimidat. La seva presència espanta i cadascuna de les seves arrencades ha generat tantes expectatives d'entusiasme entre els seus companys com sensació de por al Mallorca, que ha acabat amb set homes amonestats, sis per joc dur. En cap moment s'ha animat del tot l'equip vermell a buscar el gol que li permetés mantenir esperances per a la tornada. Potser aleshores, d'aquí a un mes, encara estarà més preocupat per la Lliga que avui. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Ferran Espada: Cultura i els feixistes

Ferran Espada 050209 CATr

Click To Play

Em dol en l'ànima perquè en sóc un enamorat però no tornaré a trepitjar el castell de Miravet ni la cartoixa d'Escaladei. Almenys mentre corri el risc que a la porta em trobi una persona que depèn de l'empresa Levantina de Seguridad. El govern del meu país ha encarregat la seguretat d'aquest patrimoni i altres a una empresa clarament vinculada al neofeixisme més dur. El Departament de Cultura que dirigeix el conseller Tresserras va justificar divendres a aquest diari la contractació perquè és una empresa legal i va concórrer al concurs d'adjudicació. I entenc que un govern ha de complir la legalitat. Tot i que ja tremolo si el xenòfob Anglada munta una empresa, això sí legal, igual li confiem la seguretat a l'entrada dels ambulatoris del país. Perquè es podrà justificar el contracte però no la vergonya de posar patrimoni nacional en mans d'una empresa creada per l'ultra valencià José Luis Roberto amb l'objectiu de finançar el partit feixista i xenòfob España 2000.

Què volen, se'm fa difícil visitar monuments amb aquesta gent a la porta després de veure com caps rapats d'ideologia nazi es manifesten pel barri de Russafa de València en contra de la immigració escortats per membres de Levantina de Seguridad o de saber que l'assassí del jove independentista Guillem Agulló milita impunement en el partit de l'inefable Roberto. Els que tenim família valenciana sabem quin pa s'hi dóna amb aquesta gent i com perilla la teva integritat física si et trobes algun membre de tan legal empresa després de la manifestació del 25 d'abril. Potser el conseller Tresserras ho desconeix. Però m'estranya per la seva estreta vinculació al País Valencià. Que pregunti per aquelles terres un mes d'octubre qualsevol.

Els alcaldes volen que Maragall pagui la factura de les vacances de febrer

Lo Rogle de Josep M. 050209 RAC1

Click To Play

L'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació Catalana de Municipis (FCM) ha demanat aquest dijous a la conselleria d'Educació de la Generalitat que pagui els casals i activitats complementàries que s'haurien de fer al febrer si es porta a terme la seva proposta d'avançar el calendari escolar una setmana i, a canvi, fer vacances d'hivern.

El president de la ACM i alcalde de Granollers, Salvador Esteve, ha demanat al govern català "tingui en compte el pressupost" que suposarà la modificació del calendari i ha advertit que la reforma no ha d'incrementar les despeses de les famílies ni les dels ajuntaments.

Tant Esteve, de l'ACM, com la FCM coincideixen en la seva primera impressió sobre la mesura, que "podria contribuir a dotar de racionalitat el calendari". Fonts de la FCM mantenen la federació veu de bon ull la possibilitat de modificar el calendari escolar ja que l'acostaria al que tenen països de l'entorn.

Les dues entitats municipalistes creuen que el departament d'Ernest Maragall "ha de consensuar la proposta amb la comunitat educativa al Consell Escolar", que ahir a la tarda va iniciar les reunions per abordar la iniciativa.

elPeriódico: Maragall proposa que les empreses facilitin que els treballadors facin vacances al febrer

Lo Rogle de Josep M.: Canvis al calendari escolar?

El vídeo de 'Xirinacs al Palau' ja pot veure's per Internet

El vídeo resum de 'Xirinacs al Palau', l'emotiu acte multitudinari que va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el passat mes d'octubre per recordar al desaparegut catalanista Lluís Maria Xirinacs ja pot consultar-se a Internet. TV3 ha penjat el resum de l'esdeveniment a la xarxa, de manera que ja es poden veure els millors moments d'aquella nit màgica, que va comptar amb la participació de periodistes com Antoni Bassas i Miquel Calçada, així com d'Alfons López Tena, Isabel-Clara Simó i nombres personalitats dels Països Catalans, així com amb actuacions musicals d'Obrint Pas, Aramateix o Maria del Mar Bonet.

La Generalitat homenatjarà els exiliats republicans en el 70è aniversari de la derrota en la Guerra Civil

El Memorial Democràtic de la Generalitat ha preparat nombrosos actes per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà. Aquesta programació ocuparà tot l'any 2009 i inclou la senyalització de 30 punts de rutes de l'exili en 17 pobles l'Empordà, a més d'homenatges, exposicions, i altres activitats commemoratives. Entre les actuacions programades, cal destacar els homenatges als exiliats catalans amb el concert Músiques per a l'Exili, amb Maria del Mar Bonet, Guillamino i Kepa Junkera. A més també es farà aquest reconeixement amb el viatge simbòlic d'un Tren de l'Exili, que refarà el trajecte que fa 70 anys van fer milers d'exiliats sortint de Barcelona cap a Portbou per travessar la frontera. El 5 de febrer de 1939 els soldats republicans van poder passar la frontera, després que se'ls obligués a entregar les armes. El mateix dia, travessaven la frontera el president de la II República Manuel Azaña, el de la Generalitat, Lluís Companys, el del govern basc, José Antonio de Aguirre, i el president del govern espanyol, Juan Negrín, i Diego Martínez Barrio, president de les Corts. Des de finals de gener fins al 10 de febrer de 1939, quan la Guerra Civil acabava a Catalunya, van travessar la frontera francesa entre 400.000 i 500.000 republicans espanyols. Uns 180.000 eren soldats i prop de 140.000, dones i nens. El Memorial Democràtic també ha presentat un web que recull tots els actes que s'organitzen arreu de Catalunya per commemorar l'exili. A més, s'hi poden escoltar diversos testimonis de l'exili: sobre els primers dies de la retirada, la vida quotidiana als camps francesos, el retorn, entre d'altres. Memorial Democràtic: Exili 39

El Parlament basc hissa la bandera espanyola obligat pel Suprem

La bandera espanyola oneja des d'aquest dijous davant la porta d'entrada del Parlament d'Euskadi, en resposta a una sentència del Tribunal Suprem que obliga la cambra basca a penjar "de manera permanent" la bandera espanyola a l'exterior i a l'interior de l'edifici. Des d'aquest dijous al migdia, la bandera oneja al costat de la basca i l'europea.

D'aquesta manera, el Parlament basc, actualment dissolt a l'espera de la celebració dels comicis de l'1 de març, compleix la sentència del Suprem, que obligava a tenir la bandera espanyola de forma permanent a l'exterior de l'edifici i en un "lloc preferent" a l'interior de la cambra.

Fins aquest dijous al matí, la seu del Parlament basc no tenia cap estructura exterior per poder hissar les banderes. De fet, només tenia exposades de forma permanent la ikurriña, la bandera espanyola i l'europea, al saló de recepcions

La mesa del Parlament basc, inclosa la seva presidenta, Izaskun Bilbao (PNB), van decidir acatar la sentència, en contra de l'opinió de la Junta de Portaveus, en la que el representant del PNB, Joseba Egibar, va votar a favor de que la Mesa reconsiderés la seva decisió de desestimar una proposta d'EA per no instal·lar la bandera espanyola.

Susanne Georgi representarà Andorra a Eurovisió

Ara guanyarem!!*!! Susanne Georgi representarà Andorra al festival d'Eurovisió, que es farà el mes de maig a Moscou. Georgi va ser la candidata més votada ahir al vespre pel públic andorrà de l'últim programa 'Passaport a Moscou'. La cançó 'La teva decisió', va obtenir més vots que no les que defensaven els altres candidats, Lluís Cartes i Mar Capdevila. Georgi, nascuda a Dinamarca, fa tretze anys que està a Andorra la Vella.