Els de Guardiola han controlat el partit des de l'inici, sense deixar que els de Hiddink pràcticament creuessin el mig del camp en els primers 40 minuts. Els blaugrana tocaven en defensa i buscaven el gol amb xuts des de la frontal. Iniesta, Henry, Eto'o, Xavi o Alves ho han intentat, però l'opció més clara l'ha tingut Drogba.
Una mala passada de Márquez a Valdés l'ha aprofitat el davanter ivorià per provar-ho dues vegades. El porter blaugrana ha tornat a estar providencial i ha evitat el gol dels anglesos amb dues aturades de molt mèrit.
A la represa, la primera mala notícia. Márquez s'ha fet mal al menisc i sembla que diu adéu a la temporada. Però ha entrat Puyol i el Barça s'ha refet. Primer ho ha provat Ballack, però de seguida Eto'o ha fet lluir Cech en un u contra u.
Ja en el temps afegit Bojan i Hleb han pogut anotar, però no han estat encertats.
Una altra mala notícia és que el capità Puyol ha vist una targeta groga que no li permetrà jugar a Londres.
Ara, el Barça ha d'aparcar la Lliga de Campions i centrar-se en la lliga, perquè ja sabeu on anem aquest dissabte.
elPeriódico: El Barça no pot enderrocar el mur del Chelsea i perd Márquez i Puyol per a la cita de Londres
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha avisat aquest dimarts el PSC que si s'arriba a un mal acord de finançament Esquerra 's'ho plantejaria tot', ja sigui 'sortir del Govern' o forçar la convocatòria d'eleccions. Aquest mateix dilluns Carod havia descartat aquesta possibilitat que qualificava d''acte de covardia' argumentant que si això succeïa Esquerra no tornaria a entrar al Govern en tota una generació ja que 'ningú tindria interès en pactar amb una formació que abandona el Govern quan hi ha dificultats'. El líder dels republicans ha afirmat que si no s'aprova el finançament, el Parlament ha d'aprovar el model que defensa i tornar-lo a presentar a Madrid. 'Aquí hi ha d'haver el compromís de tots els partits catalans inclòs el PSC', ha assenyalat.
Denuncia retards en la construcció de noves escoles i instituts
El Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, ha explicat que les queixes relaten problemes de saturació de l'oferta educativa o de manca de provisió suficient de places. Aquesta situació ha provocat l'assignació de places a alumnes fora de les seves zones d'influència o a escoles allunyades dels domicilis familiars, i ampliacions de ràtios, de grups i de centres un cop acabada la preinscripció. En la segona compareixença al Parlament per explicar l'Informe 2008, ha dit que també hi ha retards en l'inici de les obres de construcció de nous centres, o de rehabilitació i manteniment dels antics, de totes les escoles i els instituts provisionals que estan en aularis prefabricats.
La Plataforma en Defensa de l'Ensenyament Públic ha qualificat d''èxit rotund' el seguiment de la vaga convocada per aquest dimarts al País Valencià contra la política educatiuva del conseller Alejandro Font de Mora. Des de la Plataforma situen el seguiment en un 70% de professors i 90% d'alumnes, mentre que la conselleria d'Educació rebaixa les xifres fins al 21% de docents (dades del 53% dels centres), sense oferir dades del seguiment entre l'alumnat. La Plataforma assegura que és una 'vaga de la societat' contra la política 'nefasta' del PP que arriba després de mesos intentant negociar amb el conseller sense arribar a resoldre res. Per aquest vespre hi ha convocades més mobilitzacions a les 19 h davant el Palau de la Generalitat a València i davant el Servei Territorial a Alacant i Castelló.
"Nova imposició de la bandera", segons l'esquerra abertzale
La bandera espanyola oneja a la Casa de Juntes de Gernika en compliment d'una sentència del Tribunal Suprem que exigeix la presència d'aquest símbol espanyol en edificis públics.
Segons han indicat fonts de les Juntes Generals, la bandera d'Espanya va ser col·locada el diumenge passat a l'entrada del recinte que acota la seu foral a Gernika junt a les banderes biscaïna, basca i europea. La bandera estatal oneja també a la seu de les Juntes de Biscaia a Bilbao des del passat 20 d'abril i al Parlament Basc des del 5 de febrer, així com a l'Ajuntament de Bilbao i a l'Acaèmia de l'Ertzaintza a Arkaute.
L'esquerra abertzale ha criticat que s'hagi hissat la bandera espanyola i ha retret al PNB que hagi "acatat" el que al seu parer és "un clar atac al dret a decidir" del poble basc. Per mitjà d'un comunicat, l'esquerra abertzale ha subratllat el fet que la bandera es col·loquès precisament el 26 de abril, és a dir, "en el 72 aniversari del bombardeig de Gernika".
Viquipèdia: Bombardeig de Guernica
Un centenar de polítics i empresaris del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre van reunir-se ahir al Palau del Castellà de Gandesa per reclamar al Ministeri de Foment que l'autovia A-68, que connectarà el nord-est de l'Estat amb el litoral mediterrani, segueixi el traçat de l'N-420 a partir de Gandesa fins a arribar a Tarragona. Les quatre cambres de comerç de la demarcació, quaranta ajuntaments, vuit consells comarcals, catorze patronals i els sindicats van signar un manifest que s'enviarà a Foment i que pretén contrarestar la pressió que s'ha fet des dels governs aragonès i valencià perquè l'A-68 acabe a Vinaròs (Baix Maestrat). El secretari per a la Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, va ser a l'acte i va garantir el suport de la Generalitat en la reivindicació.
Hi ha notícies que són tan sorprenents que no t'esperes veure-les en lletra petita, en llocs que passen sovint desapercebuts. Una d'elles ens afecta del tot: diu que Creu Roja distribuirà 3.801 tones de menjar a Catalunya, procedent del Programa d'Aliments dels excedents de la UE. Sembla que la UE ha comptabilitzat 86.700 persones en "situació de vulnerabilitat", és a dir, que passen gana, a Catalunya. Algú ens hauria d'explicar per què, per més retòrica de crisi que s'utilitzi. També ens haurien d'explicar per què aquesta crisi ha atacat de manera tan contundent Catalunya, tan treballadora, per sobre de totes les autonomies de l'Estat. I algú encara ens hauria de dir per què, si l'Estat es queda 3.000 euros meus, i de cada ciutadà de Catalunya, cada any, ara hem de tenir un ajut semblant al que es dóna a les zones en guerra o que acaben de sofrir una catàstrofe. I algú, a sobre, ens hauria d'explicar per què donem les nostres Creus de Sant Jordi a algunes persones que han desitjat que ara estiguem en la pobresa, en detriment de les que sí que han treballat per aquest país.
Em pregunto en què queda allò de la solidaritat. Ens cal l'almoina d'Europa i menjar els seus excedents mentre ens regategen, amb les ungles afilades, una part dels diners amb què contribuïm a luxosos aeroports i al funcionament de ministeris inoperants. També em pregunto quina part de responsabilitat tenen els nostres empresaris, especialment els de la construcció, perquè res no passa perquè sí, i quan algú exigirà respostes als qui han abusat del seu càrrec i han donat llicències alegrement o crèdits de risc als amiguets. En definitiva: em pregunto per què som pobres i a sobre munyits com vaques lleteres.
20 minutos: Distribueixen 3.800 tones d'aliments a 85.000 pobres a Catalunya
El candidat d'Esquerra al Parlament Europeu, Oriol Junqueras, ha valorat aquest dissabte l'acord entre l'Estat espanyol i el Tribunal Europeu per l'ús del català. Ha assegurat que 'tot i que existeixi un acord entre les dues administracions, no és garantia de l'ús del català a les institucions europees', perquè, segons ha dit, 'l'Estat espanyol incompleix aquest acord al no destinar-hi els recursos suficients, per exemple designant un òrgan que s'ocupi de les traduccions o assumint els costos que suposen'. Junqueras ha argumentat que 'hi ha acords administratius ja firmats a dia d'avui que s'estan incomplint perquè l'Estat no assumeix el seu cost'. Junqueras ha destacat que resta un acord pendent, que 'és el més important': el Parlament Europeu, 'únic organisme democràtic, amb el qual encara no hi ha cap acord firmat per a l'ús de les llengües cooficials de l'estat espanyol'.
L'exconseller de Governació i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha decidit donar-se de baixa del partit 'atès que, segons informacions de la premsa, l'Executiva Nacional d'Esquerra ha aprovat aquest dilluns obrir-li un expedient disciplinari i suspendre'l de militància'. El comunicat que ha emès no dóna cap pista de quines mesures emprendran el conjunt dels militants que li són afins, però fonts de Reagrupament.cat han alertat que 'expedientar Carretero suposa expedientar també unes idees'.
Uriel Bertran 280409 CATr
El secretari general d'ICV, Joan Herrera, s'ha mostrat crític aquest dilluns amb la posició dels seus socis de Govern, ERC i el PSC, en la negociació de la Llei d'educació (LEC) i els ha demanat que plantin CiU. En una roda de premsa a la seu del partit, el dirigent ecosocialista ha criticat l'actitud de CiU i el fet ha posat 'com a línia vermella que les escoles que separen nens i nenes que majoritàriament que són de l'Opus Dei continuin rebent recursos'. Acte seguit, ha dit que no entén la posició dels socialistes i dels republicans i espera que hi hagi 'un canvi d'actitud'. El PSC i ERC han arribat a un preacord amb CiU que deixaria de banda ICV per aprovar la LEC. El conseller d'Educació, eMaragall, va instar divendres els ecosocialistes a sumar-se a l'acord.
El cantant Lluís Llach es va declarar ahir, obertament, independentista. Després d'anys i cançons d'insinuar-ho, preguntat sobre com veia la situació actual del país en una conferència a Igualada, va dir: 'L'única sortida que hi veig és la independència'. Llach va traçar un paral·lelisme entre ell mateix i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, del qui va dir que, després d'anys de mirar de fer pedagogia, va arribar un moment en què es va declarar partidari de la independència. 'Tinc 60 anys, només me'n queden 10 per a veure resultats', va exposar.
Malgrat confessar-se de tradició àcrata i de reconèixer que es mira les estructures estatals amb certa prevenció, Llach opina que, si Catalunya vol continuar existint, ja no té espai dins l'Estat espanyol, sinó que se n'ha de construir un de propi. Creu que la transició va ser una magnífica oportunitat, la primera en un grapat d'anys, perquè els diferents pobles de l'estat compartissin un projecte ibèric comú, però l'oportunitat s'ha malbaratat. Alhora, va acompanyar la seva confessió com a independentista amb una certa disculpa per haver arribat tard a aquesta conclusió.
Va criticar també el conjunt de la classe política actual, a qui considera incapaç de reconduir la situació de Catalunya, però va dir que renunciava a entrar en política ('sóc massa primari', va etzibar). Tot amb tot, no va tancar la porta a col·laborar en nous projectes que consideri positius per al país. Així mateix, es va lamentar que, en la seva joventut, podia acusar els partits socialdemòcrates de 'reformistes', mentre que ara 'ja no serveixen ni per a reformar, com a molt per a gestionar'.
L'àmbit polític del Tercer Congrés Catalanista ha publicat les ponències de Ferran Requejo, Jordi Muñoz i Ferran Sàez, on s'analitza quines són les possibles sortides a la situació actual per aconseguir un Estat propi per a Catalunya. La ponència de Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, explora la viabilitat del federalisme dins de la Constitució espanyola. La ponència de Jordi Muñoz, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, està centrada en els conceptes del dret de decidir, el dret d'autodeterminació i els drets democràtics. I finalment, Ferran Sàez, Doctor en filosofia i professor de la Universitat Ramon Llull, hi escriu sobre l'objecte i el subjecte de la independència. D'aquesta manera es pretén aportar línies de treball i reflexió de cara al futur un cop el Congrés ha fet balanç dels trenta anys d'autonomia.
El candidat d'Esquerra a les europees, Oriol Junqueras, ha denunciat que el govern espanyol "ha donat 9.000 milions d'euros a la Caixa de Castella la Manxa" mentre que 'l'oferta de millora del finançament per a Catalunya és fins el moment de 1.400". Pel que fa a la sortida del membre del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Jaume Renyer, Junqueras ha preferit que aquesta qüestió "la valorin els òrgans del partit". Tot i així, ha apuntat que "sempre sap greu que algú que ha compartit un tram del viatge amb tu ho deixi", però a la vegada ha mostrat la seva confiança que "tots plegats serem capaços de continuar compartint el viatge" tant des de dins com des de fora d'ERC.
Junqueras ha abordat el tema de la crisi econòmica, destacant les dades "descomunals" de l'atur en el conjunt dels Països Catalans. Ha posat l'exemple de les Illes Balears, on les persones sense feina superen ja el 20% de la població activa, i on el dèficit fiscal ja suposa el 14% del seu Producte Interior Brut (PIB) anual. "Els ciutadans de les illes estan regalant cada any l'equivalent d'un Pla Obama de l'estat espanyol", ha comentat el candidat d'ERC. A més, considera remarcable que comunitats autònomes amb més competències fiscals, així com "mecanismes polítics i econòmics", tenen unes taxes d'atur inferiors. És el cas del País Basc, Navarra, i en tercer lloc, Madrid.
"Som lleials al partit i ho continuarem sent encara que ens convidin a marxar tantes vegades com vulguin. Ha costat molt, fer aquest partit, i treballarem des de dins pel canvi que propugnem", Amb aquesta claredat, el corrent crític Esquerra Independentista, ha respost a la direcció d'ERC, que en conèixer la decisió de Jaume Renyer de deixar el partit s'ha preguntat si el seu posicionament és majoritari dins el moviment crític liderat per Uriel Bertran.
EI ha dit que desconeixia les intencions de Renyer. "Ho hem sabut avui, però en tot cas, és la conseqüència d'una reflexió que va iniciar després del Congrés d'ERC. La respectem, però no la compartim en absolut. És una decisió estrictament individual, no té més importància".
El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat paciència als catalans en la recta final de la negociació del nou model de finançament. Calen, ha dit, uns quants dies més de discussió i de feina dura per a assolir un acord que, ha assegurat, 'complirà l'estatut i no caurà en els errors del passat'. També ha dit que CiU tenia una actitud poc patriota, perquè prova d'entrebancar les negociacions, però que ell continuaria amb la mà estesa.
'No farem ni un pas enrere', ha recalcat, després dels contactes d'aquesta setmana amb representants del govern espanyol sobre finançament, bo i comminant a passar de les paraules als fets.
L'arribada del PSE de bracet del PP a Ajuria Enea tindrà conseqüències ràpides i visibles en un camp que, aparentment, no hauria de ser matèria de tractament urgent. Es tracta dels mapes que utilitza ETB, la televisió pública basca, en les seves informacions meteorològiques. Segons els acords que possibilitaran l'elecció de Patxi López com a nou lehendakari es durà a terme una "reforma profunda" de les ràdios i televisions públiques del País Basc en la qual en destaca la intenció de fer desaparèixer el concepte Euskal Herria, cosa que portarà a una modificació dels continguts informatius. Una de les conseqüències en serà, precisament, la dels mapes del temps, on no hi podran aparèixer aquells territoris bascòfons que no formen part de l'actual Comunitat Autònoma Basca.
Aquesta qüestió ha portat a reclamar alguns polítics catalans a fer el mateix als mapes meteorològics de Televisió de Catalunya on, després de la informació del Principat i abans de la informació del continent europeu, s'informa del temps de la resta de territoris dels Països Catalans. Així, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va assegurar en conèixer-se l'acord PSE-PP, que es mostrava partidari d'un de similar a Catalunya que portaria a eradicar el que va anomenar “el mapa de l'imperi dels Països Catalans”.
Tomàs Molina és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya i defensor de l'estat actual de coses: “Fem pronòstics per a Catalunya i també per al País Valencià i les Illes Balears perquè és l'àrea natural nostra”, assegura, al temps que assenyala que en tots aquests territoris Televisió de Catalunya “disposa d'observadors que ens passen dades i a més hi tenim audiència, tot i que al País Valencià cada cop menys, a causa del tancament de repetidors".
El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí invertirà 14,6 milions en tres projectes de millora de l'estat ecològic dels rius de la conca de l'Ebre. Aquestes actuacions es duran a terme a les nou comunitats autònomes que configuren la conca i tenen l'objectiu de recuperar el dinamisme i la capacitat de l'Ebre i els seus afluents, amb la mínima afectació en l'hàbitat aquàtic i de ribera. La inversió al tram baix de l'Ebre –Saragossa, Osca, Terol i les comarques lleidatanes, tarragonines i castellonenques– serà de 5 milions d'euros. Les obres s'executaran aquest 2009, ja que el ministeri ho considera «urgent».
Tres minuts d'una pájara extraordinària de tan inusual han interromput la ratxa de victòries del Barça, però una aparició d'Henry ha permès salvar un punt quan els blaugranes s'encaminaven cap a la quarta derrota de la Lliga. L'ajustat empat dels blaugranes ha adquirit un enorme valor: aquesta nit se'n van a dormir més lluny del Madrid --a set--, que ara ha de guanyar a Sevilla per alimentar el somni de revalidar el títol. El gol del francès, a més, assegura que el Barça mantindrà el liderat després de la visita de dissabte que ve al Bernabéu. I això suposant que perdés, és clar.
Henry ha restituit el puntet que mereixia l'equip, que s'ha passat mig partit frenat per una monumental pájara d'una apagada mental quan faltava poc per al descans. Amb el partit controlat, disfrutant d'un golàs de Leo Messi, que ha traçat una bella paret amb Iniesta, el Barça ha encaixat dos gols en un moment que han entelat una convincent actuació en la sortida més difícil que els quedava de campionat, Bernabéu a part. No ha estat el dia dels porters, perquè Valdés i César haurien pogut fer alguna cosa més en les seves intervencions.
Si un estranger s'hagués perdut aquesta nit a Mestalla hauria pensat que l'equip local era el Barça pel domini i el control exercits. Succeeix sempre en aquesta Lliga, en tots els camps, per l'actitud jeràrquica que mostra a la gespa. I València no ha estat una excepció per més que hagués recuperat les seves millors virtuts i disfrutés de la seva millor ratxa. L'onze d'Unai Emery ha jugat a veure-les venir, atrinxerat al darrere i a l'espera de sortir disparat al contraatac.
Agafat a Villa, perdut entre Puyol i Piqué, però molestant com només ell sap fer-ho, creant una infinitat de dubtes. S'ha passat mig partit en fora de joc, i l'altre mig movent-se entre línies per oferir una sortida als seus companys. Els centrals mai han sabut si quedar-se enrere o sortir de la zona per frenar-lo. Han acabat per quedar-se, estirant massa l'equip i propiciant nombrosos forats.
L'estratègia defensiva local ha anat bé perquè s'ha trobat de sobte amb els dos gols i el vent a favor a l'arribar als vestidors. Llavors han desaparegut els aplegapilotes. Amb el 0-1, fins a tres pilotes han tirat a la gespa perquè Valdés tragués ràpid; després del descans no hi havia nens ni pilotes. També el rellotge corria en benefici del València. Muñiz ni tan sols ha mirat César per castigar les seves pèrdues de temps amb el mateix zel amb què ha amonestat Valdés en el primer temps.
Però ni els aplegapilotes ni l'àrbitre han estat els principals enemics del Barça, sinó la constància local a córrer i pressionar, frenant de qualsevol manera la construcció del joc blaugrana. La zona ampla ha estat un passadís amb 20 jugadors d'una banda a l'altra regalant-se la pilota amb els seus errors. Xavi i Iniesta mai han tingut un descans per pensar, Messi no ha pogut córrer sense que dos adversaris li caiguessin a sobre, ni Etoo ha pogut rematar excepte en una escapada que se li ha presentat al primer minut.
Desnaturalitzat, cada vegada menys dominador i intimidant, Guardiola ha intentat que l'equip recuperés la forma substituint Keita per Henry i endarrerint Iniesta a l'interior esquerre. Xavi demanava a crits una ajuda per arribar a l'àrea valenciana amb una mica de criteri, perquè Messi arrenqués més a prop de la porteria, perquè Etoo pogués tenir una pilota, perquè Henry donés una mica de profunditat.
Era qüestió de recuperar les sensacions del primer temps, en què semblava que Mestalla seria una etapa més triomfal, amb un València espantat. Encara que l'equip no disfrutés del cabal habitual d'ocasions de gol que sap crear. La defensa ha estat un sac de nervis en tot moment i el Barça no ha pogut explotar aquesta circumstància perquè entre Baraja i Marchena han frenat abans els blaugranes. A la seva manera, que no és cap altra que la força bruta i l'experiència de saber pegar sense que es noti molt. Tots dos han estat amonestats i ja no han tingut forces per aguantar l'última embranzida blaugrana que s'ha consumat amb el gol d'Henry a porta buida. Un puntet que és un gran punt. Aquesta nit ha servit perquè el Barça segueixi sumant sense parar.
FOTOGALERIA SPORT: les millors imatges del partit
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reiterat un cop més la posició de fermesa del partit davant l'Estat espanyol pel que fa a la negociació del nou model de finançament. Puigcercós considera insuficient la xifra de 8.000 milions d'euros reiterada per la ministra d'Economia, Elena Salgado, i li ha advertit que els republicans no estan disposats a acceptar l''almoina' de l'Estat 'una vegada més'. Puigcercós ha insistit en la importància de la bilateralitat de les negociacions i ha instat els seus socis de Govern a plantar-se davant el Consell de Política Fiscal i Financera si l'Estat no modifica radicalment la seva proposta en xifra i model.
Puigcercós ha intervingut davant una representació d'alcaldes i regidors republicans que s'han reunit aquest dissabte a la seu nacional del partit, a Barcelona. El líder d'Esquerra ha centrat el seu discurs al voltant del finançament local per part de l'Estat espanyol, que aporta als ajuntaments una 'misèrrima' quantitat de diners que, segons el líder d'ERC, no són cap regal, sinó una quantitat que Catalunya és cobra 'del que se li deu'. 'Ningú no ens regala res', ha repetit insistentment.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) denuncia que el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) i la proposta de finançament del govern espanyol són totalment insuficients per eixugar el dèficit fiscal que pateixen els Països Catalans. Així ho han volgut expressar gràficament amb aquesta imatge en què s'atribueixen les inversions del FEIL a l'espoli fiscal català. A més, destaquen que el dèficit fiscal costa a cada català 2.622 euros, mentre que el Pla Obama ha costat a cada americà 2.339 euros. Els republicans afirmen: 'Cada any financem un Pla Obama a canvi de res'.
Jaume Renyer ha anunciat aquest vespre a través del seu bloc que es dona de baixa com a militant en actiu d'Esquerra Republicana. Renyer va formar tàndem amb Uriel Bertran al capdavant d'Esquerra Independentista en les eleccions internes i va proposar després la unificació dels sectors crítics amb Reagrupament. Abans havia estat un dels homes de confiança de Carod Rovira, a qui va acompanyar en la famosa entrevista amb ETA a Perpinyà.
En el seu apunt Renyer expressa el seu acord amb l'article publicat la setmana passada per Joan Carretero on reclamava la creació d'una candidatura independentista transversal. Renyer hi diu també que "simplement exposo el meu convenciment personal de que dins a ERC no hi ha res a fer mentre es mantingui la línia marcada pel tàndem Carod-Puigcercós."
El 25 d'abril de 1707 la batalla d'Almansa va condemnar a mort el Regne de València. La derrota dels austriacistes, batuts per les tropes de Felip V, va implicar la pèrdua de les llibertats de tot el país (el 1714 al Principat i el 1715 a Mallorca). Enguany, per commemorar el 302 aniversari de la batalla, aquest cap de setmana se'n farà a Almansa mateix una recreació força interessant i grups nacionalistes d'esquerra es manifestaran.
En la recreació, hi participaran l'Associació Napoleònica Valenciana i grups del Principat, Aragó, França, la Gran Bretanya i Itàlia. En conjunt, més de tres-cents individus uniformats i amb armes d'època participaran en les dues recreacions de la batalla que es faran el cap de setmana (dissabte a les 18.30 i diumenge a les 13.15). La iniciativa, que també inclou exposicions fotogràfiques i molts concerts, és organitzada per l'Associació Cultural 1707 Almansa Històrica, nascuda l'estiu del 2005 per a impulsar la commemoració del tercer centenari de la batalla, el 2007. Hi col·laboren l'Ajuntament d'Almansa, la Junta de Castella-la Manxa i la Generalitat Valenciana.
Ha començat la manifestació a València per commemorar el 25 d’abril, que s’emmarca dins la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'. L’organització ha xifrat en cinc mil el nombre de participants. En acabar la manifestació, que recorrerà els principals carrers de la ciutat, es farà una acte polític a la plaça dels Furs. Un entre tants, Voltor i Skafeinats actuaran a partir de les 22.30 a la plaça Viriato, al barri de Velluters.
Muixeranga d'Algemesí
A l'acte polític intervindran Empar Salvador, presidenta del Fòrum per la Memòria; Enric Tàrrega, historiador anti-feixista i activista cultural; i Pasqual Soriano, militant revolucionari i activista social. Gonçal Bravo, sindicalista i militant de l'esquerra independentista, tancarà l'acte en nom de la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència'.
Les organitzacions que integren la campanya '300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència' són: CAJEI, Endavant, Maulets, SEPC, Alerta Solidària i COS. La manifestació, tanmateix, ha rebut el suport de més d'un centenar d'organitzacions, entitats, col·lectius, associacions culturals, ateneus i casals de tot el país.
També hi han volgut donar suport diversos regidors d'arreu dels Països Catalans, els quals han signat un manifest en què es recorda 'la pèrdua dels furs i les institucions diferenciades i la incorporació total i forçada de la major part dels nostres territoris al projecte borbònic espanyol.'
VilaWeb: Cinc mil persones participen a la manifestació de la diada del 25 d'abril a València
Al Tall presenta avui, al Centre Cultural d'Almussafes, l'espectacle 'Vergonya, cavallers, vergonya'. El repertori se centra en el 'Llibre dels Feits' de Jaume I, de qui enguany se celebra el vuit-cents aniversari del naixement. En reivindiquen, més que la figura, l'obra i 'carreguen' contra els qui li fan 'homenatges lleugers', ha dit Vicent Torrent. El concert començarà a les 22.30. El disc serà a les botigues d'aquí a pocs dies.
Al Tall - Vergonya cavallers, vergonya 120709 CATr
Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno i Maribel Crespo, que integren la formació habitual d’Al Tall, s'acompanyaran, en aquest espectacle, per Tomeu Penya (Balears) i Jan Maria Carlotti(Provença).
Si bé l'any 1979 Al Tall va fer una cantada sobre la guerra de successió i la batalla d'Almansa que va titular 'Quan el mal ve d'Almansa', ara el grup valencià narra uns altres fets anteriors. En efecte, el nom de l'espectacle ('Vergonya, cavallers, vergonya') fa referència a unes paraules que es recullen al 'Llibre dels Feits'. Foren pronunciades per Jaume I en veure que els seus cavallers no gosaven avançar a la batalla de Portopí, durant la conquesta de Mallorca. Amb aquest crit els exigia, doncs, dignitat. Val a dir, però, que el que canta Al Tall no són fragments extrets del llibre de Jaume I, si no que en fan la seva pròpia interpretació.
'Per als qui estimem el país, resulta molest veure els homenatges que se li reten a Jaume I. Molts polítics i col·lectius que no n'aprecien l'obra (ni s'estimen el país) intenten convertir-lo en una figura del folklore local'. Aquests homenatges, que no agraden gens als components d'Al Tall, els han dut a fer el seu propi homenatge a Jaume I. 'El rei, des de la tomba, escolta els homenatges que se li fan i s'esgarrifa' i diu: Per ofrenar noves glòries a Espanya és la primera cosa que us entenc. Com pot ser, poble meu, que amb tal 'patranya', del vostre destructor vos defenseu'.
Durant la cantata el rei proclama el seu testament polític i diu: 'Jo no sóc espanyol, ni sóc francès, sóc aquell que en altre temps governava, conegut pel nom de Jaume I. Ara no sóc ningú, sóc la meua obra...'. I acaba dient: 'El vostre futur des de mi arranca.''Vergonya, cavallers, vergonya' tracta més sobre l'obra de Jaume I que no sobre el personatge mateix, segons Vicent Torrent. De fet, les cançons que s'hi inclouen parteixen de la pregunta: 'Què es va perdre a Almansa?' La resposta d'Al Tall és: 'Es va perdre l'obra de Jaume I.'
La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, ha anunciat avui que d’aquí uns dies l’executiu aprovarà un decret que permetrà a moltes dones que treballen a casa poder accedir a un lloc de treball perquè es reconeixerà la seva experiència mitjançant una titulació professional. Fernández de la Vega ha fet aquest anunci en la intervenció en el IV Congrés Africà de Dones Emprenedores, que se celebra a Egipte.
De la Vega considera que la mesura pot beneficiar mig milió de dones a l'estat espanyol, que podran accedir als llocs de treball que crearan la llei de la dependència i l'educació infantil de 0 a 3 anys. També ha dit que el govern espanyol vol que la feina que han fet les dones a la llar es converteixi ara en una porta d'accés al món professional i al mercat laboral.
Serà qüestió d'anar al tanto!!! Si ho fem tan bé, potser encara ens tocarà portar dos cases i anar al jornal. Si és que estos sociates...!!*!!
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
Puyal 280409
Una mala passada de Márquez a Valdés l'ha aprofitat el davanter ivorià per provar-ho dues vegades. El porter blaugrana ha tornat a estar providencial i ha evitat el gol dels anglesos amb dues aturades de molt mèrit.
A la represa, la primera mala notícia. Márquez s'ha fet mal al menisc i sembla que diu adéu a la temporada. Però ha entrat Puyol i el Barça s'ha refet. Primer ho ha provat Ballack, però de seguida Eto'o ha fet lluir Cech en un u contra u.
Ja en el temps afegit Bojan i Hleb han pogut anotar, però no han estat encertats.
Una altra mala notícia és que el capità Puyol ha vist una targeta groga que no li permetrà jugar a Londres.
Ara, el Barça ha d'aparcar la Lliga de Campions i centrar-se en la lliga, perquè ja sabeu on anem aquest dissabte.
elPeriódico: El Barça no pot enderrocar el mur del Chelsea i perd Márquez i Puyol per a la cita de Londres
