Milers de manifestants proclamen avui que 'Ja n'hi ha prou!' de PP

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb el suport de dotze sindicats i associacions més, ha convocat avui a les sis de la vesprada la tradicional manifestació en motiu de la Diada del País Valencià que es commemora demà, 25 d'Abril. El lema escollit enguany és un clar Ja n'hi ha prou!, entonat contra els abusos urbanístics al Cabanyal, els abusos polítics comesos en el marc del 'cas Gürtel', els abusos contra el sistema educatiu comesos pel conseller Alejandro Font de Mora, els abusos contra TV3... Entitats i manifestants reclamaran, ras i curt, 'un canvi de rumb polític'. VilaWeb: La manifestació del 25 d'abril reclama un canvi de rumb polític

Un dirigent del PSC de Barcelona qualifica Samaranch de 'nazi oportunista'

El PSC, com la majoria de partits, va elogiar la tasca de Juan Antonio Samaranch quan aquest es va morir dimecres passat i va dir que no trobava cap inconvenient que la capella ardent s'instal·lés a la Generalitat. Però a Enric Llorens, el primer secretari del PSC a les Corts, li va fer fàstic, tal com explica en el seu bloc. En aquest apunt Llorens qualifica Samaranch de 'nazi oportunista', i recorda que lluïa una creu gammada quan anava al col·legi alemany de Barcelona.

Llorens ho explica: Resulta que el meu pare i el Samaranch van anar junts a escola, al col·legi alemany de Barcelona. Un bon dia al pare li va cridar l’atenció una insígnia que el Juan Antonio duia a la solapa, era una creu gamada! Al preguntar-li perquè la duia, el Samaranch li va dir que allò ( el nazisme) era el futur i que sempre s’havia d’estar amb els guanyadors…'

Homenatge al meu pare: Samaranch nazi! (Enric Llorens)

Avui: El primer secretari del PSC a Les Corts titlla Samaranch de "nazi" i el PP demana que el cessin

Puigcercós recorda que Samaranch va actuar com un 'espanyol enemic de Catalunya' impedint un comitè olímpic català

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha assegurat aquest divendres que qui va ser president del Comitè Olímpic Intercional (COI), Joan Antoni Samaranch, que va morir el passat dimecres als 89 anys, va 'impedir que Catalunya pogués tenir un comitè olímpic' a partir d'una reforma del COI. 'Crec que Samaranch va actuar com un espanyol enemic de Catalunya, i no com un català responsable', ha assegurat Puigcercós, després dels funerals que van tenir lloc aquest dijous. Puigcercós ha recordat el passat franquista de Samaranch, com també ho ha fet el secretari general d'ICV, Joan Herrera, que, a més ha remarcat que 'no en va renegar'.

Avui: Puigcercós critica Samaranch per haver fet negoci amb el franquisme

Avui: Hereu diu que "Barcelona sabrà honorar la memòria de Samaranch", i ho farà "com sempre, a través d'algun espai públic"

Benach fa una crida a combatre 'el drac que representen el TC i el govern espanyol'

El president del Parlament, Ernest Benach, ha fet avui una crida la unitat catalana per combatre al 'drac' que representen el Tribunal Constitucional i el govern espanyol. Ho ha dit des del Palau de Pedralbes de Barcelona, on s'ha fet la recepció del president de la Generalitat a les personalitats polítiques i de la societat civil. Aquesta recepció se celebra enguany amb la sentència i la renovació del TC de teló de fons.

El fet que no hi hagi res decidit al cap de més de tres anys i mig de deliberacions dels magistrats del tribunal ha encès les crítiques dels partits polítics catalans sobre la legitimitat que pugui tenir una imprevisible sentència. La negativa del PP i del govern espanyol del PSOE a renovar els membres que tenen el mandat caducat ha mogut els grups del parlament a mirar de presentar una iniciativa de reprovació contra aquests magistrats.

Carod introdueix un vers sobre la sentència del TC en la lectura de 'La Sardana' de Joan Maragall

Carod-Rovira 230410 COMr

El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha permès aquest divendres una llicència literària per donar context polític al poema La Sardana de Joan Maragall.

Durant la lectura de textos literaris d'homenatge al lector que s'ha fet aquest Sant Jordi a la plaça Sant Jaume de Barcelona, en la darrera de les estrofes del poema de Maragall, Carod ha llegit: "No és la dansa lasciva, la innoble,/ els uns parells d'altres desaparellant:/ és la dansa sencera d'un poble / que estima i avança donant-se les mans", els primers quatre versos de l'estrofa. I ha afegit de collita pròpia: "Per damunt d'entrebancs i sentències constitucionals".

A més de Carod, a la lectura de textos literaris també hi han participat el president José Montilla i el conseller Joan Manuel Tresserras.

Lluis Gavaldà: 'És bonic començar una gira marcada per aquest miracle que són les consultes independentistes'

Els Pets comencen aquest divendres una nova gira marcada per la diada de Sant Jordi i per les consultes independentistes. El cantant del grup de Constantí, Lluís Gavaldà, ha mostrat el seu entusiasme que l'inici de la gira del disc 'Fràgil' estigui marcat per aquest 'miracle' que són les consultes independentistes que se celebraran el proper diumenge. L'inici de gira dels Pets és en l'acte central de campanya de les consultes independentistes de l'Alt Empordà, a Castelló d'Empúries. En aquest sentit, Gavaldà ha animat a tots el catalans a votar ja que segons ha dit 'ja toca que siguem nosaltres qui decidim el nostre futur'.

L'actriu de cine porno Maria Lapiedra vota 'sí' a la independència a Mollerussa

L'actriu mollerussenca de cinema eròtic Maria Pasqual, coneguda artísticament com a Maria Lapiedra, ha votat de forma anticipada que sí a la independència de Catalunya en la consulta sobiranista que s'organitza a diferents municipis del país aquest 25 d'abril. Lapiedra, que ja va anunciar la setmana passada el seu suport a la consulta i en concret a la Plataforma Mollerussa Decideix, ha revelat el contingut del seu vot tot just després d'efectuar-lo. Així mateix, l'actriu eròtica ha aprofitat la visita a la seu de la Plataforma per fer campanya a favor del vot i ha instat a tots els majors de 16 anys a anar a les urnes el pròxim diumenge.

Preguntada per la imatge que dóna sobre aquest posicionament catalanista i independentista a Madrid i dins el gremi del seu ofici, Lapiedra ha contestat que no està ben vist, però que a ella li agrada defensar el que creu. En aquest sentit ha recordat que es va llicenciar en Filologia Catalana i que va fer el treball de recerca sobre la independència de Catalunya.

Els responsables de la Plataforma Mollerussa Decideix consideren que amb la invitació a votar d'aquesta actriu eròtica del municipi es dóna un senyal de plena normalitat en el procés de realització de les consultes independentistes arreu del país.

El jutge Varela expulsa Falange de la causa contra Garzón

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Luciano Varela ha expulsat la Falange Española y de las JONS de la causa contra el Baltasar Garzón per presumpta prevaricació en la investigació dels crims comesos durant el franquisme. Varela ha expulsat l'organització feixista perquè no havia esmenat els errors formals de l'escrit d'acusació que va presentar contra Garzón. L'altra part de l'acusació, el sindicat ultra-dretà Manos Limpias, va haver de fer uns canvis en l'escrit per poder continuar el procés. Varela considerava que tant la Falange com Manos Limpias incloïen uns paràgrafs que es referien a fets aliens al procediment. En el cas de Falange, Varela observava que l'escrit pel qual aquesta organització demanava vint anys d'inhabilitació per a Garzón 'es podria entendre més aviat com una exposició per al debat ideològic sobre esdeveniments històrics'.

El diari 'Público' ja incorpora el català

... i La Vanguardia, quan? El diari 'Público' compta a partir d'aquest Sant Jordi amb un quadern d'informació especial 'Públic' sobre Catalunya, editat en català. D'aquesta manera, el rotatiu inclourà amb dotze pàgines exclusives per a la secció catalana, amb nom, portada i contraportada pròpies. El delegat del diari a Catalunya, Josep Carles Rius, ha defensat la catalanització relativa del rotatiu com un 'pas coherent' en l'evolució del rotatiu, editat per l'empresa catalana MediaPro.

El primer Sant Jordi de l'era digital?

El llibre digital és una realitat imparable. Els primers dubtes s'han esvaït i al sector editorial pràcticament ja ningú no dubta que cal obrir les portes i apostar per aquest format, que avança en consonància amb la progressiva digitalització quotidiana. Els aparells lectors són encara un escull econòmic, però les prestacions van millorant i es preveu que els preus aniran baixant poc a poc; a més, els títols electrònics són més barats que en el format tradicional. El llibre digital és aquí, i ha vingut per quedar-s'hi. Els anys vinents s'espera una implantació gradual de l'e-book, tot i que el mercat se sustenta en el llibre de paper. El sector no el veu com una amenaça sinó com una oportunitat, i la convivència dels dos formats sembla garantida. Ja és aquí el primer Sant Jordi digital.

La Comissió de la Dignitat denuncia que ni Tarradellas va rebre els honors de Samaranch a la Generalitat

La Comissió de la Dignitat ha reiterat el seu malestar per la ubicació de la capella ardent de Juan Antonio Samaranch al Palau de la Generalitat, uns honors que consideren il·legítims en un dirigent franquista com era el president honorari del COI. Segons el portaveu de la Comissió, Josep Cruanyes, els honors que està rebent Joan Antoni Samaranch per part de tota la classe política catalana són 'una vergonya' pel poble de Catalunya i afegeix que el Govern de Catalunya 'ha perdut els papers'. Fins ara, comenta Cruanyes, a ningú se li ha donat aquest tracte solemne per part de les institucions, 'ni al propi president Tarradellas quan va morir'.

Fins i tot en l'àmbit esportiu, creu, no ha estat un personatge important pel país pels nombrosos 'inconvenients jurídics' que va introduir per evitar que Catalunya pogués competir internacionalment mentre era president del COI. Els Jocs Olímpics De Barcelona 92 no han de fer oblidar, per Josep Cruanyes, la magnitud d'un personatge que 'mai' va donar explicacions al voltant del seu passat falangista i que es va mantenir fidel al règim 'fins al darrer moment'. En el mateix sentit s'expressa el coordinador de la Comissió, Antoni Strubell, que critica un model democràtic en què encara avui es té en consideració el llegat del franquisme: 'És molt trist que el senyor Samaranch sigui honorat al Palau de la Generalitat i encara no s'hagi anul·lat la sentència de mort al president Lluís Companys'.

Strubell parla d'una percepció de la figura històrica de Samaranch completament diferent a Catalunya, respecte a la que es té a l'estranger. Els elogis a la seva figura als rotatius catalans disten molts de l'opinió de la premsa mundial que, explica, 'està recordant moltes de les coses gravíssimes que va fer aquest senyor'.

Strubell recorda no només l'activisme de Samaranch durant el franquisme, sinó també els casos de corrupció en el si del COI que van veure la llum el 1999, i que acabarien amb el propi president del Comitè donant explicacions davant del Congrés dels Estats Units.

Junqueras: 'Samaranch va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida de milers de persones'

La mort de Juan Antonio Samaranch també ha arribat a Brussel·les, però contràriament a l'adulació incondicional feta per la majoria de polítics del Principat al difunt expresident del COI, l'europarlamentari d'ERC, Oriol Junqueras, li ha dedicat paraules més punyents. Per a Junqueras, Samaranch és la demostració 'que gairebé tothom pot fer alguna cosa útil pel país', i ha valorat la complexitat del personatge, que segons ell reflecteix 'les llums i les ombres del segle XX'. A més l'historiador i polític d'Esquerra ha demanat que no s'oblidi que Samaranch 'va col·laborar amb una dictadura que va estroncar la vida, l'esforç i l’esperança de centenars de milers de persones i que, probablement, aquestes persones també haurien estat encantades de contribuir al moviment olímpic internacional’.

Per Junqueras ‘la figura de Samaranch també ens permet intuir on hauríem pogut arribar sense l’horror de la guerra i del franquisme'. 'Sens dubte, hauríem pogut arribar molt més lluny d’on estem ara', rebla l'europarlamentari.

directe.cat: La premsa internacional sí que s'atreveix amb el passat franquista de Samaranch

Avui: La premsa internacional defineix Samaranch com a "franquista" i "corrupte"

La Coordinadora crida a participar en les consultes per 'passar' del TC i apostar pel dret a l'autodeterminació

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha cridat aquest dijous a participar en les consultes d'aquest diumenge per demostrar que el poble català 'passa' del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i aposta pel dret a l'autodeterminació. 'Ja ens és absolutament indiferent sigui quina sigui la sentència, l'Estatut està esgotat, està ridiculitzat i trepitjat', ha argumentat el diputat d'ERC i responsable de campanya i d'extensió territorial, Uriel Bertran en roda de premsa. En l'onada d'aquest cap de setmana estan cridades a votar un total de 1.327.000 persones empadronades de més de setze anys i de 212 municipis d'arreu de Catalunya. Es tracta de la consulta més àmplia celebrada fins ara.

Avui: La Coordinadora Nacional fa una crida a participar en les consultes per "passar" del TC

Els portaveus de Jove Decideix insten els joves a dir 'sí' diumenge per ser 'el motor de canvi que el país necessita'

A pocs dies de la tercera onada de consultes sobre la independència de Catalunya, els portaveus de Jove Decideix, impulsada per diverses organitzacions juvenils, demanen públicament als joves que hi tinguin 'un paper actiu i una implicació determinant'. Tenint en compte que les consultes donen dret de vot als joves a partir de setze anys Jove Decideix anima a tots els joves catalans a dir 'sí' a la independència aquest diumenge. Els portaveus, Cèsar Martínez i Agnès Russiñol, asseguren que 'el jovent hem de ser el motor de canvi que el nostre país necessita' i recorden que disposar d'un estat propi 'afavorira directament el jovent català'. 'Si els joves participen activament en les consultes s’evidenciarà que existeix una generació preparada per fer avançar el país cap a la llibertat i les oportunitats', conclouen.

Lleida, la ciutat més gran que organitza una consulta sobre la independència de Catalunya

La ciutat de Lleida es convertirà aquest diumenge 25 d'abril en el municipi més gran on s'ha dut a terme, fins ara, una consulta sobre la independència de Catalunya. Segons dades facilitades per l'organització, que ha extret de l'Institut Nacional espanyol d'Estadística (INE), el padró municipal de Lleida indica que, al gener d'enguany, 117.864 lleidatans tenen a partir de setze anys. Una de les portaveus de Lleida Decideix, Mariona Lladonosa, assegura que un dels reptes de la Plataforma era organitzar per primera vegada una consulta d'aquestes característiques en una ciutat tan gran. Diumenge es podrà votar a 31 taules repartides en 23 col·legis electorals.

ERC anima els 200.000 immigrants amb dret a vot a participar en les consultes

ERC ha editat més de 10.000 fulletons en els vuits idiomes més freqüents dels nouvinguts a Catalunya per fer una crida al vot dels 200.000 immigrants citats a les urnes el pròxim diumenge en la tercera onada de consultes independentistes. La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha afirmat que la de diumenge és una 'oportunitat històrica' perquè ciutadans de Catalunya, que es quedaran a viure al país i habitualment no tenen dret a vot, podran dir a les urnes 'què volen que sigui Catalunya i cap on vol anar el país'. A més, Capdevila demana que votin 'sí' perquè s'ha demostrat que 's'ha esgotat la via autonomista i cal fer un pas endavant'.

Avui: ERC fa una crida a la participació dels 200.000 immigrants citats a votar en les consultes de diumenge

Josep Suñé reivindica el paper de la pagesia en la presentació del llibre «Lletres de lluita»

A través dels articles que des de l'any 1996 fins al 2008 va publicar al diari El Punt, Josep Suñé, membre del sindicat Unió de Pagesos i alcalde de la Fatarella fins al 2007, va defensar la professió de la pagesia i el paper del món rural. Ara, aquests articles s'han reunit en el llibre Lletres de Lluita (Cossetània), coordinat pels periodistes Eva Pomares i Toni Bonet. «Vaig reivindicar la meva professió, la dels meus pares i la dels meus avis», va dir Suñé en la presentació del llibre, dimarts al vespre, al Palau de la Diputació de Tarragona. Toni Bonet i Eva Pomares van destacar el caràcter lluitador de l'autor, a qui van qualificar com una persona amb ànima. En paraules d'Eva Pomares, Pep Suñé és «una veu autoritzada, que aporta una perspectiva interessant i diferent» a l'hora de defensar el món rural, un sector que «actualment s'està menystenint». Pep Suñé va reivindicar el paper de la pagesia en el desenvolupament del país, ja que, en paraules del president de la Diputació, Josep Poblet: «No hem resolt bé l'encaix de la pagesia en la vida d'avui.»

Puigcercós: 'El futur són les consultes del 25A i el passat és el TC'

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha destacat la importància de les consultes sobre la independència d'aquest diumenge assegurant que aquesta onada és 'especial' perquè es produeix després d'uns dies en què el país ha tingut la sensació de tenir 'la dignitat penjant d'un fil'. En aquest sentit Puigcercós ha situat les consultes en el 'futur' i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) en el passat. El republicà ha demanat a CiU, el PSC i ICV que estiguin 'atents' als resultats de la consulta del 25 d'abril, ja que es tracta d'una 'mobilització de molta gent que no ha tingut el suport institucional'. Puigcercós insta els partits a tenir en compte 'l'esforç que ha fet molta gent, entitats i organitzacions per mobilitzar tanta gent'.

Animen a penjar senyeres i estelades al balcó per Sant Jordi i el 25-A

Enguany la diada de Sant Jordi d'aquest divendres anirà acompanyada de la celebració de consultes sobre la independència a dos-cents pobles catalans dos dies més tard. Per aprofitar la coincidència de dues cites tant importants pel país en un sol cap de setmana, des de comissions organitzadores de consultes com Figueres Decideix fan una crida perquè els catalans pengin senyeres i estelades als balcons d'arreu de Catalunya a partir de dijous. D'aquesta manera s'aconseguirà que la participació popular 'sigui activa i ben visible', en el que segons Figueres Decideix hauria de ser el preludi 'de les festes que haurem de celebrar el dia, cada cop més pròxim, del nostre alliberament col·lectiu'.

Ja és a les llibreries 'Referènding', el primer llibre sobre les consultes independentistes

Coincidint amb la diada de Sant Jordi i la tercera onada de consultes independentistes, comença a arribar a les llibreries del país 'Referènding: L'art de fer i guanyar referèndums!', el primer llibre que s'edita sobre el fenomen dels referèndums per la independència. L'obra l'ha escrita el Dr. Cat, impulsor de la Lliga Anticolonial, i està escrita com un manual d'ús, en clau satírica, que explica com fer i guanyar un referèndum: Les claus essencials, els trucs, els exemples d'altres països i tot el què convé saber per a reeixir. 'Referènding: L'art de fer i guanyar referèndums!' és una publicació de Llibres de l'Índex.

L'autor de 'Referènding',el Dr. Cat, és l'impulsor de la Lliga Anticolonial i autor de 'Descolonitza't' i 'S'ha acabat el bròquil!' (Ed. 62). 'Referènding' és la seva tercera obra.

'Avançam' presenta una moció perquè els ajuntaments illencs instin el govern balear a elaborar una llei de consultes

Avançam, la plataforma de regidors de les Illes Balears a favor del dret a decidir, presenta aquest dimecres la moció que el centenar d'edils associats presentaran als respectius ajuntaments amb l'objectiu principal que el govern balear elabori una llei de consultes. Andreu Caballero, el regidor del PSM a Inca i impulsor d'Avançam, subratlla que, més enllà de les consultes a nivell municipal, 'hi ha consultes que s'han de poder fer a cada illa o al conjunt de les Illes Balears' i recorda que la llei de consultes és 'una competència per desenvolupar' ja que el nou Estatut obre la porta a poder-la fer. Entre els 107 regidors que conformen la plataforma, presentada públicament al desembre a Cura, hi ha representants de totes les formacions polítiques, excepte el PSIB i el PP. VilaWeb: Avançam presentarà mocions a 50 ajuntaments per una llei de consultes populars

Juan Antonio Samaranch es mor sense haver passat comptes pel passat franquista

La Comissió de la Dignitat diu que la instal·lació de la capella ardent al Palau de la Generalitat és un fet indigne Avui s'ha mort a la clínica Quirón de Barcelona Juan Antonio Samaranch, amb vuitanta-nou anys, d'una insuficiència coronària. Samaranch fou l'home de l'esport de Franco, en qualitat de delegat d'esports, i procurador de les corts franquistes. Es va afiliar molt jove a la Falange Tradicionalista y de las JONS i va començar la carrera política a l'Ajuntament de Barcelona, com a regidor d'Esports, el 1955. També fou l'últim president de la Diputació de Barcelona i, ja mort el dictador, ambaixador a la Unió Soviètica i a Mongòlia. Finalment, va acabar dirigint el Comitè Internacional Olímpic, del qual era president honorari des del 2001, i va portar els Jocs Olímpics a Barcelona. El president de la Generalitat, José Montilla, rebrà demà a les deu del matí els familiars de Samaranch, que arribaran al Palau de la Generalitat per instal·lar-hi la capella ardent. directe.cat: L'omissió del passat franquista de Samaranch encén les xarxes socials

VilaWeb: Catalunya vetlla amb els màxims honors un dels darrers dirigents del franquisme

Té la mà Maria: JUAN ANTONIO SAMARANCH LA VIDA D’UN FEIXISTA

Inter 3 - Barça 1

Puyal 200410

El Barça haurà de fer un partit molt rodó a la tornada la setmana que ve si vol arribar a la final de la Lliga de Campions després d'haver-se complicat l'eliminatòria a Milà en perdre contra l'Inter (3-1). El Barça s'ha avançat amb un gol de Pedro a la primera part, però pocs minuts més tard l'Inter ha fet el seu primer gol i ha deixat l'1 a 1 al marcador fins al descans. La tornada dels vestidors ha deixat els jugadors del Barça una mica despistats i l'Inter ho ha aprofitat per fer un segon gol molt matiner. Des d'aleshores el partit ha quedat trencat i cap dels dos equips ha acabat d'imposar el seu estil de joc. Minuts més tard l'Inter ha fet el tercer en una jugada amb un fora de joc que l'àrbitre no ha xiulat. L'àrbitre s'ha empassat dos penals al Barça abans de xiular el final del partit. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

La central nuclear ha estat cinc dies sense vigilància continuada contra incendis

Entre dimecres passat a les 11 del matí i fins ahir a un quart de sis de la tarda no hi va haver presència continuada de vigilància contra incendis en un dels passadissos de l'edifici de control de la central nuclear Ascó II. En uns treballs de supervisió executats per la central per comprovar la situació de les barreres contra incendis es va constatar que la situació era l'adequada però es va establir vigilància continuada a més de les rondes horàries habituals fins al dia 14. Aquest dilluns, però, s'ha descobert que no estaven cobertes totes les deficiències i que no s'hauria d'haver retirat la vigilància continuada, que s'ha reprès fins que se superin les anomalies.

L'acte de suport a Garzón a Barcelona es converteix en una reivindicació de la democràcia

L'acte celebrat aquest matí a la Universitat de Barcelona (UB) en suport al jutge Baltasar Garzón s'ha convertit en una defensa de la democràcia i de la independència judicial, i en una denúncia dels "hereus del franquisme", Falange Española, que ha promogut la causa contra el magistrat.

En un paranimf de la UB completament ple d'estudiants, polítics, entre ells l'expresident català Pasqual Maragall, periodistes i actors i cantants, la universitat barcelonina ha acollit avui el primer acte públic en solidaritat amb Garzón, en què han intervingut l'exfiscal José María Mena, l'escriptora Rosa Regàs i el filòsof Norbert Bilbeny. Els cantants Paco Ibáñez, Marina Rosell i Quico Pi de la Serra han posat la nota de reivindicació musical a aquest acte, que ha fet reviure a molts dels assistents temps pretèrits, quan justament hi havia tancades a la universitat per demanar llibertat i justícia.

A l'acte de Barcelona, organitzat per una plataforma de ciutadans que té el suport de la Generalitat, també hi han assistit el rector de la Universidad Complutense de Madrid, Carlos Berzosa, i l'exfiscal en cap Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, que el dia 13 van participar en un acte de reconeixement i suport al jutge Baltasar Garzón organitzat pels sindicats UGT i CCOO. José Maria Mena s'ha mostrat durant la seva intervenció molt crític amb el Tribunal Suprem, que ha acceptat a tràmit tres querelles contra Garzón, una d'elles per instruir una causa pels crims comesos pel franquisme.

Segons ell, "escandalitza que se li imputi a Garzón dilació en la instrucció de la causa, que el va tenir ocupat 11 mesos durant els quals li van arribar 17 denúncies de diferents associacions, quan el Tribunal Constitucional està embolicat amb l'Estatut de Catalunya des de fa quatre anys".

LaVanguardia: El acto en defensa de Garzón en la UB culmina en un alegato de Mena contra la "criminalización" del juez

Avui: Maragall i Jiménez Villarejo fan costat a Garzón

Huguet anima els empresaris catalans a internacionalitzar-se i independitzar-se de l''hostil' mercat espanyol

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha animat els empresaris catalans a sortir a fora per superar la crisi. Segons ha dit en una conferència al Col·legi d'Economistes de Catalunya, el mercat espanyol 'està acabat' i any rere any representa menys en les vendes de les companyies catalanes. A més dels factors econòmics, també influeixen els polítics. En aquest sentit, segons Huguet, cada cop hi ha més hostilitat envers Catalunya. El conseller ha lamentat que les empreses catalanes s'hagin acomodat en el mercat domèstic en els anys de bonança econòmica. Ara, però, s'ha de fer negoci en àmbits com ara els serveis públics, el turisme i la consultoria en països emergents.

Jordi Pujol veu l'independentisme amb 'tot el dret moral' davant les actuals relacions amb l'Estat

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, creu 'lògic' que l'independentisme 'agafi volada' davant de les actuals relacions entre Catalunya i Espanya. 'És lògic que la proposta agafi volada, o com a mínim el sentiment independentista', ha dit Pujol, 'amb totes les incògnites que planteja, que són grans, molt grans i de tota mena, però amb tot el dret moral i tota la lògica que la situació creada li confereix'. De fet, Pujol sosté que l'estat espanyol ha triat el model francès, 'centralitzalització i homogeneïtzació radicals'. L'expresident ha carregat contra el Tribunal Constitucional (TC), ja que considera que és un organisme que 'no es mereix ni confiança ni respecte'.

Alex Salmond presenta un programa electoral per "protegir" Escòcia dels partits de Londres

El primer ministre d'Escòcia i líder de l'Scottish National Party (SNP), Alex Salmond, ha reiterat aquest dimarts a Glasgow que un Parlament britànic amb un balanç de poders és "una gran oportunitat per Escòcia" i que aconseguir un gran nombre de diputats nacionalistes a Londres "protegirà el país de les retallades de laboristes, conservadors i liberaldemòcrates".

Durant la presentació del programa electoral de l'SNP, Salmond ha assegurat que la possibilitat cada vegada "més probable" que hi hagi un balanç de forces a Westminster "causa pànic a les files de laboristes i tories" però "és benvinguda a Escòcia". El programa pretén aconseguir un millor finançament i evitar retallades del pressupost.

"No podem permetre que els partits de Londres prenguin les decisions incorrectes per la gent d'aquest país", ha assegurat Salmond. El líder de l'SNP ha afirmat que els escocesos poden "aprofitar l'avantatge d'un Parlament amb balanç de poders" per posar "Escòcia davant de tot".

Mor als 98 anys Dorothy Height, líder dels drets civils als Estats Units

Dorothy Height, líder durant molts anys del moviment pels drets civils nord-americans i presidenta del Consell Nacional de l'organització Negro Women, ha mort aquest dimarts a Washington als 98 anys. Height va començar la seva carrera com a defensora dels drets civils i de la igualtat de gènere durant els anys 30. Va lluitar per prevenir l'abús, acabar amb la segregació en les forces armades, reformar el sistema de justícia criminal i també pel lliure accés a tots els llocs públics dels Estats Units. Height ha mort a l'Hospital de la Universitat de Howard per causes naturales, segons ha dit un porteveu del centre. El president Barack Obama l'ha qualificada d''heroïna' nacional.

Ridao: 'la voluntat del poble català no cap en el marc constitucional actual'

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha explicat aquest dilluns que veu amb escepticisme l'opció que el Govern de Catalunya demani la recusació d'algun dels membres del Tribunal Constitucional espanyol, i en el cas que efectivament se sol·liciti una recusació el seu partit no s'hi oposaria però aniria una mica més lluny i reclamaria la reforma de la llei que regula el TC. Ridao ha reiterat també que, sigui quina sigui la sentència, el que està clar és que 'la voluntat del poble català no cap en el marc constitucional actual' i ha demanat als partits catalans que expliquin quines són les seves estratègies per superar una via, l'autonomista, que considera fracassada. Ridao ha conclòs que 'el problema no és el TC sinó Espanya'.

Els catalans atrapats a Londres qualifiquen de 'deplorable' l'actitud del consolat espanyol

Els catalans d'entre el centenar llarg de ciutadans de l'Estat atrapats a Londres per culpa del tancament de l'espai aeri han criticat l'actitud 'deplorable' de l'ambaixada i el consolat espanyols al Regne Unit. De moment han organitzat pel seu compte autobusos per tornar cap a casa, i asseguren que els responsables del consolat els han dit que 'era el seu problema' que no tinguessin els diners per pagar els hotels i les despeses derivades del caos aeri. Nacho, un dels afectats, ha criticat que les autoritats espanyoles 'no es fan càrrec de res' i ha reclamat que almenys podrien haver gestionat el lloguer d'un ferri o d'un bus o encarregar-se de recollir els diners entre els ciutadans atrapats.

La PDE denúncia que la bassa del canal Xerta Sénia no està justificada

Una cinquantena de persones van participar ahir al migdia en una protesta organitzada per la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) per denunciar la bassa del canal Xerta Sénia, construïda dins d'un espai protegit com és el Parc Natural dels Ports. «Quan algú es vol fer una caseta o alguna altra obra de menys impacte, et posen moltes pegues, per això no comprenem aquesta infraestructura», va explicar la portaveu de la PDE Susanna Abella. És per això que la PDE va denunciar el «poc rigor» de Medi Ambient en aquest assumpte. En la protesta, també hi van participar membres d'Unió de Pagesos, que tampoc comprenen aquesta situació. A més, tant la PDE com Unió de Pagesos asseguren que no hi ha regants previstos per al canal Xerta Sénia. «És una infraestructura molt lligada al transvasament del riu Ebre cap a València», va denunciar Abella. La portaveu va recordar que el parc es va manifestar en contra d'aquesta bassa.

El Priorat treballa per ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO en la tipologia de paisatge cultural agrari

Després de dos anys de treball intern i recollint informació acadèmica sobre el territori, la comarca del Priorat optarà a ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO en la tipologia de paisatge cultural agrari. Segons ha explicat la coordinadora de l'Associació Prioritat, Roser Vernet, l'objectiu és fer arribar 'el més aviat possible' aquest projecte a la Generalitat i rebre el seu suport institucional perquè la candidatura pugui ser presentada al ministeri de Cultura. Vernet ha destacat com a punts forts del projecte de la comarca el haver donat continuïtat a una economia basada en el sector agrari i vinícola i haver superat la dicotomia entre tradició i invocació trobant un equilibri. Roser Vernet ha destacat també el haver pogut mantenir la diversitat i identitat pròpia del territori en una comarca amb una 'extensió molt petita'.Vernet ha recordat que la idea va sorgir ja fa quatre anys i el que 'ara es presenta' és el primer document que argumenta l'excepcionalitat' de la comarca d'acord amb els criteris establerts prèviament per la UNESCO. Aquest primer document que es presenta compta amb el suport del Consell Comarcal del Priorat i de les denominacions vitivinícoles i l'Associació d'oleïcultors, la Unió de Pagesos, el sector turístic de la comarca, entre altres institucions i entitats. Vernet ha detallat que el paisatge del Priorat és essencialment un paisatge cultural profundament marcat pel seu passat agrari que continua sent present i que espera ser futur. Així mateix i segons els redactors del document, aquest fet i les característiques singulars de la identitat prioratina en tots els àmbits, confereix al seu paisatge cultural agrari un 'valor universal' perquè posa de manifest i il·lustra de manera excepcional uns valors i una manera de viure i d'entendre el món que ha estat la pròpia del món mediterrani de terra endins. L'acte de presentació del document es durà a terme aquest dilluns al vespre a Falset i està previst que hi assisteixi Sal·lustià Àlvarez, president de Prioritat i de la DOQ Priorat ; Jaume Domènech, vocal de Prioritat i president de la DO Montsant ; Ricard Masip, vicepresident de Prioritat i president de l'Associació d'Oleïcultors del Priorat; Joan Carles Garcia, vicepresident del Consell Comarcal del Priorat.

Congrés Internacional IV Centenari de l'Expulsió dels Moriscos

El castell de Miravet va ser l'escenari ahir de la clausura del Congrés Internacional IV Centenari de l'Expulsió dels Moriscos. Aquest congrés va reunir, a la Ribera d'Ebre durant tres dies, els majors experts mundials en aquest tema, i va servir per reivindicar la història d'aquesta minoria. Durant el congrés, també es va fer un primer balanç del que han suposat les activitats científiques sobre els moriscos que han tingut lloc en els darrers dos anys. La conclusió principal és que encara hi ha molts temes i aspectes a investigar i que els estudis fets fins ara s'han de replantejar per oferir noves perspectives.

El Punt: Reivindiquen la història dels moriscos en el quart centenari de la seua expulsió

Lo rogle de Josep M.: 400 anys