Puyal 050108
Tres remats a porteria, dos gols. Benvinguts al nou Barça, un equip que ja no enganya. No perdeu ni un segon a preguntar pel futbol que ha fet per superar un voluntariós Mallorca. És igual. En temps de subsistència, de postguerra futbolística, el jogo bonito forma part del passat. Avui, sostingut per uns centrals impecables --Márquez no només ha obert el marcador sinó que ha completat un partit irreprotxable juntament amb Milito--, conduït per un Iniesta que no defalleix ni en les males nits i animat per Bojan, un nen que val una fortuna, el Barça ha agafat aire mentre espera temps millors. Si és que arriben.
¡Ah! També ha tornat Henry. No ha jugat ni mitja hora, però ha intervingut en el golàs d'Etoo, el 0-2, no celebrat per Samuel perquè jugava a casa seva, i li han anul·lat un gol per fora de joc previ. En l'aire, encara que Rijkaard no ho admetrà, flotava la sensació que era un partit capital per al futur de l'equip. Ha guanyat el Barça. Sense Ronaldinho. I sense Deco, un altre signe que el tècnic, potser, ha decidit acabar amb tanta tonteria de les estrelles.
Passada la mitja hora inicial de partit, el Barça feia pena. Era un equip insípid, pla, avorrit, dramàticament avorrit. Semblava una màquina pesant, que només es podia moure si venia una gegantina grua a Mallorca. No va venir, és clar. I així anava el conjunt de Rijkaard, amb la seva penitència de cada setmana. Sense Ronaldinho, lesionat i sense Deco, a la banqueta, tampoc ha millorat.
Quan ha entrat Bojan, el Barça s'ha rejovenit, combinat amb la caiguda física del Mallorca, que ha pagat la factura de la seva bonica remuntada a la Copa, i per acabar-ho d'adobar ha perdut per lesió Güiza, el seu golejador. A poc a poc, el futbol ha millorat una mica amb un clarivident Iniesta guiant la pilota. Escortat per dos centrals que semblaven dos gladiadors (Márquez i Milito han estat immensos), Andrés ha reactivat un equip depriment.
Si a la primera meitat el Barça convidava a la depressió, a la segona alguna cosa ha canviat. Iniesta s'ha apropiat del partit, Bojan ha posat una mica de llum entre tanta foscor i Henry ha deixat un parell de jugades que han retornat la imatge del vell Henry. El Mallorca estava, tot s'ha de dir, fos. Però Henry ha donat aire. Com li passa al Barça, com que el francès no ha fet res en quatre mesos, qualsevol signe positiu com el d'avui es rep com un signe d'esperança.
Però que ningú oblidi per on ha començat el Barça a trencar la resistència del Mallorca. Per una via que menysprea genèticament. Per una cosa que no entrena gaire i fa la sensació que només té una acció preparada. Xavi ha tret un córner i Márquez, avançant-se a la defensa mallorquinista, ha picat de cap intel·ligentment el primer gol i ha portat la calma a un equip angoixat. Doncs sí. Ha marcat a pilota parada perquè quan hi ha gana, tot val.
FOTOGALERIA SPORT: Les millors fotos del partit
Un dia, Laureano Serres, propietari del petit celler del mateix nom ubicat al Pinell de Brai (Terra Alta), va oblidar-se d'afegir sulfits a una de les seves tines d'acer inoxidable plena de vi. Els sulfits són un tipus d'additius autoritzats que s'utilitzen com a conservants en molts aliments, per exemple el vi o la cervesa. «El vi d'aquella tina resultà excel·lent i em vaig negar a llençar-lo», explica. Va iniciar llavors un camí incert. Elaboraria vi però no hi afegiria ni sulfits, ni llevats per a propiciar la fermentació ni acidificants, emprats per «a millorar la frescor del vi».
La seva sensació era la d'un equilibrista sense xarxa, «els enòlegs tenen la por que les coses no els poden anar bé, jo me la jugo, ho admeto». Un dels seus vins, recorda, fou desqualificat pel Consell Regulador de la DO Terra Alta l'any 2005 pels alts nivells de components volàtils detectats. «Els components volàtils són aquelles substàncies que poden provocar que el vi es torni vinagre», resumeix, i «és cert que les anàlisis deien això però quan tastaves el vi no detectaves absolutament res», defensa. De fet, manté en estoc vins de les collites 2002, 2003, 2004 o 2005, «i no s'han tornat vinagre, tenen encara recorregut dins la botella».
A principis de 2006, Serres sortia de la DO Terra Alta. A partir de llavors, la marca comercial del celler, 'Mendall', es comercialitzaria com a vi de taula. L'elaborador rastreja el mercat i constata que no és l'únic enòleg que aplica la mateixa filosofia. A França, apunta, hi ha més de mig centenar de viticultors amb idèntica visió agrupats a l'associació 'Les Vins Naturals'. El jove terraltí és l'únic membre de l'entitat d'arreu de l'Estat espanyol. «El vi natural és un moviment alternatiu, fer vi només amb el raïm, sense afegir-hi res, aquesta és la consigna».
El celler exporta per primera vegada els seus vins, a França, Itàlia o Canadà sempre sota la marca 'Mendall'; «de cada tina en surt un vi diferent, no puc repetir un mateix vi com tampoc es poden repetir les condicions climatològiques en què es desenvolupa any rere any la collita». Gràcies a l'interès de petits distribuïdors especialitzats en aquest incipient mercat, Serres col·loca els seus vins al prestigiós restaurant gironí 'El Celler de Can Roca' mentre la cuinera Carme Ruscalleda també en tasta una mostra. Tot i aquest reconeixement queda molt camí, «per ara no m'hi guanyo la vida, no encara».
Celler Laureano Serres Montagut
