Alegria, alegria !!!
El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a menystenir les consultes sobre la independència que continuen estenent-se pel país. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes que troba una 'frivolitat' i, a més, ha criticat les persones que les organitzen acusant-les de tenir 'una actitud irresponsable'. Pocs dies abans de la primera consulta a Arenys de Munt, Montilla va assegurar que només serviria per 'donar arguments a la caverna de la dreta'. Per contra, el president ha reiterat la seva aposta pel desplegament de l'Estatut i per 'articular una cultura federal'. Desplegament de l'Estatut? Cultura Federal?
El Punt: Montilla considera «irresponsable» promoure consultes sobiranistes o reclamar el concert econòmic
La xarxa d'Espais de la Batalla de l'Ebre es completa a la Terra Alta amb la inauguració aquest dissabte del cinquè i últim centre de la comarca. La inauguració del centre d'interpretació 'Internacionals a l'Ebre' de La Fatarella s'ha celebrat aquest dissabte al matí de la mà de la directora del Memorial democràtic de Catalunya, Maria Jesús Bono, l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà, i el director territorial d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús.
Amb els cinc centres en marxa, '115 Dies' de Corbera d'Ebre, 'Hospitals de Sang' de Batea, 'Soldats a les Trinxeres' de Vilalba del Arcs i 'Les veus del front' del Pinell de Brai es posa en marxa un projecte 'imprescindible per abordar el conflicte bèl·lic des d'una perspectiva integral i contextualitzada'.
El centre de La Fatarella repassa en diferents àmbits la ràpida internacionalització que va patir la Guerra Civil Espanyola quan amb l'aixecament militar el 1936 es va demanar ràpidament ajuda per part de la República.
Aquesta ajuda, no sempre equitativa, va ser d'especial pes i rellevància amb la Batalla de l'Ebre quan s'intenta evitar la caiguda de València i frenar l'amenaça a Madrid. L'ajuda internacional, en canvi, també va arribar en molts altres aspectes com la solidaritat, l'ajuda sanitària, l'acollida de refugiats o la falta d'aliments.
L'exposició permanent valora el suport desigual que van rebre els dos bàndols de la Guerra. Per una banda, els nacionals van tenir l'ajuda d'Alemanya, Itàlia i Portugal mentre la República rebia recolzament des de Rússia i Mèxic.
També s'explica el paper dels països de 'No intervenció' que van acabar participant al conflicte com Gran Bretanya, França i els Estats Units. La cara humana de tots aquests exèrcits arribats durant la Guerra Civil es reflecteixen en grans panells amb fotografies d'alguns dels personatge i soldats que van arribar a Espanya per participar al conflicte.
El Punt: Internacionals a l'Ebre
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, acompanyat de la cúpula de l’IREC, va presentar ahir a Tortosa l’ambiciós projecte Zèfir, la construcció d’una planta experimental de parcs eòlics mar endins, al voltant de la línia marítima compresa entre el cap de Tortosa (al delta de l’Ebre) i el cap de Salou. El cost del projecte és de 143 milions d’euros, 109 dels quals seran aportats per les empreses promotores, enginyeries i fabricants d’aerogeneradors, i la resta per l’IREC.
La iniciativa, sorgida de la voluntat de les conselleries d’Economia i Innovació, compta amb la col·laboració de tres universitats –entre elles la URV-, dos ministeris del govern central i tres empreses privades.
Zèfir pretén desenvolupar una tecnologia pionera. Avui al món hi ha instal·lada una potència eòlica marina de 2.056 MW, davant dels 158.000 MW de potència total instal·lada. La immensa part dels parcs s’ubiquen al mar del Nord i al mar Bàltic, on gràcies a la poca profunditat de la plataforma continental, escassament 20 metres, es poden instal·lar centrals eòliques ancorades al fons del mar però a 80 quilòmetres de la costa.
Els carrers d'Amer (Selva) s'han omplert aquest dissabte del so dels tambors, les trompetes, el repic de llances i el pas compassat de gairebé un miler de soldats romans. Coincidint amb la celebració dels 300 anys de la Congregació dels Dolors al municipi, Manaies vinguts d'arreu de les comarques gironines –i de més enllà- han desfilat pel municipi per celebrar l'efemèride. La plaça de la Vila s'ha omplert de gom a gom per veure les evolucions dels diferents maniples, que han submergit el poble de ple dins la tradició de la Setmana Santa. 'Ens ha portat molta feina moure tanta gent, però ho hem fet amb il·lusió i alegria', explica el president dels Manaies d'Amer, Carles Barret.
La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) va afirmar ahir que el magatzem centralitzat que podria instal·lar-se a Ascó és «un engany per al territori», i que la indústria nuclear ha desaprofitat 20 anys per portar a la Ribera d'Ebre la riquesa que ara promet. Així, també va qüestionar els beneficis del nou consorci, que gestionaria uns 3,5 milions.
La CANC va recordar ahir que els municipis de l'àrea nuclear d'Ascó han perdut el 22% de la població. A més, va advertir que Ascó ja té un polígon industrial «buit, amb només un parc de bombers, un cementiri i un camp de futbol». A banda, la Ribera d'Ebre té el producte interior brut més alt de Catalunya, però la CANC va lamentar que siga la comarca més empobrida del país, amb un índex del 17,4%. «Els suposats beneficis econòmics que el Ministeri d'Indústria ha promès per al territori que rebi el magatzem nuclear, uns 6 milions d'euros, ja són la meitat dels 12 que el mateix ministeri prometia fa un any», va dir. «Aquests beneficis actualment pengen d'un esborrany d'ordre ministerial, que no ha estat aprovada, i que parla d'un màxim de 3 milions per al municipi i de 3 més a repartir entre la resta», va afirmar la CANC a través d'un comunicat, tot alertant que ningú no ha garantit que l'ordre ministerial s'acabe aprovant amb les mateixes quantitats. En la mateixa línia, la coordinadora va afegir que el municipi holandès de Borsele només cobra uns 100.000 euros anuals pel fet de tenir el HABOG, el cementiri d'Holanda.
En aquest sentit, dilluns el gerent de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) va anunciar a Flix que el nou consorci que s'hauria de crear si l'MTC arriba a Ascó tindria un pressupost anual d'uns 3,5 milions d'euros. «Hem de procurar que els beneficis siguin reals i treballar en comú», va afirmar Marià Vila d'Abadal. «El consorci és la garantia que els ajuntaments treballaran junts, ja que no només s'ha de desenvolupar l'MTC i el centre empresarial, sinó que hi haurà projectes que beneficaran la resta de sectors econòmics de la comarca, uns sectors que tradicionalment no s'han beneficiat de la nuclear», va dir.
Però l'estratègia marcada pels partidaris del magatzem nuclear no ha acabat de convèncer tota la Ribera d'Ebre. Els ajuntaments de Flix, Corbera d'Ebre, Rasquera, Benissanet, la Torre de l'Espanyol, Ginestar i Miravet, més el de la Fatarella, van signar un manifest conjunt en què declinaven assistir a un acte per presentar-los el consorci. A més, Miravet va aprovar dimecres una moció contra l'arribada de l'MTC a Catalunya o al País Valencià.
Ja és al carrer i a internet la publicació No al Cementiri Nuclear, que ha estat coeditada per la CANC i pel col·lectiu Jóvens en Defensa de l'Ebre, amb la col·laboració del setmanari La Directa. La publicació, que ha tingut una tirada de 17.000 exemplars que seran distribuïts arreu del país, pretén ampliar el debat sobre la necessitat i l'origen del magatzem temporal centralitzat (MTC). En la revista hi han participat experts en energia nuclear com Marcel Coderch, Eduard Rodríguez Farré, Paco Castejón i Daniel Gómez.
El ple de la Diputació de Tarragona aprovarà avui amb tota probabilitat una moció de rebuig a la instal·lació de l'MTC a Catalunya i, per tant, al municipi d'Ascó. El grup d'ERC, que és qui ho va fer públic ahir, va presentar una moció en aquest sentit que finalment va retirar per afavorir que en prosperés una altra de suport a la que ja va aprovar el ple del Parlament fa quinze dies. L'ens supramunicipal encara no s'havia manifestat sobre el polèmic projecte i la candidatura asconenca i, si bé el president Josep Poblet, de CiU, havia donat suport a l'autonomia municipal de l'alcalde Rafel Vidal, també havia expressat que la demarcació ja ha complert la seva quota nuclear, i tot fa pensar que avui el grup de CiU a la Diputació votarà a favor de rebutjar el magatzem, suposadament amb el PSC i ERC (23 dels 25 diputats). Es desconeix quina posició prendrà el PP, que al Parlament es va abstenir. ERC, per la seva banda, creu que l'acord que prengui avui el ple «ha de conformar el cos de les al·legacions que presenti la Diputació en el procés de concurs obert pel Ministeri d'Indústria».
El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat que continuarà 'treballant amb la família i amb les institucions que ho vulguin per aconseguir la revisió del procés sumaríssim a Lluís Companys fins a la seva anul·lació definitiva'. També ha considerat que la decisió d'aquest dijous de la Fiscalia de considerar anul·lada per la Llei de Memòria Històrica la sentència de mort de l'ex president és 'un frau de llei', i ha lamentat que l'àmbit de la justícia sigui 'el que menys transició política ha fet de la dictadura a la democràcia'. Puigcercós ha confiat que el president i soci seu, José Montilla, que aquest dijous es va donar per satisfet amb la valoració de la fiscalia, revisarà la seva posició.
La junta de fiscals de sala del Tribunal Suprem espanyol es nega a revisar el judici al president Companys perquè entén que la la llei de la memòria històrica ja anul·la aquella sentència. La fiscalia, doncs, denega que la sala militar del Suprem revisi el judici. La Comissió de la Dignitat considera una estafa aquesta declaració dels fiscals del Suprem i en contradiu l'argumentació.
En el mateix sentit, el president de la Comissió per la Dignitat, Josep Cruanyes, va comentar ahir: 'La fiscalia denega la petició de nul·litat del judici sense dir-ho clarament, maquillant-ho amb una declaració que no té gens de validesa i que tan sols és simbòlica.' En canvi, el conseller d'Interior i de Relacions Institucional, Joan Saura, es va mostrar 'esperançat' que la junta de fiscals declari nul el judici a Companys i considera que seria un 'èxit' per al país.
Cruanyes recorda, endemés, que, un cop atorgat el certificat de bona conducta, la Generalitat va demanar a la fiscalia que instés un procés de revisió del judici: 'Aleshores la fiscalia tenia dues opcions: justificar que no hi havia cap motiu per a revisar el judici o bé instar la revisió. Però la fiscalia no és competent per a anul·lar una sentència; això que fa és una declaració simbòlica per fugir d'estudi.' I, continua, no és pas cert que la llei de la memòria històrica autoritzi a considerar nul un judici: 'El congrés espanyol va decidir que la llei no anul·laria sentències ni les declararia il·legals, solament les podia declarar il·legítimes. Així que no ens vulguin vendre bou per bèstia grossa, ara!' La Comissió de la Dignitat va fer aquest comunicat per valorar la declaració.
Diu que els reagrupats hi seran benvinguts, però els alerta: 'Els que veuen en aquest partit de nova creació una plataforma de promoció personal que es quedin a casa'
L'encara president del FC Barcelona i cada cop més possible nou actor de la política catalana, Joan Laporta, exposa al seu web que no està disposat a incorporar-se a Reagrupament, sinó que opta per crear un nou partit polític on hi serà benvingut 'tothom que tingui els ideals i les conviccions necessàries per participar d'aquesta revolució, cas de Reagrupament'. Afirma que 'el moviment cap a la llibertat del país és imparable i irreversible. I ara és el moment que aquest moviment es vehiculi cap a l’acció política amb la creació d’un nou partit que aglutini el màxim nombre de persones'.
El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, ha assegurat que Ascó no té "cap possibilitat" d'acollir el magatzem de residus nuclears tot i que el Ministeri d'Indústria ha dit diverses vegades que s'estudien tots els emplaçaments candidats.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Baltasar ha anunciat que el Govern presentarà en "molt pocs dies" les al·legacions pertinents a la candidatura d'Ascó, que es basaran en diversos aspectes, com ara criteris tècnics o de protecció civil.
El conseller ha explicat que en les al·legacions també s'adjuntarà la resolució aprovada pel Parlament fa pocs dies amb 111 vots a favor i 14 abstencions, en què es desestima l'opció d'Ascó, sota la premissa que l'emplaçament final requereix del màxim consens entre administracions.
"Catalunya ha fet una contribució més que suficient a l'energia nuclear", ha reiterat, i alhora ha assenyalat que abans que finalitzi el termini de presentació d'al·legacions --en els pròxims dies--, Catalunya explicarà perquè està "radicalment en contra" d'acollir aquesta instal·lació.
Ja tenen les vacances pagades !!!
El Grup Veïnal Ribera d'Ebre, l'únic col·lectiu ciutadà que s'ha manifestat obertament a favor de l'MTC, va emetre dimarts a la nit un comunicat en què felicita irònicament l'eurodiputada Rebecca Harms, qui dilluns va dir a Tarragona que «la Baixa Saxònia manté els nivells d'atur i de PIB dels anys setanta», ja que els magatzems temporals individuals no han aportat ni riquesa ni llocs de treball addicionals. En aquest sentit, els partidaris de l'MTC recorden que Ascó tindrà un magatzem individual, amb els residus apilats a l'aire lliure i sense cap centre tecnològic associat ni cap parc empresarial, si no tira endavant el magatzem temporal centralitzat. «Els magatzems individuals condemnaran la Ribera a prolongar la situació actual», van assenyalar.
Poseu-vos-el al cul !!!
L'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) ha convocat els alcaldes i regidors dels municipis de l'àrea nuclear d'Ascó i de la resta de la Ribera d'Ebre, amb l'objectiu de presentar-los el consorci que gestionarà el parc empresarial de l'MTC, si és que finalment s'instal·la a la població riberenca. Arran d'aquesta convocatòria, els ajuntaments de Flix, Corbera d'Ebre, la Fatarella, Rasquera, Benissanet, Miravet, la Torre de l'Espanyol, Ginestar i regidors del PSC, ERC i FIC de la Palma d'Ebre, Móra la Nova i Tivissa van signar un manifest conjunt, en què rebutgen que l'AMAC vulga associar la creació d'aquest consorci, a més del futur parc empresarial, a la possible instal·lació del magatzem nuclear a Ascó.
Només falta un mes pel 25 d'abril, i la tercera onada de consultes sobre la independència promet ser la més espectacular de totes. L'últim diumenge d'abril votaran la independència de Catalunya 175 municipis, entre els que destaquen importants capitals com Lleida i Girona i localitats molt poblades, com Reus, Manresa, Castelldefels, Granollers o Mollet del Vallès. La xifra de catalans cridats a votar serà vertiginosa, i a falta de conèixer els censos definitius, seran cridades a votar unes 1.270.000 persones, que podran afegir-se als 255.000 catalans que han participat als referèndums independentistes de les onades anteriors.
Riudoms Decideix (Baix Camp) ha aconseguit fer la fotografia amb què segurament deuen somiar totes les plataformes que aquests dies treballen en l'organització de la consulta sobre la independència, els representants de tots els partits polítics CiU, ERC, PSC i fins i tot el PP van fotografiar-se junts davant del cartell de Riudoms Decideix. La plataforma presenta la imatge com un 'testimoni gairebé únic en el panorama català' manifestant la voluntat de tots els partits municipals de fer campanya activament per la participació, posicionant-se cadascú en el sentit que cregués més oportú. La insòlita fotografia no ha passat inadvertida per a la direcció del PP que s'ha afanyat a matisar l'aparició de Marc Junivart, el cap del PP riudomenc, escudant-se en que Junivart no forma part del consistori en aquesta legislatura i 'va anar a la reunió a títol informatiu'. Així volen deixar clar que ni el PP de Riudoms ni el de Tarragona 'donen cap mena de suport a la plataforma, ni en comparteixen la seva finalitat'.
No hi haurà restitució formal del president Companys. Finalment la Junta de Fiscals de Sala del Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat revisar la sentència que va condemnar a mort el president de la Generalitat, Lluís Companys, tal com demanava la Generalitat. Els fiscals espanyols entenen que la Llei de Memòria Històrica aprovada ja anul·la aquesta sentència i per tant no cal instar la Sala Militar del Suprem a una revisió. Pels fiscals la Llei va deixar sense 'validesa' la sentència' perquè ha quedat 'expulsada' de l'ordenament jurídic espanyol en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. Aquesta és la primera vegada que a través d'aquesta Llei es considera 'nul de ple dret' un judici sumaríssim d'un consell de guerra franquista. Des de Catalunya la Comissió de la Dignitat ja ha criticat la mesura, ja que asseguren que només es pot anul·lar una resolució judicial a través d'una nova sentència.
El Parlament celebra una sessió solemne en commemoració del trentè aniversari de les primeres eleccions i el restabliment de la cambra després de la dictadura franquista. Durant aquests trenta anys, des de 1980, s'hi han aprovat un total de 576 lleis, s'han celebrat 657 plens i s'han aprovat 4.844 resolucions i 812 mocions. Un total de 623 persones han ocupat els escons de diputats durant aquests trenta anys, 490 homes (78,7%) i 133 dones (21,3%). El Parlament ha tingut sis presidents en vuit legislatures. Dels tres presidents de la Generalitat restablerta, Jordi Pujol s'ha enfrontat a dues mocions de censura.
Avui: La celebració del 30 aniversari del Parlament no evita la pugna entre partits
Els casos de pederàstia continuen esquitxant l'església catòlica i ara, directament, Benet XVI. Si fa uns dies esclataven els casos d'abusos de bisbes irlandesos i ahir Benet XVI acceptava la dimissió d'un ex-secretari papal per abusos sexuals, avui The New York Times publica que el Vaticà va encobrir un sacerdot que havia abusat de dos-cents nens sords durant més de vint anys.
Segons que explica el diari nord-americà, l'any 1996, l'aleshores cardenal Joseph Ratzinger, i responsable de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (1981-2005), va ignorar dues cartes enviades per l'arquebisbe de Milwakee acusant el sacerdot de Wisconsin, Lawrence Murphy, d'abusar de nens de l'escola per a sords en què va treballar entre 1950 i 1974.
L'arquebisbe de Milwakee demanava a Ratzinger, encarregat de decidir les expulsions i les canonitzacions, que expulsés Murphy del cos eclesiàstic. Però la resposta va ser l'empresa d'un judici canònic secret entre els bisbes de Wisconsin. Murphy va enviar una carta de penediment a Ratzinger al·legant que estava malalt i el procés va ser aturat. Murphy fou traslladat a una altra diòcesi el 1974 i va treballar durant més de vint anys en col·legis i esglésies parroquials, fins que es va morir, el 1998.
Els documents que publica The New York Times han sortit a la llum ara amb motiu del judici contra la diòcesi de Milwakee. En resposta a aquestes informacions, la Santa Seu ha publicat avui un comunicat en què defensa Benet XVI i diu que l'església no va castigar Murphy perquè es trobava 'molt malalt'.
Els consells d'administració de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa han aprovat per unanimitat el Pla d'Integració, segons han donat a conèixer les tres entitats d'estalvi en un comunicat conjunt. Aquest pla, segons les caixes, compleix els requeriments del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària espanyol (FROB) i de la Comissió Europea (CE). Els propers passos seran la presentació del pla al Banc d'Espanya i a la CE per a la seva aprovació formal i la posterior convocatòria de assemblees de les tres caixes, ja que són aquests els òrgans de govern sobirans que hauran de donar pas al naixement de la nova entitat, amb la conformitat de la Generalitat. Ai, mare !!!
El cantautor Raimon actua a l'Auditori de Barcelona, en un recital antològic que servirà per celebrar els 50 anys de la Nova Cançó, els mateixos que té Al vent, una de les primeres i més emblemàtiques cançons del músic valencià. El concert, emmarcat en el XV Festival Barnasants, té les entrades exhaurides.
Serà una "rebosteria selecta" de tota la seva obra amb temes imprescindibles a la seva carrera, com Diguem no, Jo vinc d'un silenci i Veles e vents i amb cançons noves que donaran forma a un nou àlbum que es publicarà a final d'aquest any o a començament del 2011, segons ha assegurat avui l'artista.
Raimon 220310 CATr
"No sé explicar les cançons, les cançons s'escolten", ha dit l'artista referint-se a les seves noves creacions, temes com Punxa de temps i Bagdad 91, que sonaran a Barcelona per primera vegada abans de ser recollits en un disc que encara no té títol.
Raimon no cantava a l'Auditori des del 2004, quan va oferir un concert monogràfic amb tota l'obra de Salvador Espriu. En aquesta ocasió estarà acompanyat a la guitarra per Miquel Blasco i Joan Urpinell; Pau Doménech tocarà el clarinet, i Fernando Serena el contrabaix.
Raimon també tornarà a cantar a París després de quatre anys. Serà en el Gran Amfiteatre de l'Escola de Musicologia de La Sorbona el 14 d'abril.
Demanem un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.
Anirem des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral·lel de Barcelona.
CANC
Que quedigue clar !!!
Divendres, 3 de juny de 2011, a 2/4 de nou de la tarda, al Casal "Flor de Maig" del Masroig
Pel Poble, Gent del Poble
Festa d'Agraïment.... 6 a 1
divendres, 27 de maig de 2011, de les 20:30 a les 23:30, a la Plaça de l'Arenal.
Volem compartir amb valtros l'alegria pels resultats del passat diumenge. Volem compartir amb valtros la il·lusió per fer-nos confiança. Veniu, farem una mica de festa. I veniu sense sopar!
...per quan vingui un altre juny...
Lluís Llach-Somniem
canonització
promou la causa ...
Antoni Tahull 140610 CATr
Antoni Tahull: "Rafael Vidal, alcalde d'Ascó, ha sigut valent per defensar el seu poble davant del tema del Magatzem de Residus Nuclears"
Sant Rafael Vidal li vol fotre lo puesto al Pere Sans?
L'única cosa que se salva d'aquest 2009! Gràcies!
VISCA EL BARÇA, NOIS, que hem fet història! Gaudim-ho i deixem-nos-hi la pell!!!
Entrevista a Xavi (Avui)
Ho heu fet molt bé, Marta!!!
Marta Cid 140709 la nit a RAC1
"...però lo que no podem fer dir a l'Estatut és allò que no diu i que natros ja vam advertir que no deia. I el que no diu és que tinguem concert econòmic... Nosaltres hem fet el que havíem de fer..."
especial sobre les Terres de l'Ebre
Jesús Sorribes: les Terres de l'Ebre no poden estar al servei de l'àrea metropolitana
Els polítics de l'Ebre, sols davant el territori
Artur Gaya (Quico el Célio): 'Des de l'Ebre, tinc la sensació de mentida molt grossa'
Plataforma en Defensa de l'Ebre: 'No ens sentim representats per cap partit'
Resum de la manifestació contra el transvasament a Amposta
Opinions dels manifestants contra el transvasament
Lectura del manifest contra el transvasament de l'Ebre
'De sequera ara està clar que no n'hi ha'
Madrid, 22 de maig de 2008
Raimon-18 de maig a la Villa
Raimon-He mirat aquesta terra
Raimon reviu el concert a la Complutense de fa 40 anys 230508 CATr
El president de la Generalitat, José Montilla, ha tornat a menystenir les consultes sobre la independència que continuen estenent-se pel país. Montilla s'ha mostrat contrari a 'aventures' com les consultes que troba una 'frivolitat' i, a més, ha criticat les persones que les organitzen acusant-les de tenir 'una actitud irresponsable'. Pocs dies abans de la primera consulta a Arenys de Munt, Montilla va assegurar que només serviria per 'donar arguments a la caverna de la dreta'. Per contra, el president ha reiterat la seva aposta pel desplegament de l'Estatut i per 'articular una cultura federal'. Desplegament de l'Estatut? Cultura Federal?
El Punt: Montilla considera «irresponsable» promoure consultes sobiranistes o reclamar el concert econòmic
