Barça 3 - Vila-real 3. La festa haurà d'esperar!

Puyal 100509

El Barça ho tenia tot de cara per a proclamar-se campió de Lliga, gràcies a la victòria de dissabte del València contra el Madrid a Mestalla (3-0). Però el Vila-real, que busca una plaça europea per a l'any vinent, ha sorprès l'equip de Guardiola i ha empatat al darrer instant (3-3), quan un Camp Nou ple de gom a gom ja començava a celebrar el títol. A manca de tres jornades, el Barça necessita sumar un punt per a proclamar-se campió. El Barça havia encarrilat el partit a la primera part, amb gols de Keita, Eto'o (màxim golejador de moment a la lliga, amb vint-i-vuit dianes) i Alves, i un de Llorente per als groguets. Però a la segona part, influïts per l'ambient de celebració a les grades (95.000 espectadors omplien l'estadi), el Barça ha cedit terreny al Vila-real, que ha escurçat distàncies gràcies a un penal d'Abidal (expulsat amb vermella directa), que ha transformat Mati Fernández, i un gol al descompte de Llorente. elPeriódico: El Vila-real frustra la celebració del Barça a l'empatar en el temps afegit (3-3)

FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Xifres per a un viacrucis

L'acord sobre el nou finançament per a Catalunya entre l'Estat i la Generalitat segueix sense arribar nou mesos després del termini que marcava l'Estatut. S'ha especulat amb dates, xifres i conseqüències però l'únic cert, de moment, és que el govern de Zapatero ha incomplert la llei. 273 dies d'incompliment i pocs auguris de solució immediata per al nou finançament català. Portem dos anys oficials de negociacions i nou mesos, de moment, addicionals d'espera. Una negociació eterna que, en paraules d'Ernest Maragall, és una "tortura psicològica".

Durant tot aquest temps, les xifres sobre els diners extres que ha de rebre Catalunya han anat adaptant-se a les circumstàncies. Excepte les que surten de Madrid. Allà els números són, fins ara, inalterables.

I és que en la negociació hi ha en joc uns 1.500 milions d'euros amunt o avall, l'èxit o fracàs d'una legislatura, poc marge de maniobra i 16 territoris de l'Estat expectants amb l'afer català.

Tot i que s'havia avançat durant el procés, el 18 de març passat Joan Saura va anunciar sense embuts la proposta de Madrid sobre el finançament català. Segons els números del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, Catalunya ha de rebre 1.200 milions d'euros addicionals l'any 2009, 1.600 milions el 2010 i 2.000 milions més el 2011 i successius.

Unes xifres que queden molt per sota dels 3.500 milions que la Generalitat de Catalunya calcula que ha de rebre com a mínim.

Avui: L'Estatut, en un bucle jurídic

El govern sol·licita incloure el 'CAT' a les matrícules

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha proposat al Ministeri de l'Interior modificar les plaques dels vehicles per tal d'incloure-hi referències dels territoris a la part dreta. Amb aquesta proposta, els vehicles de cada comunitat tindrien a la part dreta de les plaques una franja blava amb tres lletres que farien referència al territori.

La proposta preveu mantenir la "E" d'Espanya a l'esquerra, amb la bandera europea, i tampoc preveu canvis pel que fa a l'amplada de la placa o als elements reflectants.

Segons el SCT, que depèn de la conselleria d'Interior, aquesta proposta va en la línia d'altres països europeus com França, Alemanya, Itàlia i Suïssa, que ja fan servir oficialment els identificadors territorials.

L'any 2000 el govern de José María Aznar va aprovar el disseny actual de plaques, que prohibeix les referències territorials. Avui: Montilla deixa sol Saura en la petició del CAT per a les matrícules

VilaWeb: El govern britànic autoritza Gal·les a incorporar la bandera a la matrícula

Una seixantena de personalitats signen per la no renovació de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellòs

«L'any que ve expira la llicència de Vandellòs II i el 2011, les d'Ascó, amb la possibilitat que no es renoven. És el moment de fer força perquè per fi vegem tancades les nuclears. Ara podem. Apaguem les nuclears.» Amb aquest crit iniciaven ahir al matí el manifest de la campanya Apaguem les Nuclears, engegada el mes de març passat amb l'objectiu d'aconseguir que no es renovin les llicències de les centrals nuclears del conglomerat de l'ANAV. Una seixantena de personalitats conegudes de diferents àmbits –esports, música, art, teatre, periodisme...– de l'Ebre es van manifestar favorables a aquesta no renovació signant el manifest.

Pedro Pérez, secretari del comitè d'empresa d'Antaix es va adherir al manifest fent èmfasi en les problemàtiques laborals associades a l'energia nuclear, sobretot les conseqüències en la salut. Per la seva banda, Joan Gas, membre de Jóvens de les Terres de l'Ebre, va destacar el ritme de signatures, atès que ja n'hi han recomptades unes 5.000, «i moltes més que s'estan recollint en diferents punts del territori», va afirmar.

Els familiars dels afusellats pel franquisme reclamen que es dignifiqui la fossa comuna del cementiri vell de Girona

Uns 150 familiars d'afusellats pel franquisme s'han aplegat aquest diumenge al cementiri vell de Girona per homenatjar a pares, avis, tiets i germans, les més de 520 víctimes que de 1939 a 1945 varen ser tirotejades a les tàpies laterals del recinte i posteriorment enterrades en una gran fossa comuna. L'emotiu acte ha servit per reclamar una vegada més a l'Ajuntament que 'dignifiqui' aquesta fossa, l'obri i es retornin els cossos als familiars perquè els hi puguin donar un 'enterrament digne'. Després, al lloc de la fossa hi volen un monument en memòria dels afusellats. 'Jo crec que ens ho mereixem', ha comentat la presidenta de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo. 'Ja és hora que siguem víctimes de veritat, que ens reconeguin i que anul·lin els consells de guerra contra els nostres familiars', ha continuat Lorenzo, que s'ha mostrat molt crítica amb la llei de la memòria històrica. 'No distingeix entre víctimes i botxins. Els malparits es pensen que si ens fan víctimes llavors ens tindran d'indemnitzar', ha lamentat. 'Però jo no vull diners bruts de sang sinó que facin un monument amb tots els noms, amb homenatges i honors', ha assenyalat Lorenzo, filla de Juan Lorenzo Alcalde, de 39 anys, un dels primers afusellats al cementiri de Girona. 'No tenen prous diners a Espanya i el món per pagar totes aquestes vides'.

Neix 'Pageses.cat' per eliminar la invisibilitat de les dones que treballen al món rural

Unió de Pagesos (UP) i el Departament de Treball han presentat aquest divendres a l'IES Agrària Mollerussa la xarxa social de dones del món rural 'Pageses.cat', un projecte que vol servir per conèixer les necessitats i mancances de les dones rurals i que, a la vegada, vol ser una eina útil per ajudar a millorar la seva comunicació i formació. De moment ja són una setantena les dones que s'hi ha inscrit. Aquesta xarxa digital ha estat creada per Dones d'Unió de Pagesos i l'Àrea de Formació del sindicat, i ha comptat amb una subvenció del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), dins del seu programa Projectes Innovadors, i amb el cofinançament del Fons Social Europeu.

Carod-Rovira diu que s'ha d'aconseguir la representació institucional plena en vegueries abans d'acabar la legislatura

El vicepresident de Govern de la Generalitat, Josep Lluís Carod Rovira, ha dit a Tremp que la representació institucional del Govern al territori és en forma de vegueries i que abans d'acabar la legislatura ha d'estar plenament activa a tot el territori. Carod-Rovira ha dit que per aconseguir-ho s'hauran de descentralitzar tots els departaments del Govern a la zona de l'Alt Pirineu i Aran i reforçar aquelles àrees ja descentralitzades. Carod-Rovira ha dit que s'ha d'aconseguir a la zona de l'Alt Pirineu i Aran el mateix que s'ha aconseguit a les Terres de l'Ebre, una descentralització total amb representació plena de tots els departaments.

eMaragall diu que la resposta del PP de portar la LEC al Constitucional era "previsible" i que "no li sembla interessant"

El conseller d'Educació, eMaragall, ha afirmat aquest dissabte al matí a Reus que la resposta de la portaveu del PP al Congrés dels Diputats, Soraya Sáenz de Santamaría, de portar la nova Llei d'Educació de Catalunya (LEC) al Tribunal Constitucional era "previsible" i que "no li sembla interessant".

Tot i així, el conseller ha dit que cal ser "prudent" i esperar a veure com van evolucionant els fets en els pròxims dies. eMaragall ha insistit un cop més en la importància de la LEC, entre d'altres motius perquè ve determinada pel que marca l'Estatut.

El conseller ha fet aquestes declaracions en la jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya que es fan a la capital del Baix Camp. elPeriódico: Mayor Oreja (PP) afirma que la immersió lingüística és "una immersió en la ignorància"

Els consellers del govern de Patxi López prenen possessió del càrrec

Els deu consellers de l'executiu escollit per Patxi López han pres possessió del càrrec en un acte en què han utilitzat una forma semblant a l'usada pel lehendakari a Guernica per prometre o jurar el càrrec, segons la fórmula escollida per cadascun. Els deu consellers han promés el càrrec sobre el mateix exemplar de l'Estatut de Guernica que va utilitzar López i han utilitzat una fórmula que feia referència expresa a la Constitució i a l'Estatut de Guernica i, utilitzava el terme ciutadania basca en comptes de poble basc, com resava l'anterior fòrmula utilitzada pel govern d'Ibarretxe.

"Junts podem! Televisió sense fronteres per TV3 al País Valencià"

La manifestació contra el tancament de repetidors de TV3 al País Valencià ha aplegat un total 30.000 persones, segons l'organització. La marxa de commemoració de la derrota d'Almansa ha sortit amb poc més de mitja hora de retard i ha acabat entre el carrer de la Pau i la plaça de la Reina de València al voltant de les vuit. La manifestació ha aplegat 10.000 persones més que l'any passat, quan la protesta es va celebrar a Alacant. Uns dos-cents catalans també han pres part en la marxa. El coordinador d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, ha dit que han convocat la manifestació per denunciar "l'intent de censura" de TV3 del govern de Francisco Camps. Sota el lema "Junts podem! Televisió sense fronteres per TV3 al País Valencià", el seguici ha començat a la Plaça de Sant Agustí. Coincidint amb les celebracions de commemoració de la Batalla d'Almansa, Gisbert ha dit que amb la protesta també volen denunciar la "degeneració democràtica" que diu que està patint la Generalitat valenciana. VilaWeb: Milers de manifestants reclamen a València una 'televisió sense fronteres'

directe.cat: Més de 30.000 persones en la manifestació del 25 d'abril a València

Més de 5.000 persones en la Cadena Humana per la Llengua a Palma

Més de 5.000 persones han participat avui en la Cadena Humana per la Llengua que ha organitzat l'Obra Cultural Balear (OCB) i una plataforma formada per més de vint entitats en defensa dels drets lingüístics dels mallorquins i mallorquines. El manifest demana als diferents partits polítics que 'respectin el consens' en matèria de política lingüística plasmat en l'Estatut i en la Llei de normalització lingüística. Els participants han fet avançar un manifest, que ha passat de mà en mà fins a arribar a la cambra balear. Aquest manifest proclamava la legitimitat d'expressar-se en català a tot el territori balear. L'encarregat de llegir-lo davant de la ciutadania ha estat el president de l'OCB, Jaume Mateu.

Objectiu: evitar el triplet blaugrana

L'entrenador i l'equip sembla que estiren la corda en sentit contrari (València 3 - Madrit 0) Encara que sobre el paper el Reial Madrid està tocat i enfonsat després de l'estocada mortal del Barça, el tècnic de l'equip, Juande Ramos, va dir ahir que faran tot el possible per posar-li les coses més difícils al Barça, malgrat reconèixer amb alguns silencis que la distància pel que fa a l'equip blaugrana és pràcticament insalvable.

"Hem d'intentar retardar el màxim temps possible el títol del Barça, mantenir la línia anterior a l'últim partit buscant unes victòries que els obliguin a seguir guanyant partits", va assenyalar l'entrenador andalús en la roda de premsa prèvia al partit que disputarà avui el seu equip a Mestalla davant el València.

No és un secret que com més èxits aconsegueixi el Barça, el club blanc s'enfonsarà encara més en el pou, i per això el Madrid intentarà complicar el difícil camí que li queda al Barça fins a final de temporada a la recerca del triplet.

eldebat.cat: 'Dos catalans, un argentí i un francès... '

El govern espanyol vol eliminar tota la publicitat de TVE a la tardor

Ara la faran ells directament!!! Publicitat zero a TVE a partir del setembre. Aquesta és la intenció del govern espanyol, segons la proposta que va presentar la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega (cuerpo DANONE) al consell d'administració de RTVE. El pla presentat per De la Vega inclou «incrementar el pressupost actual de RTVE» i compensar la pèrdua d'ingressos amb una taxa a les cadenes privades i a les operadores de telecomunicacions, que hauran de destinar el 3% dels seus ingressos bruts a TVE. El primer que se l'ha carregat ha estat l'home anunci Manuel Torreiglesias (Nunca he tomado Viagra) del programa matinal "Saber vivir" que l'han destituït de manera fulminant perquè posava un minut d'anuncis per cada dos minuts i mig de programa. Ell es defensa dient: "No he cogido un duro de nadie" elPeriódico: Torreiglesias nega haver cobrat diners de sota mà

Móra la Nova tindrà internet de baix cost abans de l'estiu

Por em fa, si Sabanza controla l'antena! L'Ajuntament de Móra la Nova ha anunciat que abans de l'estiu posarà en funcionament una xarxa de tecnologia WiMAX a tot el municipi. Segons el consistori, el servei proporcionarà accés a la banda ampla d'internet amb una connectivitat de fins a 3 MB, així com telefonia, a preus «molt competitius i opcions variades». Així, es podran contractar diferents paquets, i els veïns podran tenir internet a partir de 12 euros mensuals. Una altra de les opcions és un paquet de tarifa plana, que inclou internet de 3 MB i 500 minuts en trucades telefòniques. A més, el cost de la instal·lació del sistema a cada usuari que es doni d'alta serà de franc. La implantació de la xarxa d'internet sense fil era un compromís del govern de CiU, que ha adjudicat el projecte a Eurona. L'Ajuntament farà una inversió de 16.750 euros, i tots els edificis municipals tindran servei gratuït d'internet sense fil.

Isabel-Clara Simó: Nosaltres decidim

El tema és tabú, però els eufemismes i els fanatismes, si em perdoneu la rima, hi són sobrers. Em refereixo a l'avortament, sobre el qual voldria fer algunes precisions: 1a. Les dones no volem avortar, el que volem és que no tanquin a la presó les que hagin hagut d'avortar. 2a. L'actitud de l'Església catòlica és contradictòria, car davant d'un avortament natural no bategen el fetus, ni l'enterren, ni el reben com a una persona (si no m'equivoco, des del segle XVIII); l'hostilitat és deguda a un afany de controlar la reproducció humana, i, per tant, les dones. 3a. El Codi Civil atorga els drets civils a les persones nascudes, i no considera com a tals els embrions. 4a. La recent proposta d'ampliació és això, una "ampliació", perquè a l'Estat espanyol ja és vigent la llei d'avortament, i, per tant, la polèmica arriba algunes dècades tard. 5a. La reproducció està en mans de les dones per raons biològiques i la interferència d'Estats o esglésies és una usurpació: tota dona té dret al seu propi cos. Dic tot això sumant-me a la campanya de Dones en Xarxa, que convoca una roda de premsa el 12 de maig a la Biblioteca Bonnemaison, a les 12 del migdia. S'hi sumen, de moment: Moviment Laic i Progressista, Espais per la Igualtat, Ca la Dona, Campanya pel Dret a l'Avortament Lliure i Gratuït, Associació Cultural Gent i Futur, Federació de Dones Progressistes, UGT, Associació de Dones Periodistes de Catalunya, Correus, PSC, Casal de la Dona de Terrassa, Associació de Dones No Estàndard, Planeta Salut, Associació de Casals i Grups Joves de Catalunya, Fundació Ferrer i Guàrdia, Entorn SCCL, Escola Lliure El Sol i Ateneus Laics i Progressistes. Com veieu, homes i dones. Tots per la llibertat.

Oriol Junqueras: 'El rebuig de l'Eurocambra a ampliar el permís de maternitat demostra que el 7 de juny no podem fallar'

Els grups de CiU i el PP veten l'ampliació de les setmanes de baixa El candidat d’Esquerra a les eleccions europees, Oriol Junqueras, ha afirmat que 'el rebuig del Parlament Europeu a ampliar el permís de maternitat a 20 setmanes, així com que el permís de paternitat fos obligatori, demostra que el 7 de juny no podem fallar'. Després que els grups liberal i popular de l'Eurocambra, que contenen a CiU i el PP respectivament, hagin votat tornar al text a la Comissió Europea, el candidat independentista ha apuntat que 'aquest és un exemple més de la necessitat que la societat catalana comenci a prendre consciència de la importància de ser presents al Parlament Europeu'. Junqueras ha afirmat que els catalans 'no ens podem permetre que el segon candidat més votat torni a ser un personatge tan poc amic dels interessos de les classes populars del nostre país, com és el senyor Vidal Quadras' i ha recordat que 'tant CiU com el PP formen part dels Grups Parlamentaris que han rebutjat l'ampliació d'aquesta mesura social que pretenia homogeneïtzar els permisos de maternitat i de paternitat dels estats membres'.

PSOE i PP reobren la guerra per la 3a hora de castellà

L'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero i la direcció estatal del PP no han volgut donar ni 24 hores de treva a la futura llei d'educació catalana, que dimarts es va aprovar en ponència i dijous va superar el seu penúltim tràmit en comissió al Parlament. Així, mentre als passadissos de la cambra del Parc de la Ciutadella encara ressonen les felicitacions per haver aconseguit un acord històric entre CiU, PSC i ERC, als despatxos de la Moncloa i de les seus estatals del PSOE i del PP es comencen a esmolar els ganivets i es preparen per reobrir la guerra per a la implantació de la tercera hora de castellà a les escoles catalanes.

A l'executiu espanyol li ha caigut força malament que una llei que en alguns aspectes percep com a "interessant" i "innovadora" acabi perpetuant un conflicte per les hores lectives en castellà que arrenca del temps de Felipe González i Jordi Pujol. El llavors president català ja es va fer l'orni per no haver d'aplicar la tercera hora. Però la pugna va ressorgir amb força quan la fins fa poc ministra d'Educació, Mercedes Cabrera, va recuperar l'exigència dels anys 90 per intentar forçar l'executiu de Montilla a admetre novament un decret de tercera hora que topava amb els interessos dels seus socis d'ERC.

De fet, fonts socialistes lamentaven ahir que el PSC s'hagi deixat "arrossegar" en aquesta qüestió emparant-se en el nou marc competencial de l'Estatut per blindar la immersió lingüística enfront de la tercera hora. Per tot plegat suggerien que si es confirmen les intencions del govern català ja hi haurà temps per reaccionar amb contundència i, si convé, presentar batalla davant el Tribunal Constitucional.

Per part de la Moncloa, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, es va limitar a demanar assossec als que ja carreguen contra la llei, si bé avisava que quan arribi el moment "dialogaran" per aclarir la retallada de la tercera hora.

Urkullu veu "innecessari" i "contradictori" que López renunciés a la tradició en la seva presa de possessió

Íñigo Urkullu 080509 CATr

El president del PNB, Iñigo Urkullu, ha titllat d'"absolutament innecessari" i de "contradictori" que Patxi López se saltés dijous la tradició en prometre el càrrec de lehendakari a la Casa de Juntes de Gernika.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el dirigent del PNB ha subratllat que aquesta pràctica "xoca frontalment amb els juraments que fan els ministres del govern espanyol, també els socialistes, quan juren amb un crucifix al davant. Em sembla que és una contradicció en si mateixa", ha afirmat.

Ha recordat que el nou president nord-americà, Barack Obama, "va fer un acte simbòlic jurant sobre la Bíblia" i no per això es va criticar el seu gest.

eldebat.cat: Urkullu: "Ahir va jurar el càrrec un lehendakari nacionalista espanyol i no crec que tanqui una transició"

Joan Carles I creu que és "l'hora d'uns Jocs Olímpics en clau hispana"

"Ha arribat l'hora d'uns Jocs Olímpics en clau hispana". És un dels arguments presentats pel monarca espanyol, Joan Carles I, en la recepció d'aquest divendres a membres de la comissió d'avaluació del Comitè Olímpic Internacional (COI), davant dels quals ha defensat la candidatura de Madrid 2016.

"Si Barcelona va ser l'expressió festiva de la nostra Espanya moderna i democràtica, Madrid vol simbolitzar l'enorme capacitat d'enriquiment de l'ésser humà", ha anunciat.

L'acte s'ha completat amb un dinar per a 90 convidats ofert pels reis: a més dels 13 membres de la comissió d'avaluació del COI, hi han participar esportistes com ara Rafael Nadal, Gervasio Deferr, esportistes retirats com Miguel Indurain i Joan Llaneras, Joan Antoni Samaranch, i els presidents dels Reial Madrid i de l'Atlètic de Madrid, Vicente Boluda i Enrique Cerezo, a més de l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón i altres alcaldes, com la de València, Rita Barberà.

S'eliminarà el català dels centres valencians que implantaran la línia en anglès

La conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana ha decidit eliminar l'ensenyament en català en aquells centres que el curs vinent formaran part d'un programa pilot que incorpora el 80% de les classes en anglès. D'aquesta manera, els centres oferiran una línia en castellà i una altra en anglès però suprimiran la línia en català. Així, els alumnes que vulguin continuar fent classe en la llengua pròpia del país hauran de canviar d'escola. Aquesta circumstància afecta tres escoles públiques. La controvertida política educativa del conseller Font de Mora va provocar una jornada de vaga i àmplies mobilitzacions el passat 28 d'abril.

Segons ha informat El Levante Escola Valenciana denuncia que 'el Govern de Camps sacrifica un programa lingüístic que està donant excel·lents resultats amb l'únic objectiu de continuar amb la propaganda política sense rigor del seu programa experimental plurilingüe'. Recorden que a Alacant només ofereixen ensenyament en català 10 de 57 centres públics i només una de les 33 escoles concertades.

Des de CCOO consideren que el programa no és en absolut plurilingüe ja que 'es tracta en realitat, d'un ensenyament monolingüe -en anglès- amb dues assignatures optatives obligades: valencià i castellà'.