Inter 0 - Barça 0

Puyal 160909

El Barça ha debutat a la Lliga de Campions amb un empat sense gols (0-0) al camp de l'Inter de Milà en el partit més destacat de la primera jornada de la lligueta. L'equip blaugrana ha estat l'únic que ha buscat la victòria des del minut 1 al 90, però l'equip de Mourinho s'ha centrat a frenar el seu rival més que a buscar el gol i ha acabat defensant amb tot l'equip tancat al darrera. En un combat de boxa els de Guardiola s'haurien imposat als punts, perquè ha estat clarament superior al seu rival, però és futbol. Les millors ocasions han estat les del Barça. Ibra, Messi i Keita han pogut marcar a la primera part i Messi li ha tret el gol a Alves a la segona en el seu intent de rematar. L'àrbitre també s'ha menjat un penal per mans molt clares de Walter Samuel a la segona part. Tot i això, en general al Barça li ha faltat velocitat de pilota per desordenar al rival i crear situacions més clares de gol i sobretot li ha faltat rematar més a porteria, ja que malgrat l'atac-i-gol de la segona part, el porter Julio Cesar pràcticament no ha tingut intervencions importants. El duel Ibrahimovic-Eto'o també ha finalitzat amb taules. El suec ha tornat a San Siro, ha disposat d'alguna ocasió a la primera part i sobretot ha creat sensació de perill en algunes combinacions amb Messi, però els seus excompanys l'han controlat de molt a prop i ha passat bastant desapercebut. Eto'o ha estat molt ben marcat per Puyol i no ha tingut cap oportunitat. Al final del partit s'ha produit la trobada entre Eto'o i Pep Guardiola, que s'han saludat breument. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Osona es pronunciarà sobre la independència el 13-D

Vint municipis d'Osona, inclosos Vic i Manlleu, ja es preparen per fer una consulta popular sobre la independència el mateix dia. Les entitats que s'hi han implicat han triat el 13 de desembre, tot i que inicialment es projectava per al 6 de desembre, dia de la Constitució. El pont que generen els dos festius d'aquell cap de setmana –el dia 6 i el dia 8, dia de la Purísiima– ha fet desistir de l'intent. "Creiem que el pont farà baixar molt la participació, i el que ens interessa, més que el resultat, és la participació", argumenta Marçal Orri, portaveu de la plataforma Osona Decideix, acabada de crear.

La proposta i la data seran exportades, amb tota probabilitat, a la resta del país, ja que hi ha tres àmbits des d'on es preparen un gran referèndum en què tots els pobles que ho vulguin es pronunciïn el mateix dia. "Nosaltres creiem que el dia 13 és millor, però el que volem és fer les consultes el mateix dia que la resta del país. Si es decidís que ha de ser el dia 6, ens hi adaptaríem, però creiem que s'acordarà el dia 13", puntualitza Orri.

López Tena creu que hi ha una escletxa legal per fer referèndums com el d'Arenys

Alfons López Tena, exvocal del Consell General del Poder Judicial, ha defensat avui que la Generalitat i els ajuntaments catalans tenen la capacitat legal de plantejar un referèndum independentista com el convocat per una entitat privada a Arenys de Munt.

López Tena, que ha intervingut en qualitat de vocal de l'observatori de dret privat de Catalunya, ha justificat la seva tesi en el fet que la pròpia Constitució permet a les autonomies impulsar reformes de la Carta Magna, i que els ajuntaments poden plantejar reformes de l'Estatut.

Així doncs, perquè fos "perfectament legal i constitucional" la pregunta d'Arenys podria fer-se d'aquesta forma als catalans: "Vol vostè que es reformin les lleis necessàries o la Constitució a efectes que Catalunya sigui un Estat independent, democràtic, social i integrat a la UE?". En la mateixa línia, ha afirmat que qualsevol ajuntament podria plantejar la qüestió següent: "Vol vostè que el seu ajuntament presenti una proposta de reforma de l'Estatut en la qual s'estableixi que Catalunya és un Estat independent?".

Portabella es compromet a acompanyar una consulta independentista a Barcelona

Fins ara no s'havia plantejat però l'efecte multiplicador de les consultes independentistes arran de la d'Arenys de Munt podria arribar a la ciutat de Barcelona. En cas que així ho faci, el president del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament, Jordi Portabella, s'ha compromés no tan sols a donar suport sinó també a actuar per fer arribar la consulta a l'Ajuntament i intentar que es faci en el marc 'més potent possible'. Pel republicà, hauria de ser un conjunt d'entitats qui impulsés una consulta a Barcelona però ha assegurat que el moment actual demana 'ser valents' i ha instat a 'no continuar esperant' un Estat espanyol al qual 'li costa arribar' a un moment on es puguin convocar referèndums.

El congrés espanyol tomba la moció de CiU sobre l'Impost de Successions malgrat el suport d'ERC

El congrés espanyol ha rebutjat aquest vespre, per un estret marge de vots, la moció presentada per CiU d'eliminar l'Impost de Successions. ERC finalment s'ha desmarcat dels seus socis de govern i ha donat suport a la proposta de CiU. Aquest és un impost cedit a les comunitats que el Parlament de Catalunya ja va rebutjar eliminar amb els vots de les tres forces del Govern. La iniciativa ha decaigut amb el vot del PSOE i la resta de forces d'esquerra.

Les absències de diputats socialistes i populars a l'hora de la votació han fet trontollar la majoria del govern del PSOE, que finalment ha pogut fer decaure la presa en consideració amb sis vots de diferència. Per contra, han donat suport a la proposta CiU, PP, ERC, PNB i CC.

Avui: El Congrés vota contra la supressió de l'impost de successions que proposava CiU

EA promourà acords entre l'esquerra abertzale per impulsar consultes com la d'Arenys

L'experiència d'Arenys de Munt arribarà al País Basc. Així ho ha avançat el secretari general d'Eusko Alkartasuna (EA), Peio Urizar, que ha explicat aquest dimarts que a Euskadi caldran acords entre l'esquerra abertzale per tal d'impulsar consultes en la 'mateixa línia' que la del municipi maresmenc. En una entrevista radiofònica, Urizar ha celebrat la consulta d'Arenys de Munt i el resultat aclaparadorament independentista que se n'ha desprès, i ha recordat que històricament EA ha estat a favor de les consultes, encara que la d'Ibarretxe fos aturada a Madrid. Des d'EA dubten si el camí és celebrar consultes 'ajuntament per ajuntament', però si que adoptaran l'exemple unitari d'Arenys per tal d'aconseguir pactes similars entre els abertzales. Per la seva banda, des d'Aralar també aplaudeixen la 'normalitat' d'aquest 13 de setembre a Arenys, tot i que de moment no tenen previst impulsar consultes similars.

Evo Morales diu que mai no s'hauria cregut poder estar en l'antic "centre de decisions per a la invasió" d'Amèrica

El president de Bolívia, Evo Morales, ha reconegut aquest dimarts que "mai" s'havia imaginat que un dia soparia al Palau Reial de Madrid, antic "centre de decisions per a la invasió" de l'Amèrica Llatina, com va fer amb motiu de la seva primera visita oficial a Espanya. Alhora, ha aprofitat per demanar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el seu "assessorament" amb la finalitat que al seu país es puguin instaurar un règim d'autonomies i ha alabat l'esforç de l'executiu espanyol per haver regularitzat 100.000 bolivians.

Després del lapsus protagonitzat ahir en parlar de república d'Espanya durant una intervenció, el mandatari bolivià, primer indígena que accedeix a la direcció d'Estat del país andí, ha expressat la seva sorpresa per la rebuda que ha tingut a Espanya, no només de les autoritats sinó també del "poble". En aquest sentit, ha reconegut que "mai vaig pensar estar sopant al Palau Reial, abans centre de decisions polítiques per envair, ara un centre per rebre l'envaït". D'altra banda, Morales ha destacat que "Espanya té molta experiència en autonomies", de manera que, ha dit, "volguéssim les seves reflexions, i el terme més exacte, el seu assessorament, per implementar les autonomies a Bolívia".

El president bolivià ha recordat que la nova Constitució del país, aprovada en referèndum pels ciutadans, "garanteix autonomies regionals, indígenes i departamentals". Tot i això, ha volgut deixar clar, en un aparent missatge a l'oposició interna boliviana, que "autonomia no és cap divisió per a cap nació, per a cap país". Una de freda i una de calenta?

Reediten un llibre de Josep Benet que denuncia l'intent de "genocidi cultural" del franquisme contra Catalunya

Un dels llibres cabdals de l'obra de l'historiador Josep Benet, que va morir el març del 2008, L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, ha estat reeditat després de més d'una dècada exhaurit. La reedició ha anat a càrrec de Publicacions de l'Abadia de Montserrat amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat. L'obra, que inclou una exhaustiva documentació, té com a objectiu provar l'intent de genocidi cultural que va fer el franquisme des de l'inici de la Guerra Civil espanyola contra Catalunya.

Amb la reedició de L'intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya es dóna compliment a una resolució aprovada per la comissió de política cultural del Parlament. El llibre pretén demostrar que, durant el franquisme, hi va haver un intent de genocidi cultural de la cultura i la llengua catalanes. L'obra es va publicar l'any 1995, però té el seu antecedent l'any 1973, quan es va publicar Catalunya sota el règim franquista. Informe sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim de Franco, títol que va ser publicat a França.

Polèmica entre fundacions i empreses pels menús escolars

El jutjat penal número 1 del Prat de Llobregat investiga la denúncia que un empresari de càtering del Baix Llobregat ha interposat contra la Fundació Catalana de l’Esplai, a qui acusa de competència deslleial i de defraudar a Hisenda. El denunciant acusa l’entitat de prestar serveis de menjador a diverses escoles i no pagar l’IVA corresponent emparant-se en les exempcions a què tenen dret les fundacions per desenvolupar serveis d’assistència social.

El denunciant sosté que La Fundació Catalana de l’Esplai s’estalvia de pagar el 7% d’IVA del menjar escolar i el 16% dels monitors (uns 638.970 euros anuals, ha calculat) amb la qual cosa poden oferir menús més econòmics. “Les escoles, en estalviar-se diners, prefereixen contractar aquesta entitat i no a nosaltres, que no defraudem”, manté.

Avui: El rumor fals d'un cas de grip nova a un col·legi fa que 100 dels 250 alumnes no hi assisteixin

Toni Brosa: L'espina d'Eto'o

Samuel Eto'o ha estat un dels millors fitxatges del Barça, un negoci rodó i una figura destacada per a la història del club. El mínim que es mereix el dia que torni al Camp Nou amb l'Inter de Milà és que l'afició barcelonista li regali una ovació sonada, sentida, generosa, de reconeixement i agraïment per tot el que ha aportat i també, per què no, molta comprensió per les seves paraules, criticant la forma, ignorant els motius, assegurant que tothom menteix menys ell, incapaç de dissimular com de cremat està pel seu adéu forçós. Posi's en la pell d'Eto'o. Si vostè fos indiscutible en un equip que ho guanya tot, si fos el jugador de l'equip que més gols ha marcat a la Lliga, si hagués marcat el gol que fa possible el triomf a la final de la Champions a Roma, si li diguessin que és el millor davanter centre del món i, tot i això, vostè fos l'únic jugador important, titular, del qual el club prescindeix amb l'objectiu de continuar guanyant, és probable que vostè també tingués un atac de banyes o com a mínim una espina clavada al seu ego. Seria d'agrair, per variar, que això no embrutés la relació entre Eto'o i el barcelonisme. El Barça l'ha deixat marxar perquè necessita renovar-se per seguir a dalt i el seu entrenador, Guardiola, aposta per canviar-lo a ell i portar-ne un altre (Ibrahimovic) que enriqueixi els arguments de l'equip. El temps dirà si l'ha encertada o no, però és del tot normal. I que Samu intenti reivindicar-se, que li marqui un gol al seu exequip, que li dediqui a algú o que intenti demostrar alguna cosa, també.

Puigcercós diu que per convocar referèndums "no s'ha de demanar permís" i que aquest "va ser l'error d'Ibarretxe"

Joan Puigcercós ERC 150909 RAC1

En una entrevista a RAC1, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha dit que l'exlehendakari basc va voler fer una consulta, “una proclamació unilateral”, que era un dret i en tenia l'estructura administrativa, i ha criticat que al final fes marxa enrere.

A Puigcercós se li ha preguntat com veuria una única candidatura independentista per a les properes eleccions al Parlament català. Per una banda, ha respost que hi estaria d'acord sempre que “es tingués l'objectiu molt clar i es tingués clar què es va a fer”. “A les portes d'una sentència del Tribunal Constitucional i al final d'un procés com és el projecte autonomista, tinc les portes obertes”, ha recalcat.

És aquí que ha tornat a parlar de l'exlehendakari dient que va articular un front comú per a la consulta que va guanyar i després es va fer enrere. L'error, segons Puigcercós, va ser que va voler mantenir el front i un front sense causa té elements nocius per a un país, “divideix el poble”. “Quan hi ha una causa, el front és legítim; no hi ha res pitjor per a un país que un front sense causa”, ha reafirmat.

El batlle de Berga confirma que l'ajuntament donarà suport demà a la convocatòria d'una consulta sobre la independència

El pròxim ajuntament que aprovarà una moció de suport a la convocatòria d'una consulta popular sobre la independència de Catalunya serà el de Berga. Demà al vespre el ple aprovarà la moció presentada per la CUP, a la qual s'ha afegit l'esmena que la consulta l'haurà de convocar una entitat privada. Tots els grups municipals (CiU, CUP i ERC) hi votaran a favor, tret del PSC. 'Hem de donar l'oportunitat que la gent es pronunciï sobre si vol la independència', ha declarat a VilaWeb el batlle de Berga, el convergent Juli Gendrau.

'No ens podem oposar de cap de les maneres a una iniciativa d'aquesta mena. Expressar l'opinió, i més sobre un tema com aquest, no fa cap mena de mal', ha explicat. Gendrau ha parlat sobre l'experiència d'Arenys de Munt; ha elogiat el paper institucional que ha tingut el batlle, Carles Móra. 'Perquè ha fet que la consulta fos una festa i no pas una mena de reivindicació extremista, tal com algú ho havia volgut vendre'.

Juli Gendrau admet que hi ha unes quantes entitats berguedanes que s'han interessat a convocar la consulta, sobre la qual encara no hi ha cap data prevista. El batlle ha dit que estava obert a parlar amb els representants municipals d'altres poblacions per acordar que totes les consultes es puguin convocar un mateix dia.

Els batlles interessats a fer una consulta per la independència es reuniran el 3 d'octubre

La plataforma Decidim.cat ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió de batlles perquè debatin l'estratègia per a convocar noves consultes municipals sobre la independència de Catalunya, com la d'Arenys de Munt. Ho ha confirmat el portaveu de l'entitat, Jordi Fàbrega, que ha desmentit que la data dels referèndums fos el 6 de desembre, com s'ha fet córrer. 'La data encara s'ha de de decidir i segurament n'hi haurà més d'una', ha dit.

Fàbrega, que és el batlle de Sant Pere de Torelló (Osona), delegat del govern a la Catalunya Central i president de l'Entesa pel Progrés Municipal (EPM), ha explicat que molts ajuntaments volien fer la consulta 'com més aviat, millor' i que la cosa més probable era que s'organitzessin per grups i que, en la reunió, que és oberta a tots els batlles interessats, s'establissin dues dates o tres per a fer els referèndums abans de final d'any.

De moment, hi ha una seixantena d'ajuntaments que s'han adreçat a Decidim.cat per informar-se sobre la manera de convocar un referèndum, però Fàbrega ha fet observar que la xifra era provisional. 'Podria haver-n'hi molts més perquè, per exemple, sabem que a Osona i al Bages ja hi ha més d'una desena de consistoris per comarca que no s'han comptat, però que tenen intenció d'informar-se sobre la manera de fer el referèndum.' Fàbrega, això sí, ha demanat 'màxima seriositat i rigor' per tal de fer aquest procés ordenadament i de la manera més formal possible.

Maragall i Pujol donen suport a una ILP per aconseguir que TV3 es pugui veure al País Valencià

Els expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall i els expresidents del Parlament Joan Rigol i Heribert Barrera són alguns dels representants polítics i socials que donen suport a una iniciativa legislativa popular (ILP) que es presentarà al Congrés, impulsada per Acció Cultural del País Valencià, per crear una televisió sense fronteres i aconseguir que les televisions autonòmiques es puguin veure a totes les comunitats que comparteixen una mateixa llengua.

El projecte de llei, d'àmbit estatal, que promulga aquesta ILP té per objectiu garantir la recepció directa de les emissions de ràdio i televisió autonòmiques fetes totalment o majoritàriament en les llengües incloses en l'àmbit de protecció de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries a les altres comunitats autònomes amb les quals comparteixen llengua.

El principal objectiu d'aquesta iniciativa és evitar situacions com la que es dóna amb TV3 a València, on s'han tancat els repetidors de la cadena catalana.

El projecte de llei es presentarà davant la mesa del Congrés i a partir d'aleshores els impulsors de la iniciativa hauran de reunir un mínim de 500.000 signatures a l'Estat en un màxim de nou mesos.

Amnistia Internacional demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim de detenció amb incomunicació

Creuen que la falta de transparència pot utilitzar-se per ocultar violacions dels drets humans Amnistia Internacional ha fet públic un informe en què demana a l'Estat espanyol que acabi amb el règim d'incomunicació que aplica a les detencions relacionades amb el terrorisme. En l'informe Espanya: Sortir de les ombres. És hora de posar fi a la detenció en règim d'incomunicació consideren que és 'inadmissible' que actualment a l'Estat espanyol una persona desaparegui durant dies 'empassada per un forat negre' sigui quin sigui el motiu de la seva detenció. A més, recorden que aquesta manca de transparència pot utilitzar-se per a 'ocultar violacions de drets humans' i que l'Estat espanyol manté un dels règims de detenció més estrictes d'Europa.

El dia de la Constitució, possible data per al gran referèndum

Allà on més els cou!!*!! Una de les dates sagrades de l'Espanya moderna podria convertir-se en una data de referència del catalanisme independentista si fructifica la idea sorgida aquest diumenge enmig de l'eufòria per la gran participació en la consulta d'Arenys de Munt. Aquest dijous mateix, ajuntaments interessats a impulsar una consulta d'autodeterminació al seu municipi, plataformes sobiranistes i els dos equips que han obtingut certa experiència en el procés d'Arenys –comissió organitzadora i comissió avaluadora– es reuniran amb una proposta sobre la taula: convocar totes les consultes el 6 de desembre, dia de l'aniversari de la Constitució. De moment és només "una de les dates possibles", però és la que pren més força perquè reuneix tots els requisits: és abans de final d'any, dóna tres mesos de coll per organitzar la mobilització i té un alt valor simbòlic, ja que es tracta de "confrontar la legalitat espanyola amb el dret a decidir", ha indicat Uriel Bertran, membre de la comissió avaluadora i un dels impulsors de la proposta. Una de les primeres tasques d'aquesta gran assemblea que es prepara serà redactar una moció estàndard que es pugui votar a tots els ajuntaments interessats en el procés. Queda clar que seran entitats cíviques les que organitzaran aquests referèndums, sempre simbòlics, i la intenció és que el text de la moció municipal per donar suport a aquests grups "esquivi l'acció de la justícia espanyola". En cap cas, per tant, es cedirà cap sala ni cap altre mitjà material o logístic als organitzadors: només tindran el suport polític.

VilaWeb: La premsa internacional es fa ampli ressò de la consulta per la independència

Miquel Calçada: “Arenys sí que ha estat una festa de la democràcia” (Avui)

Vicent Sanchis: Guerres brutes

Setanta falangistes no podien impedir una consulta democràtica a Arenys de Munt. Però, en contra de la imatge que n’han venut, la seva presència coactiva el dia del referèndum no era “una expressió de democràcia”, sinó una greu anomalia inspirada per les institucions de l’Estat. Si la concentració d’aquestes esquadres hagués acabat en enfrontament, els detractors de la iniciativa ho haurien tingut ben fàcil. “Extremistes” d’un costat contra “extremistes” de l’altre. Una dualitat que hauria embrutat la jornada. La presència de Falange va ser ahir, doncs, la primera constatació d’una poc hàbil guerra bruta. N’hi va haver més i n’hi haurà més. Com ara el pretès periodisme que perpetra el canal televisiu Intereconomía. Colant una càmera oculta en una reunió dels organitzadors prèvia a la consulta, van tractar de demostrar en un debat-burla que tot plegat respon a una maniobra d’amics del terrorisme, amb Batasuna amunt i Batasuna avall. En veurem moltes d’aquestes. Quan no en tinguin prou amb la llei, buscaran qualsevol altre camí per ridiculitzar, estigmatitzar i fins i tot criminalitzar el sobiranisme català. Els que es presenten com a demòcrates i donen lliçons de legitimitat no estaven ahir preocupats per la presència del feixisme a Arenys de Munt, sinó per la consulta. A partir d’ara haurem de començar a preocupar-nos per ells. Estan desesperats i tot s’hi val.

Esquerra i Convergència donaran suport a les pròximes consultes per la independència

Esquerra i Convergència donaran suport a les pròximes consultes per la independència, com la d'ahir a Arenys de Munt. De fet, una seixantena d'ajuntaments ja han confirmat que impulsaran referèndums similars, algunes d'elles abans de final d'any. Iniciativa, per la seva banda, ha dit que no impulsarà referèndums 'per no crear falses expectatives', però la portaveu del partit, Laia Ortiz, ha matisat que els regidors del partit són lliures de donar-hi suport, ja que són actes organitzats per la societat civil. El PSC ha reiterat la seva oposició a futurs referèndums i, de fet, el batlle de Barcelona, Jordi Hereu, ha dit que 'ha quedat clar' que els ajuntaments no poden col·laborar-hi.

Però, malgrat les declaracions de suport de membre de CDC a futures consultes populars, el secretari general d'UDC, Josep Maria Pelegrí, ha dit que ni el seu partit ni CiU les impulsarien.

Comença el curs amb l'arribada del llibre digital a catorze instituts de la demarcació

El curs escolar 2009/10 comença avui amb diverses novetats per endavant per a més de 137.200 alumnes i 9.167 professors. D'una banda, es posa en funcionament el projecte d'implantació del llibre digital, que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre s'inicia en catorze instituts, amb un total de 1.410 alumnes, els quals disposaran d'un ordinador portàtil propi, i s'hi afegiran alguns centres de primària al gener. D'altra banda, també s'implanten les beques per als alumnes que acabin quart d'ESO amb una nota superior a 8. Però els canvis més grans del sistema educatiu tindran lloc amb el desplegament de la llei d'educació, que contempla l'aprovació del decret que regula l'autonomia de gestió dels centres, el punt que ha registrat una més gran oposició.

Els Països Baixos poden tancar els coffee-shops als turistes

El govern estudia la possibilitat de transformar-los en entitats reservades als socis En una carta pública enviada a uns quants mitjans, tres ministres neerlandesos adverteixen que el govern estudia la possibilitat d'obligar els coffee-shops a obrir únicament per a neerlandesos i socis d'aquests establiments. Als coffee-shops, s'hi pot vendre i consumir marihuana, i el govern s'ha alarmat en vist de les xifres de turistes, especialment belgues i alemanys, que cada cap de setmana travessen la frontera per visitar aquests locals.

El debat fa molts mesos que és obert i el mes de juliol proppassat un comitè assessor sobre la matèria ja va proposar aquesta mesura que faria impossible l'accés dels turistes a aquesta casta d'establiments.

A Lloret de Mar faran potser el mateix amb el turisme d'alcohol i a Cuba, amb el de sexe? Directori de tots els coffee-shops d'Amsterdam. Aprofiteu que hi va de poc!!!