Atlético M. 2 - Barça 1

Puyal 140210

El Barça ha perdut la seva condició d'invicte en aquesta temporada de Lliga al Vicente Calderón, on s'ha trobat amb un gran Atlético M., que ha desactivat el potencial del conjunt blaugrana amb un partit notable i amb una actuació pràcticament impecable en defensa. El Barça ha patit un escenari incòmode. A les seves múltiples baixes en defensa, sense els sancionats Piqué i Márquez ni els lesionats Txigrinski, Abidal i Alves, a més de Touré, als quals s'ha unit Keita als quatre minuts, s'hi ha afegit una de les millors versions de l'Atlètic, intens, constant i efectiu. El conjunt blanc-i-vermell, ranquejant en tot aquest curs de Lliga, ha saltat al camp amb les idees molt clares, amb una correcció tàctica inusual aquesta temporada i amb la mateixa inspiració en atac de les seves grans nits per dur el partit al seu terreny i desactivar el conjunt blaugrana en els primers instants del duel. No només ha anul·lat el seu contrincant al començament del partit, sinó que, a més, ha estat molt efectiu. Primer amb una jugada genial de Reyes, que ha deixat enrere dos rivals i ha enviat una passada perfecta a l'espai per a l'uruguaià Diego Forlán, que ha batut Víctor Valdés, i després amb una falta directa del portuguès Simao (2-0, m. 22). Dos gols al líder en poc més de 20 minuts, en què fins i tot ha arribat a perdonar un tercer en una acció de l'argentí Agüero, massa generós en el seu camí cap a la porteria rival amb una passada a Forlán, i un panorama complicat per al Barça, massa intermitent en atac durant tot el partit. La incertesa ha estat la nota predominant del partit, perquè el Barça ha controlat la pilota, però amb lentitud, ha estat capaç d'arribar a prop de l'àrea local, però aquí s'ha trobat amb el notable desplegament dels centrals rivals, el colombià Luis Amaranto Perea i Álvaro Domínguez, impenetrables per als blaugranes. El conjunt blanc-i-vermell ha resistit, amb menys patiment de l'esperat, per conquistar un triomf fonamental en la seva persecució de zones còmodes de la classificació i per condemnar a la seva primera derrota d'aquesta temporada de Lliga el Barça, avui desactivat per un gran Atlético M. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit

Puigcercós recomana a eMaragall i Castells que no traslladin els debats del PSC al Govern

El president d'ERC, Joan Puigcercós, considera un 'destorb i una actitud estèril' que els consellers del Govern del PSC, eMaragall i Antoni Castells, traslladin al Govern els debats interns del seu partit, tal com feia aquest diumenge eMaragall en un article a La Vanguardia. En un article al seu blog, Puigcercós ha assegurat que els debats s'han de fer 'allà on toca', als òrgans interns del partit, perquè 'és aquí on cal ensenyar les dents sinó, tot plegat, no és més que un foc d'encenalls' ha afegit. D'altra banda, Puigcercós ha defensat la feina feta del Govern, 'quan passi un temps i mirem enrere ens sorprendrem del llegat i la feina feta' ha assegurat. Tot i això, el republicà ha celebrat el debat del grup propi del PSC a Madrid, i ha instat els socialistes catalans a debatre la qüestió privadament.

Joan Puigcercós: Els debats interns, a casa

Avui: Puigcercós recomana als socialistes que "els debats interns" es quedin "a casa"

Per Herrera el govern del PSC en solitari que proposa eMaragall és només fum

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha considerat aquest diumenge que a Catalunya només es poden donar dos escenaris de govern, un de CiU o una majoria plural d'esquerres. 'La resta és fum', ha dit en referència a l'article que ha publicat el conseller d'Educació, eMaragall, on defensa un executiu del PSC en solitari. En declaracions al cementiri de Montjuïc, Herrera ha indicat que el seu partit no entrarà en picabaralles, sinó que vol acabar la legislatura 'fent polítiques per a la gent' i situant un escenari 'de futur i de progrés'. 'Catalunya sap el que van ser 23 anys de Govern de CiU', ha conclòs, i ha advertit que el de Mas seria un govern encara més de dretes que el de Pujol.

Avui: Herrera creu que un govern del PSC en solitari com proposa eMaragall és "fum"

eMaragall furga la llaga: 'El Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'

Fot canya!!! Així no es parla del calendari escolar. Aquells qui pensaven que eMaragall i Castells acatarien el silenci imposat pel PSC anaven errats. Aquest diumenge el conseller d'Educació, eMaragall, torna a defensar en un article a 'La Vanguardia' que 'el Govern fa temps que va renunciar a un projecte de país'. En l'escrit, eMaragall reitera que el tripartit 'ja no té vigència política', considera 'imprescindible tenir grup propi al Congrés' i exigeix que 'Montilla tingui ple poder per a liderar Catalunya'. El conseller insisteix així en les polèmiques declaracions del passat dimecres on va assenyalar que veu Catalunya 'fatigada' de la fórmula del tripartit i va augurar que els tres partits que governen en l'actualitat –PSC, ERC i ICV- no sumaran després de les properes eleccions al Parlament, unes declaracions que van comptar amb el suport d'Antoni Castells.

eMaragall: "El Govern de Montilla hace tiempo que renunció a encarnar un proyecto integral de país" (LaVanguardia)

Avui: eMaragall diu que el govern de Montilla “ja fa temps que ha renunciat a encarnar un projecte integral de país"

La Diputació de Lleida i l'Institut d'Estudis Ilerdencs acolliran la consulta del 25-A

Les administracions catalanes comencen a mullar-se en el procés de consultes sobre la independència. Aquesta setmana la Plataforma Lleida Decideix ha rebut de part del President de la Diputació de Lleida, el republicà Jaume Gilabert, la confirmació que el pati de l’edifici de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) acollirà la seu central i logística de la Consulta Popular per la Independència que es celebrarà a la ciutat de Lleida el proper 25 d’abril. A més de l’IEI com a seu central de la consulta, la Diputació també ha posat a disposició de Lleida Decideix els baixos del mateix Palau de la Diputació, que donen a la Rambla Ferran, per acollir un col·legi electoral la jornada del 25-A.

Catalunya insta l'Estat a canviar 29 municipis de província

La Generalitat instarà el ministeri de Política Territorial que canviï de província 29 municipis catalans per adequar-los a la nova distribució en províncies, comarques i vegueries prevista a l'Estatut. Les modificacions afecten, entre d'altres, 15 localitats del Solsonès i 9 de la Cerdanya.

Catalunya està dividida en quatre províncies i 41 comarques, i també ho serà en set vegueries, però els tres mapes no encaixen. Un exemple és el municipi de Gósol, situat avui a la província de Lleida i la comarca del Berguedà. La Generalitat vol que s'incorpori a la província de Barcelona, a la qual pertanyen la resta de municipis de la comarca.

Els canvis en els límits provincials que demana la Generalitat i que el Congrés ha d'aprovar per llei orgànica, afecten tres demarcacions: Lleida, Girona i Barcelona.

El propòsit de la Generalitat és que les províncies es mantinguin, encara que només serviran com a "administració territorial de l'Estat i de circumscripció electoral per a les eleccions generals", va explicar el conseller de Governació i Administracions Públiques, Jordi Ausàs.

Mitjans internacionals parlen del finançament, els toros i el català com 'El Mundo' i la COPE

El col·lectiu Emma, un grup que es dedica a supervisar la premsa internacional, alerta que sovint hi ha mitjans d'arreu del món que mostren "visions esbiaixades" de Catalunya. Així ho ha explicat el portaveu del col·lectiu, Salvador Garcia-Ruiz, que assegura que el país té bona imatge a la premsa internacional, però que els problemes apareixen quan es parla de política. La llengua, el finançament i les corrides de toros són temes que alguns mitjans reflecteixen "com ho faria El Mundo o la COPE', ha denunciat. La darrera resposta del grup ha estat a un diari danès, Politiken, que ha publicat que la política lingüística a Catalunya és pròpia del "nacionalisme radical".

El diari danès Politiken va publicar un article el 31 de gener titulat La censura té moltes cares, en què plantejava la política lingüística a Catalunya a favor del català en termes de "censura" i "nacionalisme radical". Una de les components del col·lectiu Emma, Diana Coromines, va enviar una resposta al rotatiu a principis de febrer per explicar la "discriminació del català" als cinemes, la justícia, l'etiquetatge de productes i molts altres àmbits de la vida quotidiana a Catalunya.

La PDE rep el secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, que es compromet a fixar un cabal ecològic

La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha rebut aquest matí, durant la seua visita a Sant Jaume d’Enveja, el secretari d’Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu. L’alt càrrec del Ministeri de Medi Ambient ha assegurat que es buscarà “el màxim consens” per definir un cabal ecològic en el nou pla hidrològic de la Conca de l’Ebre, com demana la PDE. El portaveu de la plataforma, Manolo Tomàs, ha pogut intercanviar unes paraules amb el secretari d’Estat. Després, Puxeu ha desmentit que s’haja pactat un repartiment de l’aigua per als nous regadius, tot assegurant que “ja no hi haurà ni més demandes urbanes, ni més concessions”. El Secretari d’Estat era al Delta per visitar les obres de restauració ambiental de la ribera de l’Ebre als termes d’Amposta i Sant Jaume d’Enveja, així com l’inici de les obres de la nova depuradora de Sant Jaume.

Poblet demana a Montilla que no «jugui» a oposar-se a l'MTC tot esperant que Ascó en sigui la seu

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va aprofundir ahir per primer cop en la polèmica sobre la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus radioactius en demanar al govern tripartit i especialment al president socialista, José Montilla, que, si realment ho considera negatiu per al país, actuï en conseqüència, cosa que creu que no ha fet. Poblet defensa tant l'actuació de l'alcalde d'Ascó com la de CiU, que ha expedientat el batlle.

«Si el que volem és jugar a una cosa, però perquè en passi una altra, almenys no critiquem l'alcalde d'Ascó.» Amb aquestes paraules, Poblet va acusar Montilla de fer un doble joc i d'avalar en el fons la possibilitat que l'MTC s'instal·li a Catalunya. En cas contrari, li va demanar que actuï amb determinació: «Si aquesta és una qüestió que és tan important per al país o no la pot decidir només un municipi, el govern s'ha de definir més clarament, cosa que no ha fet.» «Si el país creu que això no és bo, Catalunya té un cap: que actuï», va concloure el dirigent vila-secà, futur candidat de CiU per Tarragona a les eleccions al Parlament, que no veu suficient que el President hagi enviat una carta al ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, per expressar-li el rebuig del govern català.

Público: El primer mártir del cementerio nuclear

Els fangs tòxics del pantà de Flix haurien d'estar encerclats al novembre

El govern de l'Estat va escenificar ahir a la tarda l'inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix, amb una visita del secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, als treballs preparatius del mur i del recinte de seguretat que ha de servir per aïllar els residus. Encara no hi ha data per començar a extraure els llots tòxics del fons de l'embassament, però Puxeu va assegurar que les obres del mur començaran al març o l'abril, i que els residus estaran encerclats al novembre. L'alt càrrec de Medi Ambient també va confirmar que encara negocien amb Ercros la ubicació de la planta de tractament, de la depuradora i de l'abocador.

Bloc d'Oscar, de Flix, a l'Ebre: Faltava

Ridao: 'És grotesc que CiU estigui allargant la mà a Espanya però no faci el mateix a Catalunya'

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha proposat aquest dissabte un 'gran pacte a la catalana' per tal d'exportar el model d'èxit de Catalunya per sortir de la crisi i defensar les competències i els interessos catalans en el marc d'un gran pacte d'Estat. El també portaveu al Congrés ha aprofitat per criticar durament l'actitud de CiU en oferir grans acords a l'estat espanyol i no tenir la mateixa actitud de col·laboració a Catalunya, sinó al contrari. 'És grotesc i incomprensible que CiU estigui allargant la mà a Espanya però no faci el mateix a Catalunya', ha lamentat el republicà durant una reunió de la sectorial d'ERC d'empreses, indústria i serveis.

Avui: Ridao critica CiU per oferir-se a Zapatero i no a Montilla

CpC reivindica la seva ILP per una Llei electoral com una 'nova oportunitat' després del fracàs de la ponència

La plataforma Ciutadans pel Canvi (CpC) ha lamentat el fracàs de la ponència encarregada d'elaborar una Llei electoral per les diferències insalvables entre els partits polítics pel que fa a la distribució d'escons. Ara, CpC reivindica la seva Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada al Parlament com un 'instrument al servei del consens'. De fet, creuen que la seva admissió a tràmit pot ser una 'nova oportunitat' perquè els partits facin 'un darrer esforç' per assolir un acord. CpC creu que el consens es pot produir entorn a la proposta dels experts i ha instat CiU i PP a reconsiderar el seu rebuig al sistema que es proposa en aquest informe.

'Creuarem el pont!' donarà el toc musical a la manifestació per l'autodeterminació de Ginebra

La plataforma Deumil.cat que advoca per l'autodeterminació del poble català ha escollit l'himne 'Creuarem el pont!' de Gerad Sesé per a amenitzar la manifestació que tindrà lloc el proper 8 de maig a Ginebra i a través de la qual intenten donar a conèixer a altres nacions 'la nostra problemàtica'. Es repetix així l'experiència viscuda a Brusel·les el darrer març de 2009, on milers de catalans van reclamar un estat propi pels carrers de la capital de la Unió. En aquella ocasió, Deumil.cat s'estrenava com a plataforma organitzadora i Sesé ja va fer-se càrrec de posar el to musical a l'encontre amb 'Som Deumil'. Per a aquesta nova ocasió, Deumi.cat fa una crida a la col·laboració activa en la difusió de l'acte de protesta a través del seu lloc web.

El canal Euronews dedica un extens reportatge al creixement de l'independentisme

'Catalunya és un motor econòmic dins d'Espanya. Molts catalans estan cansats dels impostos que marxen cap a Madrid. És una regió orgullosa de la seva història i el seu idioma i les crides per la independència cada cop se senten més fortes. Catalunya s'acabarà separant d'Espanya?' D'aquesta manera presenta el canal televisiu d'abast europeu 'Euronews' un reportatge que analitza, durant nou minuts, els pros i els contres de la independència de Catalunya i parla sobre les consultes independentistes. Al reportatge hi apareixen punts de vista a favor de la secessió, com el del cantant de Brams, Francesc Ribera 'Titot' o en contra, com el del dirigent del partit polític Ciutadans, Albert Rivera.

VilaWeb: La independència de Catalunya, en un reportatge d'Euronews

Avui: La independència de Catalunya, a debat en un reportatge de la televisió europea Euronews

Els represaliats pel franquisme a les Terres de l'Ebre reben el primer homenatge oficial

El millor homenatge és fer caure això!!! La Generalitat i l'Ajuntament de Tortosa han celebrat aquest dissabte a la tarda un primer i oficial homenatge als represaliats pel franquisme a les Terres de l'Ebre. Amb un Auditori Felip Pedrell de gom a gom, s'ha honorat a les persones que van patir la duresa de la Guerra Civil, en un territori molt colpejat per aquest conflicte bèl·lic, on s'hi va lliurar un de les pitjors batalles i també castigat per la repressió que hi va recaure més tard amb fermesa. Molts van ser els ebrencs que van passar per camps de concentració, per les presons del franquisme i pels camps nazis. Alguns dels pocs testimonis que poden encara explicar les seves dures experiències de pròpia veu han intervingut a l'acte.

Ajuntament de Tortosa: L'Ajuntament de Tortosa i la Generalitat homenatgen els represaliats pel franquisme a les Terres de l’Ebre

Carnaval de guants i bufanda

Aquest ha estat un dels carnavals més freds que es recorden. El termòmetre no ha pujat dels sis graus ni en molts punts de la costa però això no ha impedit que les comparses i carrosses inundin de color, música i confetti els carrers de les principals localitats. Els veïns han sortit al carrer ben preparats. A primera fila, molts ciutadans han optat per sortir al carrer amb guants i bufanda i, a més, han tret les mantes de casa per tapar-se mentre veien passar la rua de carnaval. El fred no ha arronsat els aficionats a la tradició del carnaval. En alguns llocs ja hi va haver rues el divendres però moltes poblacions han arrencat el carnaval aquest dissabte.

Els pobles nuclears confirmen el tracte del MTC

Malgrat que el Govern ho nega, l'Associació de Municipis en Àrees Nuclears (AMAC) ha confirmat que va arribar a un "tracte" amb el Ministeri d'Indústria perquè presentés candidats Yebra (Guadalajara) i Ascó (Tarragona) a albergar el magatzem centralitzat de residus atòmics (MTC), com es reflectia en un document intern desvetllat ahir per Público. A canvi, el departament de Miguel Sebastián es va comprometre a augmentar la quantitat de diners que reben, fins a 8,25 milions d'euros més cada any, a través d'una nova ordre ministerial. La suma sortiria de les taxes pagades per les elèctriques i seria distribuïda a tots els pobles nuclears per l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa).

"O treien l'ordre o no hi havia candidats", explica el gerent de l'associació, Marià Vila d'Abadal. Segons la seva versió, els alcaldes de la AMAC van llençar un "desafiament" al Ministeri al juliol de 2009 a l'anunciar que no presentarien candidats. El missatge va ser: "Si no jugueu al desenvolupament econòmic en les zones nuclears, nosaltres passem de vosaltres i del MTC". Inquiets per la possibilitat que cap poble d'Espanya sol·licités el magatzem, els negociadors d'Indústria van accedir i van prometre als municipis nuclears augmentar els seus ingressos fins a 8,25 milions d'euros a l'any. La major part d'aquesta partida, 7,55 milions d'euros, servirà per a cofinançar projectes de desenvolupament local per a combatre el monocultiu nuclear.

Segons el parer de Vila d'Abadal, l'interès del Ministeri pels candidats de l'AMAC es deu al fet que "si no haguessin sortit, possiblement no hi hauria altres candidats". "I si no s'hagués presentat ningú? Haguessin quedat com ximples", opina. Després del pas al capdavant de Yebra i Ascó, impulsats pel nou compromís econòmic del Govern amb totes les àrees atòmiques, altres 12 pobles sense tradició nuclear van licitar per a dur-se el MTC.

Público: Los pueblos nucleares confirman el trato del ATC

L'Ajuntament de la Palma d'Ebre aprova una moció en contra de la instal·lació a Ascó del cementiri nuclear

La moció es va aprovar amb els vots a favor dels tres regidors del PSC i dos regidors de CiU, formació que havia donat llibertat de vot, i dues abstencions –la de l'alcalde, el convergent Gil Martí, i un altre regidor de CiU L'Ajuntament de la Palma d'Ebre ha aprovat aquest dijous en un ple extraordinari una moció de rebuig a la possible ubicació a Ascó del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears.

Segons ha explicat el PSC aquest divendres, el ple es va celebrar a petició del grup municipal socialista per tal que 'quedés clarificada la posició del municipi respecte al MTC'.

El portaveu del PSC a l'Ajuntament de la Palma d'Ebre, Albert Miret, ha explicat que l'oposició a la instal·lació del magatzem a Ascó es basa en el fet que 'les Terres de l'Ebre ja han cobert amb escreix la seva quota solidària' en l'àmbit nuclear, ja que Catalunya genera el 40% de l'energia nuclear de l'Estat espanyol.

Amb l'aprovació de la moció, la Palma d'Ebre segueix els passos de la Torre de l'Espanyol, i es converteix en el segon municipi de la zona nuclear d'Ascó que aprova una moció en contra del MTC després que Ascó hagi formalitzat la seva candidatura a través de l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC).

26 escriptors catalans donen suport a les consultes sobre la independència

Quan falten pocs dies perquè se celebri la segona tanda de les consultes sobiranistes el 28 de febrer, un total de 26 escriptors catalans de renom han mostrat el seu suport a les consultes en un acte unitari d'aquest dimarts a l'Institut d'Estudis Catalans. Entre els autors que s'han sumat a la mostra de suport, hi ha Sebastià Alzamora, Joaquim Montclús, Miquel de Palol, Josep Miquel Servià, Enric Casasses, Josep Maria Terricabras, Albert Sanchez Pinyol, Esther Xargay i Matthew Tree. Aquesta segona convocatòria de les consultes sobre la independència pel 28-F, que ja van celebrar una primer onada el 13-D, es fa a un total de 77 municipis i crida a les urnes uns 300.000 electors.

Avui: Suport d'escriptors catalans a la consulta sobre la independència

Fracassa la llei electoral catalana

L'intent de fer una llei electoral catalana ha fracassat estrepitosament aquest divendres al matí davant la impossibilitat d'arribar a un consens entre els partits catalans sobre el model a aplicar en els comicis. La ponència parlamentària que estudiava aquesta possibilitat, a partir d'un document d'experts promogut per la conselleria de Governació, ha constatat que és impossible arribar a una entesa a pocs mesos de les eleccions. La llei s'hauria d'haver aprovat per una majoria de dos terços (90 diputats).

A la pràctica les formacions polítiques catalanes només han acostat posicions respecte a temes menors, com la creació d'una junta electoral catalana, denominada sindicatura electoral, el vot per correu i els blocs a les televisions públiques.

El problema de fons és que hi ha dos models electorals a Catalunya. El PSC en proposava un que prima els votants del Barcelonès i el Baix Llobregat, en una posició en què coincideixen el PP, ICV i C's, mentre que CiU prima els votants de la resta del territori. ERC també defensava l'equilibri territorial, però donant suport al document dels experts que va encarregar Ausàs.

La llei electoral està pendent des de l'any 1979, i fins ara cap govern ha aconseguit el consens suficient per tirar-la endavant. La decisió de fer aquest darrer intent, ara fracassat, es va prendre arran dels casos Millet i Pretòria, com una mesura de regeneració.

Avui: Tripartit, PP i C's carreguen a CiU el fracàs de la llei electoral i la federació reivindica el pes del territori

VilaWeb: Els partits trenquen la negociació de la llei electoral