Rosell: "Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen des d'esportistes a empresaris"

El dia que l'entrenador del Barça rebrà la Medalla d'Or del Parlament de Catalunya, el president blaugrana escriu una carta on glosa la seva figura i els seus valors

L’essència del Barça feta persona

Ser profeta a la teva terra no està a l’abast de qualsevol. Ser estimat, reconegut, admirat i respectat com ho és Josep Guardiola a casa seva i arreu del món és un privilegi que només està reservat als escollits. La Medalla d’Or del Parlament és un reconeixement que, de ben segur, l’omple d’orgull, un sentiment que comparteixen els seus pares Dolors i Valentí i tota la seva família, però també tots els barcelonistes, els milions de catalans i tots aquells que consideren l’esport una eina extraordinària de transmissió de valors. Uns valors que en Pep representa com ningú, dins i fora dels terrenys de joc. Uns valors que el FC Barcelona sent seus i que el nostre país ha sabut convertir en un actiu i un exemple per a tots. Josep Guardiola és un model de comportament, un mirall en què es reflecteixen els esportistes, els entrenadors, els empresaris, els polítics, els educadors, els directius..., i qualsevol persona que, com ell, assumeix la seva responsabilitat amb principis, honestedat i passió, sobretot molta passió.

Guardiola personalitza l’essència del Barça. És el nen que s’ha format a La Masia, el jove del planter que arriba al primer equip i acaba lluint el braçal de capità, i el tècnic de la casa que dirigeix el millor Barça de la història. És la persona que ha liderat la construcció d’un equip que ens omple a tots de felicitat. El seu compromís i la seva fidelitat al club i a Catalunya l’han convertit en un barcelonista i un català universal. Ell contribueix a la projecció del Barça i del país, conscient de la gran responsabilitat que això comporta. Per la nostra Junta Directiva, en Pep és molt més que el millor entrenador que s’ha assegut mai a la banqueta del FC Barcelona. És el garant d’una manera de fer única. Com a president del club de la seva vida, només li puc agrair tot el que ens dóna i expressar el nostre desig i el de tots els culers: Pep, tant de bo, per molts anys, segueixis escoltant el teu cor.

Sandro Rosell i Feliu - President del FC Barcelona

Manel Cuyàs: Guardiola de tots els valors (El Punt/Avui)

Isabel-Clara Simó: Un estat propi

Hi ha un romanç castellà, après en la meva remota infància escolar, del qual recordo aquest fragment: “Vinieron los sarracenos / y nos molieron a palos / que Dios ayuda a los malos / cuando son más que los buenos”. Obviem ara això de “malos” i “buenos” perquè no fa al cas. Però això d'afirmar que guanya qui té més efectius és certíssim. Ara mateix, el Congrés espanyol ha posat sobre la taula la seva majoria numèrica (hi ha més habitants a Espanya que a Catalunya, per tant, sempre serem minoritaris) i ha decidit que es reforma la Constitució, que es fa sense referèndum, i que a obeir i callar.

Alhora comença a fer efectiva la demolidora rebaixa estatutària de l'agressiu Tribunal Constitucional, malgrat la manifestació d'un milió de persones i les múltiples mostres de disconformitat de la gent (o és que els no castellans no som gent?); aprofita una vintena de pares, de tota la població catalana, per esborrar la immersió lingüística (per què?, hi ha algun sol ciutadà de Catalunya que ignori l'espanyol?) i sobreseuen el cas Gürtel (sin complejos, oiga). Com que han quasi nacionalitzat les caixes, on hi ha l'estalvi català, i com que el corredor Mediterrani passa per Madrid (sic), i a més, en plena crisi, han dibuixat el mapa radial de l'Estat, com que passa tot això, no podem fer altra cosa que treure'n conclusions:

Han esborrat l'invent de “la España de las Autonomías” perquè ja no dóna els resultats esperats i perquè “España una y no cincuenta y una”, que ara són disset però la idea és la mateixa. Han buidat de continguts el Parlament català boicotejant i anul·lant totes les lleis que vagin més enllà d'on posem els fanals del carrer; estan repetint dia sí dia també que per a què policies autonòmiques; a Melilla honoren amb medalles un col·laborador en l'assassinat de Puig Antich i hom prepara un memorial on estiguin representats els qui van morir a la cuneta i els vencedors.

A més: Espanya necessita Catalunya, però Catalunya no necessita Espanya (voleu un indicador més clar que allò de la roja, on salven l'honor amb els jugadors del Barça?).

No és ideologia, sinó supervivència: necessitem un Estat propi. I el necessitem ara.

Creix la massa social independentista a Escòcia, segons una enquesta del diari 'The Herald'

Escòcia torna a tenir una majoria social que donaria suport a l'opció independentista, segons una enquesta que publica avui el diari escocès The Herald. És la primera vegada des de l'any 2008 –quan la conjuntura de crisi econòmica va fer caure el suport als independentistes– en què una majoria d'escocesos asseguren que votarien a favor del "sí" en cas que se celebrés un referèndum.

Malgrat tot, la diferència entre els que es decantarien pel "sí" i els que ho farien pel "no" només és de l'1%. Segons els resultats de la consulta publicats pel The Herald, un 39% dels ciutadans votaria a favor d'un estat propi, mentre que un 38% es decantaria per continuar units a Londres.

Com serà el «Dia D+1»?

Començar a planificar com es farà la separació de béns entre la nova Catalunya independent i les restes de l’Estat espanyol, com es fixaran les fronteres, com es retirarà l'exèrcit espanyol, com ho haurà de fer la selecció catalana per competir internacionalment, com ho haurà de fer el nou estat per ingressar a l'ONU, veure com ho van fer països de nova creació d’altres parts del món per prendre’n exemple...

Per començar a analitzar-ho tot plegat, l’entitat fundada per l'exconseller de Justícia Agustí Bassols, Sobirania i Justícia, està organitzant la 1st Catalonia's Self Determination Conference - Bulding a new state, que tindrà lloc a Barcelona el 3 de novembre, just un dia abans de l’inici de la campanya per a les eleccions espanyoles del 20-N. Entre els ponents, hi haurà experts internacionals que van viure de prop la dissolució de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, els referèndums del Quebec i el naixement de Kosovo.

Segons el president de Sobirania i Justícia, Quim Torra, "ara hi ha una certa nebulosa sobre com arribarem a la independència: que si referèndum, que si proclamació unilateral... Però, més o menys, tothom n’ha anat parlant, d’això. Amb aquesta jornada volem saltar-nos el debat sobre com hi arribarem i directament analitzar com s'haurà de fer el contracte de separació, com serà l'endemà del 'Dia D', veient com ho han fet d’altres països, amb la voluntat de desdramatitzar la situació".

ISABEL-CLARA SIMÓ: Un estat propi (ElPunt/Avui)

Plantada municipal contra l'estat

Si fa una setmana l'alcalde d'Olot, la Garrotxa, Josep Maria Corominas, remetia una carta a l'Estat central per aclarir quins diners rebria de l'Estat central a compte dels ingressos del 2011, aquest matí s'ha fet un pas més però des de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'equip de govern de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, format per ERC, ICV i CiU, i amb el virtual president d'Esquerra com alcalde, Oriol Junqueras, ha remès un requeriment a la Direcció General de Coordinació Financera i les Entitats locals per tal que no s'obligui al consistori a retornar 473.510 euros rebuts en concepte de bestreta de l'any 2009. Un requeriment que podria arribar fins als Jutjats del Contenciós-Administratiu.

La decisió s'emmarca dins la polèmica generada per la quantitat de diners que han de retornar els consistoris en concepte de bestretes rebudes a compte del càlcul dels ingressos previstos pel 2009. Amb unes finances escanyades i una situació econòmica que ha disparat la despesa social dels consistoris, l'Ajuntament de Sant Vicenç ha pres la primera iniciativa legal per evitar retornar els diners reclamats.

Per altra banda, la plataforma Decidim.cat, -associació que agrupa unes dues-centes alcaldies pel dret a decidir-, també està preparant una ofensiva conjunta per evitar el pagament de les bestretes. Junqueras que ha reconegut estar al cas de la iniciativa recorda que el problema va més enllà "d'allò estrictament polític, abasta un greu problema social ja que sense diners no podem afrontar els serveis que amb la crisi econòmica es disparen".

Fraga plega: Bon vent !!!

Als 89 anys, Manuel Fraga Iribarne deixarà la política activa. No assistirà a cap més sessió al Senat, ni tan sols al ple de dimecres que ha d'aprovar la reforma constitucional. Ja n'ha fet proutes !!! Palomares, any 1966. Es banya amb l'ambaixador dels EUA per intentar fer creure a la població i als turistes que la bomba que havia caigut a la costa malaguenya no havia deixat radioactivitat. Vitòria, any 1976. Massacre de la policia, sota el seu mandat, en una església del País Basc on hi havia una assemblea obrera. Moren cinc persones i un centenar resulten ferides. En una roda de premsa carrega la responsabilitat als líders obreristes i anuncia que el cas ha de "servir d'exemple per a tot el país". La frase apareix al final del tràiler de La revolta permanent, la pel·lícula de Lluís Danés sobre la història de Lluís Llach amb aquests fets, als quals va dedicar Campanades a morts.

Salvador Cot: Estan bojos, aquests espanyols

De petit, sempre m'havia preguntat quin podia ser el motiu que empenyia Juli Cèsar a l'obsessió per dominar el petit llogarret gal on resistien Astèrix, Obèlix i els seus convilatans. Era un poble de quatre cases, en el qual el sistema econòmic es reduïa a una peixeteria -d'escàs prestigi-, un ferrer no gaire productiu i una pedrera de menhirs. Per quina raó l'emperador de Roma hi destinava quatre guarnicions permanents? Per què s'entestava d'aquesta manera amb uns caçadors de senglars que no molestaven ningú? Han passat els anys, però no puc deixar de tenir una sensació semblant ara i aquí. ¿Què pot moure a l'obstinació contra la llengua catalana a una cultura com la castellana, parlada i escrita des de Terra de Foc fins a Guinea Equatorial? Què es juga una literatura amb onze premis Nobel contra la llengua territorial que fem servir en aquest racó del Mediterrani?

Potser és l'instint del dominador, del depredador cultural al qual, com al Juli Cèsar de Goscinny i Uderzo, l'inquieta l'excepció i la resistència. Però, vistos els mapes dels dos imperis, jo segueixo pensant com Astèrix: estan bojos.

El TSJC dóna 2 mesos a Ensenyament perquè el castellà sigui vehicular a l'escola

Pinten bastos !!! El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat dos mesos de termini a la Generalitat perquè apliqui les mesures necessàries perquè el castellà sigui llengua vehicular a l'escola, aplicant així la sentència del desembre del 2010 del Tribunal Suprem (TS). La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut considera el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó. Ensenyament no ha volgut valorar la interlocutòria del TSJC, que estableix que la Generalitat haurà d'informar de les mesures preses per donar compliment a la sentència del TS.

Ara.cat: Els pares demanen que el Govern no faci "ni un pas enrere" i aposta per la insubmissió

El govern espanyol diu que li hauria agradat un referèndum, però que no hi ha temps

Se'n foten tant com volen. El portaveu del govern espanyol, José Blanco, ha dit que a l'executiu li hauria agradat "compartir amb els ciutadans" la reforma de la Constitució, però que la "greu situació" econòmica i les circumstàncies exigien respostes ràpides. En declaracions a la SER ha exposat que la decisió pot ser difícil d'entendre, però l'ha justificat perquè la situació és "greu" i el context de "volatilitat" exigeix respostes ràpides. Blanco no creu que la reforma constitucional tingui un cost polític i s'ha mostrat convençut que no tindrà un cost social, sinó al revés, perquè "una garantia de bon govern és una garantia de l'estat del benestar". Déu meu !!!

La Tomatina de Bunyol

La localitat valenciana de Bunyol ha lliurat hui la seva cèlebre batalla de tomàquets, la Tomatina, amb prop de 45.000 persones procedents de tot el món que s'han enfrontat pels estrets carrers de la població esgotant una munició, de 120 tones.

Aquest exercici d'histèria col·lectiva ha estat gravat, fotografiat i contat per mig centenar de mitjans de comunicació, alguns d'ells procedents d'Ucraïna, Taiwan, Japó o Xina, país aquest últim en el qual la festa popular de Bunyol ha adquirit una gran fama, arribant a l'instant de ser imitada.

Seixanta minuts després del primer coet, un altre n'ha posat fi a aquesta guerra mundial d'hortalisses donant pas a l'altra batalla: la que emprenen els propis veïns i els seus serveis municipals de neteja per a guarir les ferides que sofrixen voreres i façanes.

Policies i bombers espanyols escridassen els catalans en els seus Jocs Mundials

Policies i bombers espanyols, equipats amb banderes espanyoles oficials i d'altres amb la silueta del toro, escridassen els seus col·legues catalans als Jocs Mundials de Policies i Bombers (WPFG) que se celebren a Nova York. L'exhibició castellera dels catalans, coronada amb una estelada, és el detonant de l'escridassada. "Fuera, fuera, fuera", "yo soy español, español, español" i "Hijos de puta" són els càntics amb què els espanyoles reben els catalans. ara.cat: Bombers catalans a Nova York: castells vs. insults

La Plataforma en Defensa de l'Ebre es reactiva

Castelló insisteix a reclamar aigua de l'Ebre La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) ha decidit reactivar tots els mecanismes de lluita contra els transvasaments davant la insistència de Castelló per rebre aigua de l'Ebre. Les alertes han sorgit després de conèixer una sentència del Tribunal Suprem que obliga el govern espanyol a posicionar-se sobre la petició feta per la Diputació de Castelló de rebre 90 hectòmetres cúbics d'aigua de l'Ebre, a través d'un minitransvasament.

Els antitransvasament han avisat que es preveu una "tardor calenta" i han demanat a la societat ebrenca que estigui preparada per mobilitzar-se. Així mateix, la PDE ha reclamat als polítics ebrencs i al Govern que es posicionin i "no miren cap a un altre lloc".

Salvador Cot: Ha mort un Home

Heribert Barrera era un polític d'una altra època. Concretament, d'un temps en el qual ningú no pensava que els partits fossin un camí fàcil per obtenir un lloc de treball reconegut i ben pagat, sinó la forma d'acostar-se a la utopia i complir amb els ideals. Una guerra, un llarg exili i una transició ben poc democràtica li van modelar el caràcter. No era simpàtic, ni petonejava nens en les campanyes electorals. Tenia massa conviccions.

Com que mai no va esperar res de la política, era perfectament capaç d'anar contracorrent. Per això va abandonar el lideratge del seu partit, sense resistència, quan uns resultats negatius li ho van indicar. Era un republicà. Tant, que aquest estiu va oferir el seu aval a Carles Bonet perquè es pogués presentar a la presidència d'ERC, tot i discrepar profundament de l'estratègia que proposava.

Heribert Barrera no va fallar mai al seu país. I aquest és un país que falla molt.

Mor Heribert Barrera, després d'una vida de lluita nacional (ElPunt/Avui)

Un segle de lluita en tots els fronts (Ara)

Barrera se'n va sense veure-ho (Nació Digital.cat)

Mor Heribert Barrera, el primer president del Parlament en democràcia (elPeriódico.cat)

Fallece Heribert Barrera con 94 años (LaVanguardia)

Manel Cuyàs: L'independentista científic (ElPunt/Avui)

Toc de llaguters

Recuperen el toc del corn marí que utilitzaven els navegants fluvials de l'Ebre Era un so en re sostingut, que es podia sentir fins a quatre quilòmetres de distància, emès per un corn marí manipulat i el tocaven els llaguters per anunciar la seua arribada als pobles riberencs o els dies de boira espessa per evitar la col·lisió amb altres llaguts o embarcacions fluvials, en una època en què el trànsit per l'Ebre era intens. “Quan per aqueixes comarques no hi havia encara carreteres, l'Ebre era un gran camí, una pista d'aigua on navegaven els llaguts, amunt i avall, portant gent i mercaderia”, va escriure el gran escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila. Aquest so va desaparèixer en la segona meitat del segle passat, quan la decadència de la navegació fluvial pel riu Ebre va entrar en un camí sense retorn, però ara s'ha recuperat i tornarà a sonar a Móra d'Ebre aquest estiu, durant la Festa del Riu, un dels actes més emblemàtics de les festes majors.

Avui: El so dels llaguters

Xavier Graset: Un cert tuf

Ja és ben cert que no hi ha res immutable, per molt que hi hagi certes coses que ens volen fer creure que no es poden tocar com a garantia de continuïtat i permanència. Parlo de la Constitució és clar. De la constitució espanyola del 78, garantia d’unitat i d’igualtat entre els diferents pobles d’Espanya. La pluralitat a Espanya ara només en boca del Sant Pare de Roma, és un bé escàs. De fet aquesta cotilla evolutiva que ha esdevingut la Constitució només es pot tocar si volen dos. Si volen el Psoe i el PP a una. Tota la flexibilitat interpretativa que tenen els textos constitucionals d’altres estats, que entenen que la vida és dinàmica, aquí és rigidesa. La capacitat de modificar, o de reinterpretar els textos que lògicament, i com a fruit d’un pacte polític, poden suposar un fre pel progrés dels pobles que les tenen com a guia, aquí és nul.la. O més ben dit restringida.

No cal tenir memòria, només cal pensar què ha passat amb l’Estatut de Catalunya, declarat inconstitucional per tantes arestes. La lectura restrictiva de la Constitució per part dels experts constitucionalistes, magistrats i essencialistes, l’ha mutilat per tots cantons. Per això els catalans vam sortir al carrer l’estiu passat. Però ai senyors, quan convé, quan els convé que es toqui, es posa en marxa la maquinària exprés. Ja no és un text intocable, cal adequar-lo als nous temps i necessitats. Quines coses. És clar que no ens sorprèn. Ja fa massa temps que l’estil de Mou, de ficar el dit a l’ull, està instal·lat en la manera de fer entre Espanya i Catalunya. És clar que en aquest cas, el de modificar la Constitució per limitar el dèficits públics, l’acord entre Zapatero i Rajoy, ha desplagut files i quadres socialistes. De Borrell, a Fernández Vara, d’Antonio Gutierrez, a Fernando López Aguilar. Pobre Rubalcaba, que mentre lluita contra aquells que no volen anar a les llistes, ha d’assumir tesis que divideixen el seu partit. En mala hora.

Per bé que també aposta per fer canvis en institucions immutables: les diputacions. Si volem tenir vegueries a Catalunya, topem amb la Constitució, que no es pot tocar. Però si es proposa des de la meseta, es dissolen com un terròs de sucre. És clar que l’argument és el d’aquest present: el de l’estalvi de totes totes. El de la contenció del dèficit i els endeutaments perquè no hàgim de viure nous desgavells, i suspensions de pagaments fruit de la mala gestió. La recepta ja no és en la confiança de tots els poders. La recepta és pensar que l’única administració seriosa és la de l’Estat, i fora d’aquesta can pixa.

La revisió de la Constitució ja s’entén, segur que deu agradar també als magistrats del Constitucional, perquè pot desprendre la vella i coneguda olor de l’era autonòmica.

Isabel-Clara Simó: El Real Madrid

Suposo que tothom recorda aquella magnífica cançó de Raimon, a cappella, que diu: “Al meu país/ la pluja no sap ploure”. Tot seguit es pregunta qui portarà la pluja a escola “per saber com s‘ha de ploure”. Doncs, parangonant el genial cantant, i veient els darrers sotracs madridistes, penso que es podria cantar, amb la mateixa tonada, “Al teu país/ el futbol no sap perdre”, per continuar dient que qui portarà el futbol a escola “per saber com s'ha de perdre”.

No sé què seria de nosaltres sense el Barça, sense l'elegància de Guardiola i el talent de Messi i uns quants jugadors més. Més uns afeccionats que toquen la glòria amb la punta dels dits cada cop que el Barça ens dóna una alegria. I el millor de tot: el Barça sap guanyar. També sap perdre, encara que ho practiqui poc. Però el Real Madrid té aquesta assignatura pendent, per aprendre a escola.

Diuen els comentaristes, que en saben molt, i no com una servidora, que fa poc que ha entès què és un fora de joc, que el verí de Mourinho s'ha encomanat als jugadors, que si aquests fan un joc violent, agressiu i a mata-degolla és perquè el mister els ho ha ordenat. Lamento discrepar. El sinuós i astut Florentino Pérez, tan tocat i posat, no es mama el dit, i per més que los coros y danzas del madridisme, que tant de poder tenen, cridin que el Barça està bé, però que ells tenen l'incomparable Cristiano Ronaldo, tot i mirar de reüll les vitrines, antany plenes i ara ben buides, del subvencionat club (amb els diners de tots els espanyols, s'hi ha d'afegir), doncs per més que facin ostentació d'estar contents, sense títols no hi ha alegria. Que no ens estranyi, doncs, que les maneres de Mourinho i el joc dels jugadors vinguin de més amunt: “Vull títols, Mourinho, a qualsevol preu. Vull que guanyeu o sabreu qui sóc jo”.

Penso, doncs, que és la directiva qui no sap perdre i que no està disposada a anar a escola a aprendre'n. Si més no perquè el Madrid és Espanya, i “esos catalanes” no poden ser superiors. En economia, transports, energia i indústria, ja hi ha cervells que es dediquen a desmantellar Catalunya. Però en futbol, maleït sigui, o es marquen més gols que l'adversari o ja t'ho pots pintar a l'oli.

El Japó es compromet a substituir les nuclears en l'aniversari d'Hiroshima

El primer ministre japonès, Naoto Kan, ha declarat aquest dissabte la intenció de reflexionar sobre el “mite de la seguretat nuclear” després de la recent catàstrofe de la central nuclear de Fukushima i en el marc del 66è aniversari de la caiguda de la bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima.

“Vull investigar a fons les causes de l'accident, i reflexionar sobre el mite de la seguretat de l'energia nuclear, reduir la nostra dependència de les centrals i tenir com a objectiu l'existència d'una societat que no depengui de les plantes nuclears”, ha declarat el primer ministre davant de l'alcalde de la ciutat -i fill d'un supervivent de la bomba- Kazumi Matsui. L'alcalde ha demanat al govern japonès que accepti “amb sinceritat la realitat existent i revisi públicament la política energètica”, en un discurs gairebé sense precedents en què un dirigent local ha qüestionat la política nuclear japonesa durant la cerimònia de commemoració per Hiroshima.

Milers de persones s'han concentrat al centre d'Hiroshima per recordar el fatídic 6 d'agost del 1945, quan el bombarder Enola Gay va llançar sobre la ciutat Little Boy, la bomba atòmica la detonació de la qual s'emportaria, abans de finals d'any, les vides de 140.000 persones entre l'impacte inicial i la radiació desencadenada per l'explosió.

Detecten els nivells més alts de radioativitat a Fukushima des de l'accident del mes de març

La Companyia Elèctrica de Tòquio (TEPCO), que opera a la central nuclear de Fukushima, ha detectat 10.000 milisieverts de radioactivitat als conductes que van del reactor 1 al 2 La Companyia Elèctrica de Tòquio (TEPCO) ha detectat avui 10.000 milisieverts de radioactivitat, el nivell més alt des que el passat 11 de març un terratrèmol i un posterior tsunami va colpejar la costa nord-est del Japó originant un greu accident a la central nuclear de Fukushima 1.

Aquests nivells s'han trobat a les canonades que connecten el reactor 1 amb el 2. Segons el ministeri de Ciència, si una persona s'exposa a 10.000 milisieverts, podria morir en un termini d'una o dues setmanes.

Com a conseqüència, TEPCO ha restringit l'accés a l'àrea afectada i a les zones limítrofes, si bé ha subratllat que el personal que ha detectat els nivells de radioactivitat no s'ha exposat a més de 4 milisieverts.

Anellament de flamencs al Delta

Un total de 3.012 parelles reproductores de flamenc s'han comptabilitzat aquest any al delta de l'Ebre, concentrades a les salines de la Trinitat, a la punta de la Banya, cosa que suposa la segona xifra més alta des que el 1993 l'espècie va tornar a l'àrea de manera estable, segons han informat tècnics del parc natural. En el rècord del 2009 van ser 3.139 parelles. El cap de setmana passat, més de 200 persones van participar en el tradicional anellament de pollastres de flamenc, un sistema que permet avançar en el coneixement de l'espècie i ajudar a la seva conservació.

L'extracció dels llots de Flix? Ja ho veurem!!!

La data oficial d'inici de l'extracció dels fangs contaminats amb residus tòxics que s'acumulen al fons del pantà de Flix, que era principis del 2012, no és ni de bon tros exacta. El secretari d'estat de Medi Rural i Aigua, el falsetà Josep Puxeu, va matisar que la prioritat és tenir articulades totes les garanties de seguretat abans d'emprendre la descontaminació i que, a més, l'extracció s'ha d'executar en una època de l'any en què el cabal del riu, a mercè de les pluges o l'acumulació de neu a l'hivern, no pugui superar els 600 m³ per segon. És a dir, pels volts de l'estiu, tot i que tampoc no es va atrevir a assegurar que es faci l'estiu que ve. “Hem de buscar un moment en què la regulació [a través dels embassaments superiors] ens permeti evitar qualsevol risc”, va insistir.