Quan el 1996 es va complir el 250 aniversari de la mort de Felip V, la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va encunyar una moneda commemorativa de 50 pessetes. Van fer una roda de premsa per presentar-la i allà vaig preguntar si pensaven que això podia causar malestar a Catalunya, ni que fos pels bombardejos. No van arribar a entendre el que els demanava.
Per això el més interessant de tota aquesta polèmica sobre Gregorio Peces-Barba és que delimita pedagògicament un nosaltres que es contraposa a un ells. El nosaltres és el poble espanyol, interpretat com el de parla castellana. Pel que fa a l'ells pot ser qualsevol altre col·lectiu nacional. De fet, serveix igual per als catalans o els portuguesos, de la mateixa manera que pot descriure el poble hongarès o el coreà. L'únic que passa és que aquesta és una terminologia que, simplement, no convé utilitzar davant d'un micròfon.
La pega és que, de tant en tant, algú de la classe dirigent espanyola pateix una relliscada i diu en públic el mateix que comenta en privat. Li va passar a Esperanza Aguirre, quan va deixar Catalunya fora del "territori nacional" o a Manuel Fraga, quan va recordar que "vam ocupar Catalunya el 1939 i estem disposats a agafar de nou el fusell". El nosaltres és sempre el mateix.
Aquesta és la realitat. Només hi ha un petit grup de persones que la ignoren o, almenys, fan veure que la desconeixen. Són una part -minoritària, segons les enquestes- de la societat catalana que pensa que els espanyols ens estimen i consideren que formem part de la seva nació. Deuen viure molt malament.
El dirigent nacionalista confessa que els elogis de Zapatero li "han arribat a fer nosa", ja que el president espanyol l'usava com a contrapès d'un Rajoy tancat en banda però després no li feia cas.
