Eleccions 9-M: Catalunya, decisiva

Ana Botella diu que va saber que el PP perdia les eleccions del 2004 quan va conèixer l’alta participació que hi havia a Catalunya. El bipartidisme de la gran majoria de comunitats de l’Estat davant la pluralitat i la poca implantació dels populars al Principat fan decisius els 47 diputats que en aquests comicis trien els catalans, al costat dels 61 d’Andalusia, on les eleccions coincideixen amb les autonòmiques, que domina el socialista Manuel Chaves. El PSOE va treure 16 escons al PP el 2004, un més dels 15 del PSC sobre el PP.

I davant de la bipolarització extrema de la campanya, que l’atemptat d’ETA pot, fins i tot, haver augmentat, els electors catalans tenen diverses possibilitats per fer girar la clau cap a un cantó o l’altre, amb la gran incògnita de l’abstenció. Aquesta és la campanya en què més s’ha incidit que la tria és exclusivament entre el PSOE i el PP, entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy. Si la tria massiva és per l’opció per la qual ha treballat el PSC –amb l’argument d’incidir en el PSOE des de dins–, els perjudicats seran CiU i ERC –amb permís d’ICV–, que s’han passat la part final de la campanya alertant del risc d’una majoria absoluta socialista. L’altra opció és, justament, la tria entre els partits nacionalistes i amb grup propi, amb l’objectiu que puguin condicionar la governabilitat a l’Estat, ja sigui dins del govern o per l’aritmètica parlamentària. I la tercera qüestió és votar o no votar. L’abstenció és la gran incògnita, especialment a Catalunya, i és una preocupació transversal. Preocupa al PSC perquè té un electorat més exigent que el del PP. I preocupa a CiU i a ERC perquè temen que la desafecció pel maltractament històric per part de l’Estat que van intentar canalitzar amb la manifestació de l’1-D s’acabi convertint en abstenció o en vots en blanc i que siguin ells els perjudicats quan, paradoxalment, alhora que creix la desafecció política, augmenten els insatisfets amb el grau d’autonomia i els partidaris d’un Estat propi o federat.

Queda per resoldre la incidència que acabarà tenint l’atemptat d’ETA l’últim dia de campanya. Fa quatre anys es va votar sota una forta commoció, però el context ara és diferent i la reacció dels dos grans partits espanyols, també. De moment, amb tensió continguda, han evitat aprofundir en la seva divisió.