25 anys sense Luis Buñuel

Luis Buñuel ha estat potser el cineasta espanyol més reconegut de la història i per alguns el més important. Reivindicat per la cinematografia francesa i mexicana, arran del seu exili polític durant la dictadura franquista i la seva nacionalització mexicana, aquest aragonès de Calanda (Terol) està considerat el primer director en introduir el surrealisme al cinema i una de les veus més crítiques amb una societat que considerava hipòcrita i alienadora. Les seves pel·lícules van ser reconegudes amb dues Palmes d'Or a Cannes (Nazarín,1959 i Viridiana,1961), un Lleó d'Or a Venècia (Belle de Jour, 1967) i un Oscar a la Millor Pel·lícula estrangera per El discreto encanto de la burguesía (1972), sent el primer director espanyol en rebre aquest guardó. Aquest dimarts, 29 de juliol, es compleixen 25 anys de la seva mort a Ciutat de Mèxic (capital de Mèxic), víctima d'un càncer. Al llarg de tot aquest 2008, diversos actes han recordat la figura d'aquest aragonès universal. La Berlinale li va dedicar una extensa retrospectiva que repassava els seus 32 films i que va servir per presentar el documental que el seu fill Juan Luís Buñuel ha preparat al costat del guionista Jean Claude Carrier sobre els escenaris íntims del cineasta. Amb el nom d'El último guión. Luis Buñuel en la memoria, la cinta recorre la casa familiar de Calanda, la residència d'estudiants a Madrid, Mèxic, França, Hollywood o Nova York a través de les obsessions i les pors de Buñuel (reflectides a les seves memòries Mi último suspiro, 1982). La segona part d'aquest documental es troba a l'espera de ser estrenada. Viquipèdia: Luis Buñuel