lo carrer del riu

lo carrer del riu

24 de juliol, 2008

Ja us trobàvem a faltar !!!

El Barça de Guardiola apallissa (0-6) un feble Hibernian i s'estrena amb un joc esperançador Qualsevol dia de l'any, el futbol, es miri o es jugui, és il·lusió. Mou il·lusions allà on es juga. Però si es tracta del futbol d'estiu, del futbol amistós, és una inesgotable màquina de produir entusiasme que sepulta fins als pitjors records, per molt pròxims que estiguin. Aquesta nit, a Escòcia, el Barça de Guardiola s'ha posat en marxa amb un festival de gols davant l'Hibernian --n'ha marcat quatre en menys de mitja hora-- deixant rere seu un rastre d'esperança. No serveix per a res. És cert. Però el culer, almenys, pot dormir aquesta nit més tranquil. Algun dia toca començar. I si és amb golejada (0-6) i un Messi estel·lar, millor encara. Sí, és veritat. És futbol d'estiu, però el Barça, que ha començat amb Valdés de capità i set de la casa en l'alineació inicial, ha recuperat el joc pels extrems i, sobretot, més intensitat. Es percebia en totes les àrees del camp. Fa un any, en l'estrena escocesa del Barça de Rijkaard davant el Dundee, es va guanyar de penal i gràcies (0-1) perquè Henry el va fallar i va aprofitar el rebuig, encara que qualsevol comparació resulti, potser, innecessària. Aquesta nit, mitja dotzena i un gol anul·lat a Messi, que era legal. I detalls que delaten la profunditat del canvi que viu el Barça. El braçal de capità ha començat al braç de Valdés, ha passat després al de Gudjohnsen, un que no tenia lloc a la plantilla i potser es quedarà, i ha acabat en el d'Etoo, el golejador que no compta per a Guardiola. O sigui, generositat en qualsevol assumpte per no caure en els errors del passat. Si a tot tren ha començat el Barça a la primera meitat, a tot tren ha començat en la segona, amb dos gols en 16 minuts. Un de Bojan, primer xut, primer gol, i l'altre de Touré per completar una senzilla golejada. Darrere d'aquest resultat, més digne d'un partit de tennis, s'amaguen algunes reflexions. No per sabudes deixen de ser valuoses. Messi és el líder del Barça de Guardiola. No únicament perquè ha heretat el 10 de Ronaldinho sinó perquè el seu joc és realment imparable. No existeix antídot possible. O, almenys, encara no s'ha trobat. Ha estat elegit el millor del partit. No únicament pel seu gol, una meravella, regat, el de sempre, amb la punteta del peu trenca qualsevol, xutàs amb l'esquerra ajustat --ha tocat el pal dret i ha acabat a l'esquerre-- sinó perquè el seu futbol és celestial. Sigui estiu, hivern, faci fred o calor. "Messi sap que és igual d'important que qualsevol massatgista. Vull acostar-lo a l'àrea. És suficient veure Leo 45 minuts per adonar-se que és feliç", ha dit aquesta nit Guardiola, que ha demanat a la FIFA que decideixi sobre l'argentí. "Blatter ha de decidir ja. Leo no té culpa d'això", ha afegit el tècnic, que ha negat tenir una mala relació amb l'estrella. ¡Qui es pot enfadar amb algú com Leo! Ningú. Per això tots es barallen per tenir-lo. Sí, és veritat. És cert. És futbol d'estiu, de costellada, de solters contra casats. Però el Barça ha golejat per començar. FOTOGALERIA SPORT: Les imatges d'una esperança.