Xavier Sabaté 241208 CATr
La incertesa respecte cap on anirà la diversificació econòmica de la Ribera d’Ebre una vegada s’haja d’anar diluint el pràcticament monocultiu industrial –o bicultiu, per ser més exactes– que ha estirat del progrés econòmic en les darreres dècades és motiu d’intranquil•litat per a la majoria d’alcaldes de la comarca, però això no ha de ser la base perquè actuen de manera autista i precipitada a l’hora d’acceptar determinats projectes als municipis.
La Ribera ha de plantejar-se i consensuar un model de diversificació econòmica conjunt i ha de decidir si realment aquest passa per acceptar projectes com un cementeri nuclear o un dipòsit de residus que triplica la capacitat del macroabocador de Tivissa que ja té i que podrà rebre residus generats en altres zones de Catalunya en contra dels paràmetres que marquen les darreres lleis aprovades en matèria de residus, que entre altres coses prioritzen la proximitat entre els focus emissors i els dipòsits.
Els alcaldes poden estar intranquils i el seu paper és buscar solucions, però amb el temps ells marxen per gràcia de la democràcia, i el seu llegat podria quedar malauradament com a càrrega al territori per molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada