lo carrer del riu

lo carrer del riu

21 de febrer, 2009

Barça 1 - Espanol 2. Ui, ui ,uiiiiiiiiii!!!

Puyal 210209 L'Espanol ha ensenyat a tothom com es guanya el Barça. És molt simple. Es tracta de no jugar a futbol. Es tracta d'impedir per tots els mitjans que les jugades mai superin el minut, que la pilota estigui més temps parada que en moviment. De perdre el màxim temps endarrerint tots els serveis i que cada topada acabi amb un futbolista propi a la gespa recargolant-se de dolor. Aquesta recepta necessita veure's complementada amb un àrbitre amic, tolerant i permissiu, amb 10 futbolistes tancats en camp propi i disposar d'un futbolista que toqui la pilota amb criteri. Amb aquesta idea, n'hi ha prou amb un. Amb un jugador com Iván de la Pena, virtuós i tècnic com molt pocs, i l'únic que ha exercit aquest vespre com a tal, perquè de les seves botes ha sortit el més florit del derbi. Han sortit, a més, dos gols que han sentenciat el matx a començaments de la segona meitat, per més que Touré Yaya alimentés les esperances d'un Barça que ha estat físicament al camp i ha tingut el cap als núvols. No s'ha distret el líder ni s'ha confiat davant el cuer actual que, a més, feia 27 anys que no guanyava al Camp Nou. Al líder se li ha ennuvolat el cap quan ha vist que als 38 minuts li expulsaven a Keita en una entrada que no mereixia la targeta vermella i que no ha estat, ni molt menys, la més dura que s'ha vist. Aquesta inferioritat l'ha pagat molt cara perquè s'ha vist en la tessitura de realitzar un enorme esforç físic amb més de mig partit per disputar. I això que, en realitat, no ha hagut de córrer gaire. No hi ha hagut partit, en el fons. Una estafa en tota regla per a tots aquells que han pagat l'entrada per 90 minuts de futbol. Hi ha hagut 20, 25, 30 com a màxim. Perquè aquesta era la idea de l'Espanol i perquè així ho ha volgut un àrbitre incompetent i nefast que ha mostrat 14 grogues i una vermella per perpetuar la llegenda dels derbis crispats i polèmics. Sempre que durin la temporada que ve. L'Espanol ha sabut treure de polleguera el Barça perquè ha sortit amb la idea que no hi hagués partit. Amb la pilota en moviment, no tenia res a fer. O no hauria tingut res a fer, ja que la seva proposta s'ha reduït a aguantar el zero a la porteria. Ha anotat dos gols en les dues úniques arribades; una d'aquetes, facilitada per un clamorós error de Víctor Valdés, que li ha regalat la pilota a De la Pena. Però també és cert que al Barça li ha faltat sang freda davant aquest panorama avinagrat, i li ha faltat que els seus tres davanters donessin la talla. Messi, Etoo i Henry han estat un mer espectre i només aquest últim ha rematat entre els tres pals. Al marcador i al camp, Pochettino li ha guanyat la partida a Guardiola. Ha sabut portar el duel al terreny aspre i desagradable. Ben situat al darrere, petri, l'Espanol ha sabut aguantar un Barça que no ha estat el dels seus millors dies, ni molt menys. Sense gaires problemes s'ha defensat l'onze blanc-i-blau perquè el seu rival gairebé no l'ha envestit. Perquè, com ha quedat en evidència, no hi ha hagut futbol. Potser aquest és el camí que desitja explorar Pochettino per salvar el cap, ara que podrà disposar d'homes com De la Pena. Obsessionat amb l'àrbitre i provocat per l'Espanol, el Barça ha caigut en la trampa. Ha jugat precipitat des del principi, quan no tenia pressa, i obcecat a entrar pel centre. Ha xocat una vegada i una altra per la seva escassa imaginació a elaborar una mica el joc, a moure el cuir amb rapidesa, a renunciar als canvis d'orientació. Guardiola ha renunciat a la banda esquerra, després de substituir Abidal per Puyol i retirar després Henry, i després a la dreta, per col·locar Messi a l'àrea amb Busquets, que ha exercit d'Alexanko com fa 20 anys. Al contraatac s'ha crescut un Espanol que ha tornat a donar un cop a la Lliga. FOTOGALERIA SPORT: Les millors imatges del partit (és un dir)

Cap comentari: