Jo també escriuria, ai las, la glossa trista que expliqués que em sap molt greu que l’avorrida castanyera no tingui res a fer amb el mediàtic Halloween. Però no l’escriuré, perquè em comportaria com un pare de família musulmà que conec, que per Nadal s’emprenya si els seus fills pregunten si vindran els Reis. I també escriuria, si tingués temps, l’article del canvi climàtic que ens fa menjar castanyes en mànigues de camisa.
No ho faré. Però sí que trobo que tots els nous conversos que s’han passat al Halloween el mínim que haurien de fer és fer-lo bé. El nou convers halloweenista hauria de prendre’s la molèstia de buidar la carbassa i de fer-li els forats dels ulls i de la boca. És el mínim. Quan et cases a Las Vegas i contractes un Elvis Presley perquè et canti Viva Las Vegas et ve un senyor vestit d’Elvis que se li assembla. Tu tries si el vols gras (un Elvis de l’última època) o prim (de la primera). Però se li assembla. I seria un escàndol que no anés vestit d’Elvis.
Al costat de casa hi ha una parada de castanyes i moniatos regentada per tres senyors. No els compraria ni una cosa ni l’altra per res del món perquè segur que ho han robat (i segur que si t’ho menges agafes la glossopeda). Per la manera que tenen de somriure als nens es nota que l’herba que s’han fumat fa una estona no era eucaliptus (sospito que les castanyes que venen són robades). La carbassa amb una espelma a dins que tenen al damunt de la parada folrada de senyera és de plàstic.
El verdulaire on compro habitualment també en té, de carbasses al·legòriques al Halloween. Ell hi ha enganxat uns ulls i una boca de cinta aïllant negra.
Una cosa és que les castanyeres d’ara no duguin mocador al cap excepte si professen la fe de Mahoma, i que siguin un senyor que fuma herba. Però els que celebren el Halloween el mínim que haurien de fer és buidar la carbassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada