Ovidi Montllor-La samarreta
Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut caminar ja per la dreta.
He hagut d'anar contracorrent
perquè jo no sé què passa
que tothom que el ve de cara
porta el cap topant de terra.
D'ençà, per aquesta samarreta,
no he pogut eixir al carrer.
Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.
He hagut de, en el camp, guanyar jornals.
Així la gent ja no em veia:
Jo treballava amb la corbella.
I dintre de tots els mals,
sé treballar amb dues coses:
amb el martell i la corbella.
Gairebé no comprenc perquè la gent,
quan em veia pel carrer em cridava: progressiste!
Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".
Potser un altre amb les meves circumstàncies,
ja hagués canviat de samarreta.
Però jo, que m'hi trobe molt bé amb ella.
Perquè abriga, me l'estime,
i li pregue que no se me faça vella.
(Ovidi Montllor)
Viquipèdia: Ovidi Montllor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada